Canó del Chaco

Canó del Chaco

El parc històric nacional de la Cultura Chaco —Chaco Culture National Historical Park—, més conegut com a Canó del Chaco o Chaco Canyon, és un parc històric nacional dels Estats Units (anteriorment monument nacional) i Patrimoni de l'Humanitat de l'Unesco que alberga la més densa i excepcional concentració de pobles en el Suroest d'Estats Units. El parc està ubicat al noroest de Nou Mèxic, entre Albuquerque i Farmington, en una vall relativament inaccessible tallat pel Chaco Wash. Contenint la major cantitat de ruïnes antigues al nort de Mèxic, el parc preserva una de les àrees culturals i històriques més importants d'Estats Units.

Entre l'any 900 i 1150, Canó del Chaco era un important centre cultural dels anasazi. Els habitants de la regió conseguien blocs de pedra arenisca i transportaven fusta des de grans distàncies, armant quinze importants complexos que varen continuar sent les construccions més grans en Amèrica del Nort fins a el XIX. Una evidència de l'arqueoastronomía en el Chaco va ser sugerida, en el petroglifo «Daga del Sol» enl butte de Faixada com un eixemple popular. Moltes construccions chacoanas varen ser alineades per a capturar els cicles solars i llunars, requerint generacions d'observacions astronòmiques i sigles de construcció experta coordinada. Es creu que el canvi climàtic va dur a una emigració dels chacoanos i un eventual abandó del canó, començant en una sequia de 50 anys en 1130.

Localisat en l'àrida i inhospitable regió de les Quatre Cantons, els llocs culturals chacoanos són fràgils; temors d'erupció causats per turistes varen dur a la clausura del butte de Faixada al públic. Els llocs són considerats terres d'orige ancestral sagrats dels pobles hopi, navajo i poble, que continuen mantenint tradicions orals que relaten la seua migració històrica del Chaco i la seua relació espiritual en la terra. Mentres la preservació de parcs manté conflictes en les creències religioses dels natius, els representants de les tribus treballen estretament en el National Park Service per a compartir el seu coneiximent i respecte a el herència de la cultura chacoana.

Protecció

El lloc va ser primer declarat l'11 de març de 1907, per proclamació del president Theodore Roosevelt, monument nacional Canó del Chaco (Chaco Canyon National Monument). Despuix, va ser rebatejat com a «monument nacional de les Ruïnes Asteques» (en anglés, Aztec Ruins National Monument), en un canvi de llímits, el 2 de juliol de 1928). Com totes les propietats històriques del Servici de Parcs Nacionals, eixe monument nacional va ser llistat administrativament en el Registre Nacional de Llocs Històrics, despuix de la seua constitució el 15 d'octubre de 1966. Es va ampliar novament la zona i es va redissenyar com parc històric nacional el 19 de decembre de 1980.

Les ruïnes asteques varen ser afegides a la llista de Patrimoni de l'Humanitat de l'Unesco, com a part del parc nacional Històric de la Cultura Chaco, el 8 de decembre de 1987.

Geografia

El Canó del Chaco està situat en la conca de Sant Joan, sobre l'extensa replanell del Colorat, rodejat per les montanyes Chuska en l'oest, les montanyes Sant Joan al nort, i les montanyes Sant Pedro en l'est. Els chacoanos antics es recolzaven sobre els densos boscs de roure, piñón, pinus ponderosa, i juniperus per a obtindre fusta i atres recursos. El canó en sí, localisat en les terres baixes llimitades per camps de dunas, cerros, i montanyes, es presenta direcció casi de noroest a suroest i és cercat per massiçs plans coneguts com taules. Grans clavills entre la part del suroest els barrancs (costats del canó coneguts com a racons) varen ser decisius en canalisar tormentes en el canó, estimulant els nivells de precipitació locals. Els principals complexos chacoanos, com Poble Bonico, Nou Alt, i Kin Kletso, tenen elevació de 1890 a 1963 metros.

El sol aluvial del canó, que declina al noreste en una suau pendent de 6 metros per quilómetro, està dividit pel Chaco Wash, una rambla que solament infrecuentement du aigua. Dels aqüífers del canó, el més gran està situat a una profunditat que els va impossibilitar als chacoanos tocar la seua aigua subterrànea; solament una miqueta més chicotetes i menys profundes fonts permetien chicotetes naixents. Una part significante d'aigua de l'àrea és virtualment inexistent llevat en l'aspecte d'una tormenta corrent intermitentement a través de les rambles.

Vore també

• Oasisamérica
• Anasazi
• Parc nacional Taula Verda
• Snaketown