Anar al contingut

Lleis de Buys-Ballot

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Un observador de cara al vent, en l'hemisferi nort, té un anticiclón a la seua esquerra (A) i una depressió a la seua dreta (D). Este diagrama correspon a la versió anglesa de les Lleis de Buys-Ballot. En espanyol caldria reemplaçar la lletra H per a de anticiclón i la lletra L per B de borrasca

En meteorologia, les lleis de Buys-Ballot són un conjunt de regles que permet conéixer la disposició dels centres d'alta i baixa pressió respecte de la direcció en que bufa el vent.[1]

Història

[editar | editar còdic]

Deuen el seu nom al fet d'haver segut formulades en 1857 pel químic i meteoròlec holandés C.H.D. Buys Ballot.[1]

Concepte

[editar | editar còdic]

Segons estes regles empíriques de meteorologia, quan un observador rep vent per darrere té a les altes pressions a la seua dreta i les baixes a la seua esquerra en el hemisferi Nort (en el hemisferi Sur succeïx lo contrari). Per una atra part, en el hemisferi Nort, el vent gira entorn a les altes pressions en el sentit de les agulles d'un rellonge, mentres que el vent de les baixes pressions gira inversamente (en el hemisferi Sur ocorre lo contrari).

Pero estes lleis tenen numeroses excepcions. Per eixemple, no són aplicables en zones propenques a l'equador. Entre tròpics, la força de Coriolis és nula o casi zero, per ser depenent del sen de la latitut, de modo que en elles els anticiclones i ciclons (també cridades depressió i mal cridades borrascas) operen de manera que els vents de superfície ixen del centre geomètric dels primers i es dirigixen directament al centre dels segons, sense ser afectats majorment per la casi inexistent força de Coriolis, alguna cosa que sí ocorre en latitut extratropicales nort i sur.

Per lo tant, en zones intertropicales, un observador de cara al vent té a la baixa pressió directament a les seues esquenes, i mai a la seua dreta o a la seua esquerra.

Tampoc té vigència la llei de Buys-Ballot en el cas dels vents tèrmics, com l'oraget de mar, el terral, catabàtics i anabáticos, el Föhn, el Chinook, el Zonda i les raches emeses per núvols tormentosas com els cumulonimbos. Tots ells s'originen en mecanismes tèrmics completament al marge del sistema meteorològic general de la circulació a escala sinóptica de l'atmòsfera.cita requerida

Aixina mateix, els accidents orogràfics tals com a tossals i, en major grau, montanyes, qualsevol siga la latitut (o siga tot el planeta), són plenament capaços de desviar la direcció dels vents sinópticos de manera significativa, per lo que, en eixos casos, tampoc és confiable en absolut l'aplicació de la llei de Buys-Ballot, originalment expressada com una ajuda als navegants d'alta mar, pero de dubtosa aplicació en térmens generals.cita requerida

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Buys Ballot's law; atmospheric science» (en en). Encyclopedia Britannica. Consultat el 12 de maig de 2018.


Referències

[editar | editar còdic]