Llengua de signes valenciana

La llengua de signes valenciana (sigles: LSCV o LSPV) és una llengua de signes utilisada per una menuda cantitat de signantes de la Comunitat Valenciana, la gran majoria de persones sordes de la comunitat es comuniquen per mig de la llengua de signes espanyola (LSE). Segons alguns llingüistes, la LSCV és un dialecte en un grau de variació menor a un 20% de la LSE.

Orige

Es desconeix la seua evolució llingüística anterior, pero l'orige remot més conegut es troba en les escoles de sorts fundades en Valéncia a finals d'el XIX. Les influències d'atres llengües de signes és casi irrellevant, destacant principalment alguna influència lèxica de la LSE en la ciutat d'Alacant, si ben no hi ha suficients estudis al respecte. Per un atre costat, hui en dia, l'utilisació de la LSCV es llimita al pla de les comunicacions informals, dels tràmits administratius, i una reduïda presència puntual en els mijos de comunicació, principalment en acontenyiments públics o institucionals. Encara no s'ha introduït en àmbits a on seguix absent, com per eixemple l'ensenyança, si be existixen varis centres acadèmics gestionats per FESORDS a on s'impartixen cursos d'esta llengua.

Relació en la llengua de signes espanyola

La semblança lèxica entre la LSCV i la LSE es troba al voltant del 70 % del vocabulari, entre la LSCV i la llengua de signes catalana (LSC) està prop del 65 %, mentres que entre la LSC i la LSE el percentage és del 70 %. Per lo tant, llingüísticament es consideraria que les tres formen part d'un diasistema, mentres que poden ser variants sense estàndart compartit, en normativa i gramàtica diferents, i la consideració de la qual com a llengua, o be com a dialectes d'una llengua, depén principalment del context sociollingüístic. La proximitat entre la llengua de signes portuguesa o la llengua de signes francesa en la LSE és de l'orde de menys del 30% del lèxic, lo que podria evidenciar que les variants signades en Espanya formen un grup aïllat en estret contacte.

L'únic estudi dialectològic publicat fins a la data sobre variants de llengües de signes en Espanya ha segut portat a terme pels llingüistes Stephen Parkhurst i Diane Parkhurst, publicat per Promotora Espanyola de Llingüística, l'Universitat d'Arizona i Ethnologue.

Associacions, entitats i reconeiximent

Les entitats de persones sordes de la Comunitat Valenciana, com per eixemple FESORD, fins ara no s'han posicionat formalment sobre esta qüestió, pero a sovint definixen la llengua com "Llengua de Signes en la Comunitat Valenciana", tal com es menciona en els seus materials didàctics. De fet, FESORD dispon d'un "Centre Referent de Llengua de Signes de la Comunitat Valenciana" (CR-LSCV) des d'a on treballa com a autoritat normativa de facto de la llengua de signes valenciana. Ademés, per a este objectiu, ha establit convenis en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i en les Corts Valencianes. El primer diccionari sobre LSCV, i únic fins a la data, s'inclou en el Curs de llenguage mímico valencià publicat en 1982.

Ademés, la Comunitat Valenciana és la primera comunitat autònoma de l'Estat espanyol en reconéixer la llengua de signes en el seu Estatut d'Autonomia (2006), de manera que a l'Artícul 16 diu: "La Generalitat garantisarà l'us de la llengua de signes pròpia de les persones sordes, que tindrà que ser objecte d'ensenyança, protecció i respecte." Ací també s'observa que no s'especifica a quina llengua de signes es referix. No obstant, en l'aprovació d'una Llei autonòmica del Sector Audiovisual es menciona específicament la llengua de signes espanyola com un dels recursos per a superar les barreres de comunicació per a les persones en sordera.

Vore també

• Dactilología
• Alfabet manual
• Llengua de signes catalana
• SubRip
• Subtítuls tancats

Enllaços externs

• fesord. org FESORD CV (Federació de Persones Sordes de la Comunitat Valenciana)
• ¡A Firmar!, CD-ROM Interactiu «www. fesord. org». [Enllaç no actiu]. FESORD. Valéncia 1999. ISBN 84-605-9699-0.