Llengua de senyes coreana
La llengua de senyes coreana (Plantilla:If:Plantilla:If:Plantilla:Switch:noPlantilla:Switch:Plantilla:Switch:noPlantilla:If:
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Coreano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.o Plantilla:If:Plantilla:If:Plantilla:Switch:noPlantilla:Switch:Plantilla:Switch:noPlantilla:If:
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Coreano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.) és la llengua de senyes utilisada per comunitats sordes de Corea del Sur. A sovint se li referix simplement com suhwa Plantilla:If:Plantilla:If:Plantilla:Switch:Plantilla:Switch:Plantilla:Switch:Plantilla:If:
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plantilla:Coreano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional., que designa, en general, l'acció de señar.
La llengua de senyes coreana és actualment una de les dos llengües oficials de Corea del Sur, junt en la llengua coreana.
Orígens
[editar | editar còdic]Els orígens de la llengua de senyes coreana daten de 1889, encara que el seu procés d'estandardisació va començar a penes en l'any 2000.[1][2] La primera escola surcoreana per a sorts va ser establida l'1 d'abril de 1913, en Seül i va ser renombrada com l'Escola Nacional per a Sorts en 1945, per a despuix canviar de nom a Escola per a Sorts de Seül en 1951.[3]
Classificació
[editar | editar còdic]A pesar de que els orígens de la llengua de senyes coreana són anteriors al periodo colonial japonés (començat de jure en 1910), la llengua va desenrollar algunes traces en comuna en la llengua de senyes japonesa mentres Coreja es va mantindre baix domini japonés.[1] Es considera que la llengua de senyes coreana forma part de la família llingüística de la llengua de senyes japonesa.[4]
Usuaris
[editar | editar còdic]Segons el Ministeri de Salut i Benestar de Corea del Sur, existien 252,779 persones en discapacitats auditives i 18,275 persones en desórdens del llenguage en Corea del Sur cap a 2014.[5] Sifres recents estimen que el número de persones sordes en Corea del Sur oscila entre 180,000 a 300,000.[6] Açò és aproximadament el 0.36%–0.6% de la població de Corea del Sur.
Oficialitat
[editar | editar còdic]El 31 de decembre de 2015, l'Assamblea Nacional de Corea del Sur va aprovar una llei per a reconéixer la llengua de senyes coreana com una de les llengües oficials de Corea del Sur.[7] Anteriorment, s'havia aprovat dos proyectes de llei i dos reglaments que finalment varen ser fusionats en la Llei Fonamental de la Llengua de Senyes Coreana.[8] Esta llegislació va obrir el pas a una milloria en l'accés a l'educació, l'ocupació, contexts mèdics i llegals, aixina com pràctiques religioses i culturals.[7]
La llengua de senyes coreana és normada i catalogada pel Institut Nacional de la Llengua Coreana, la qual és una agència normativa del govern per a la llengua coreana. El INLC, junt en el Ministeri de Cultura, Deports, i Turisme de Corea del Sur, ha treballat per a estandardisar la llengua de senyes coreana des de l'any 2000, publicant el primer oficial diccionari oficial en 2005, aixina com un prontuario de frases en 2012.[2]
Marcadors funcionals
[editar | editar còdic]La llengua de senyes coreana, com atres llengües de senyes, incorpora marcadors no manuals en funcions lèxiques, sintàctiques, discursivas i afectives. Estos inclouen: alçar i arrugar les celles, frunzir la front, sacsar i asentir en el cap i inclinar o girar la posició del tors.[9]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Fischer, Susan et al. (2010). "Variation in East Asian Sign Language Structures" in Sign Languages, p. 501 en Google Libros
- ↑ 2,0 2,1 국립국어원.
- ↑ «archive. org/web/20191113044858/http://www. bl. sc. kr/5813/subMenu. do 서울맹학교 학교역사». Seoul School for the Deaf. Archivat des d'el bl. sc. kr/5813/subMenu. do original, el 13 de novembre de 2019. Consultat el 2017-09-05.
- ↑ Fischer, p. 499 en Google Libros
- ↑ Citat en "「한국수화언어법」 국회 통과로 27만여 농인 언어권 보장", 4 de giner de 2016.
- ↑ «archive. org/web/20131102092242/http://aasl. aacore. jp/wiki/South_Korea South Korea - AASL». aasl. aacore. jp. Archivat des d'el aacore. jp/wiki/South_Korea original, el 2 de novembre de 2013. Consultat el 2018-12-22.
- ↑ 7,0 7,1 «sil. org/about/news/two-sign-languages-given-official-language-status Two Sign Languages Given Official Language Status». SIL International.
- ↑ Choi. «com/@tchoi8/korean-sign-language-is-an-official-language-in-korea-now-8d7d49dfb633 Korean Sign Language is an official language in South Korea, finally.». Medium.
- ↑ Fischer, p. 507 en Google Libros
Referències
[editar | editar còdic]- Brentari, Diane. (2010). Sign Languages. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 9780521883702; worldcat. org/title/sign-languages/oclc/428024472 OCLC 428024472
- Wittmann, Henri (1991). nou-la. org/ling/1991a-class. pdf "Classification linguistique dones langues signées senar vocalement," Revue québécoise de linguistique théorique et appliquée. Vol. 10, Núm. 1, pp. 215–288, 283.
- Plantilla:Font color
- Plantilla:Font color
- Jhang, S. (2009). Notes on Korean Sign Language. In P. Li (Author) & C. Lee, G. Simpson, & I. Kim (Eds.), The Handbook of East Asian Psycholinguistics (pp. 361-376). Cambridge: Cambridge University Press.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lengua de señas coreana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.