Anar al contingut

Llengua de corpus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una llengua de corpus és una llengua que ya no té parlants natius, quan aquells han deixat algun tipo de testimoni en un soport perdurable (generalment documents escrits) que pot estudiar-se.[1][2] Eixemples de llengües de corpus són el grec antic, el llatí, l'egipcíac, l'espanyol medieval, el Bangarla d'Austràlia, etc.

Les llengües de corpus s'estudien amprant els métodos de la llingüística de corpus, pero esta pot usar-se igualment per a l'estudi de les produccions de parlants de llengües vives.

No totes les llengües extintes són "llengües de corpus", ya que la majoria de les llengües ha desaparegut sense deixar cap testimoni directe de la producció llingüística dels seus parlants.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Langslow, D. R. 2002 "Approaching bilingualism in corpus languages" in James Noel Adams, Mark Janse, Simon Swain (edd.) Bilingualism in Ancient Society: Language Contact and the Written Text Oxford: OUP
  2. Fernández, José A., Agustín Ramos Guerreira i Ana Agud Aparicio (coords.) 1996 Les llengües de corpus i els seus problemes llingüístics Madrit-Salamanca: Edicions Clàssiques-Universitat de Salamanca

Vore també

[editar | editar còdic]