Llei de Protecció del Patrimoni Arqueològic i Paleontológico (Argentina)

La Llei de Protecció del Patrimoni Arqueològic i Paleontológico,  Llei N° 25.743 és una llei de la República Argentina que rig la forma en que es gestionen els bens d'orige arqueològic i paleontológico a través del registre, catalogació, conservació i investigació, aixina com també la restricció de la seua circulació.

El proyecte va ser presentat en el Congrés de la Nació Argentina en l'any 1997. Després, va tornar a presentar-se en l'any 2000, pels Senadors Juan Ignacio Melgarenjo i Carlos L. de la Rosa. El proyecte de llei va ser aprovat en modificacions en el Senat de la Nació Argentina en agost de 2001. Posteriorment va ser modificat en Cámara de la Nació i va tornar al Senat, a on finalment va ser aprovat el 4 de juny de 2003.

Antecedents

La primera menció de Protecció del Patrimoni Arqueològic i Paleontológico en la llegislatura Argentina es fa en l'any 1913 i és la Llei 9.080, ací es norma els jaciments arqueològics i paleontológicos. Entre els anys 1913 a 1960 es varen dictar els Decrets Reglamentaris n.º 211/229/1921 per a esta llei. Per a este moment, l'orgue d'aplicació era la "secció Jaciments", integrada pels directors dels Museus: Etnogràfic, Museu Argentí de Ciències Naturals "Bernardino Rivadavia" i Museu de l'Argent.

En 1940 es crea la Comissió Nacional de Museus, Monuments i Llocs Històrics baixe la Llei N°12.655. La mateixa serà l'encarregada de velar pel patrimoni fins a l'any 1973 que se sanciona la Llei de Ministeris 20.524 que establix la competència del Ministeri de Cultura i Educació de la Nació respecte de la tutela del patrimoni cultural de la Nació, otorgant-li la custòdia, conservació i registre de les riquees artístiques, arqueològiques i històriques de la Nació. En 1985 es va delegar esta facultat a la Secretaria de Cultura de la Nació i se li otorga a la Direcció Nacional d'Antropologia i Folclore les funcions relatives a la difusió i preservació del patrimoni arqueològic. Finamente, en l'any 2002 i baixe les reformes l'Institut Nacional d'Antropologia (fundat en 1964), passarà a dependre de la Direcció Nacional de Patrimoni i Museus de dita Secretaria per a ser un orgue rector.

Per a l'any 1968 se sancionen artículs del Còdic Civil Argentí que van a modificar la llei 9.080, sent l'artícul 2.340 otorga als “jaciments arqueològics i paleontológicos interés científic”, i l'artícul 2.339 establix que “les coses són bens públics de l'Estat general”. Estos artículs otorguen la titularitat del domini públic sobre els jaciments, sent de jurisdicció provincial o nacional. A partir d'este moment seran les províncies els qui dicten lleis sobre el seu propi patrimoni.

La llei 25.743, deroga aixina la llei anterior, establint un nou règim llegal per al patrimoni. Aixina mateix, dita llei no només ha rebut relictos de les antigues normatives argentines, sino que també assenta les seues bases sobre les normatives internacionals com:

• Carta d'Atenes de 1631
• Convenció de L'Haya de 1954, per a la protecció de bens culturals en cas de conflicte armat. Ratificat per la Llei Nacional n.º 25.478.
• Conferència General de la UNESCO de 1956. Recomanacions que definix Principis Internacionals que deuran aplicar-se a Excavacions Arqueològiques
• Carta de Venècia de 1964 que tracta de la restauració de monuments i llocs
• Conveni de UNESCO de 1970 que explicita les mides que deuen adoptar-se per a prohibir i impedir l'importació i la transferència de propietats ilícites de bens culturals. Esta normativa és ratificada per Argentina per la Llei Nacional n.º 19.943 de l'any 1973.
• Convenció de París de 1972 que pren la protecció del patrimoni mundial cultural i natural. Argentina va ratificar esta Convenció en virtut de la Llei Nacional n.º 21.836.
• Convenció de Sant Salvador de 1976 que dicta sobre la defensa del patrimoni arqueològic, històric i artístic de les Nacions Americanes. Ratificada per mig de la Llei Nacional n.º 25.568.
• Conveni UNIDROIT de 1995 sobre bens furtats o importats ilícitament. Ratificada per la Llei Nacional n.º 25.157/2000.

Implementació de la Llei

La Llei n.º 25.743 posseïx el Decret Reglamentari 1022/04 que establix la forma en que la mateixa deu aplicar-se sobre el territori nacional.

La llei designa a les autoritats d'aplicació especialisades en cada cas, que són els qui s'encarregaran de fer complir la llei a nivell nacional. Per als materials arqueològics l'organisme és el "Institut Nacional d'Antropologia i Pensament Llatinoamericà” i per als materials paleontológicos s'encarrega el “Museu Argentí de Ciències Naturals "Bernardino Rivadavia". Segons el decret reglamentari cada una de les 24 jurisdiccions nomenarà una entitat a nivell provincial i també existiran a nivell municipal.

Per a poder realisar treballs de prospecció, extracció i investigació científica, es deurà solicitar el degut permís als organismes provincials, acreditant en cada cas l'idoneïtat dels professionals que intervindran, aixina com també especificant els repositoris que albergaran els materials extrets.

Les institucions públiques o privades que continguen materials arqueològics i/o paleontológicos, deuran registrar totes les peces i elevar-les als organismes d'aplicació de la llei. Un registre similar deurà fer-se de tots els jaciments arqueològics i paleontológicos. Este sistema és independent del sistema de documentació que utilise repositori i és obligatori.

Tant la Llei com el Decret Reglamentari estipulen que els organismes d'aplicació deuran instruir a les forces de seguritat per a combatre el tràfic ilícit de peces.