Llibre de Thot
El Llibre de Thot és un text del Antic Egipte que apareix fragmentat en diversos papirs, la majoria pertanyents al Primer Mileni a. C., del periodo ptolemáico. Ademés, hi ha versions diferents, encara que les recopilacions han dut a reconstruir una història comuna a tots ells, bàsicament un diàlec en el que hi ha dos interlocutors, el deu Thot i un discípul que “aspira a saber”, encara que hi ha un atre deu, provablement Osiris, que també parla en el discípul. El marc lliterari podria comparar-se en els texts hermètics grecs, que també mostren diàlecs entre Hermes-Thot i els seus discípuls; no obstant, la presència d'alguns texts anteriors a el I ho situen per davant dels primers texts filosòfics hermètics grecs.
El nom de Llibre de Thot s'ha aplicat a numerosos texts. Manetón va afirmar que Thot havia escrit 36.525 llibres, encara que alguns investigadors com Seleukos afirmen que varen ser entorn a 20.000. En qualsevol cas, el llibre que conta el història de Neferkaptah té grans proporcions. S'han trobat fragments en Berlín, París, Viena, Florencia, Copenhague i New Haven.
En qualsevol cas, la llegenda diu que el llibre va ser escrit per Thot, el deu de l'escritura i el coneiximent. Conté dos encantamientos, un dels quals, supostament, permet, a qui ho lligga, percebre als deus per sí mateixa.[1]
Argumente
[editar | editar còdic]El història que es relata conte que el Llibre de Thot es va ocultar en el fondo del Nilo, prop de Coptos, a on va ser tancat dins d'una série de caixes guardades per serps. Més vesprada, el príncip egipcíac Neferkaptah va lluitar en les serps i va recuperar el llibre, pero, en castic per haver-li-ho furtat a Thot, els deus varen matar a la seua dòna i al seu fill. Destrossat, Neferkaptah es va suïcidar i va ser enterrat junt en el llibre. Vàries generacions despuix, el protagoniste de l'història, Setne Khamwas, va furtar el llibre de la tomba de Neferkaptah, a pesar de l'oposició del seu fantasma. Poc despuix, Setne va trobar a una bella dòna que ho va seduir, va assessinar als seus fills i ho va humiliar davant del faraó. A continuació, va descobrir que este episodi havia segut una ilusió creada per Neferkaptah i, aterrorizado per rebre un castic major, Setne va tornar el llibre a la tomba de Neferkaptah.[2]
Esta història reflectix una creència egipcíaca que diu que el coneiximent dels deus no està fet per als humans.[3]
Atres obres sobre el Llibre de Thot
[editar | editar còdic]En 1788, Jean-Baptiste Alliette (1738 – 1791), més conegut pel seu pseudónimo Etteilla, (el seu pseudónimo ve de l'escritura del seu nom pero al revés), qui va propondre noves formes de llectures del tarot ,[4] va formar la "Société dones Interprètes du Livre de Thot" (Societat d'Intérprets del Llibre de Thot) en la finalitat de profundisar en els seus estudis sobre el tarot, en el que estava entusiasmat des de 1751, a raïl dels treballs de Court de Gébelin. En 1790, va publicar Cours théorique et pratique du Livre du Thot, a on va introduir lo que més vesprada serien coneguts com arcanos majors i arcanos menors. Poc despuix, va produir una baralla de cartes per a l'adivinaació que sincretizaba les seues idees en les velles formes de la cartomancia francesa, en la que va anar la primera baralla dissenyada per al seu us en ocultisme.
Molt més vesprada, en 1944, l'ocultiste britànic Aleister Crowley va publicar El Llibre de Thoth, que descriu la filosofia i l'us del tarot de Thoth, dissenyat i pintat en colaboració en lady Frieda Harris.
En 1973, Jacques Bergier ho inclou en la seua obra Els Llibres Condenats,[5] en a on no només descriu aspectes històrics del mateix i dona conte de la seua prevalença pese a diversos intents de destrucció, sino que resalta la poca fortuna sobrevinguda a aquells que a lo llarc de l'història proclamaven tindre-ho. Inclou com a complement al capítul que destina a este llibre el relat titulat "Cóm va trobar Nefer Ka Ptah el Llibre de Toth".
Referències
[editar | editar còdic]- Lichtheim, Miriam (2006) [1st. Pub. 1978]. Ancient Egyptian Literature, Volume III: The Clapix Period. University of Califòrnia Press. ISBN 0-520-24844-9.
- Jasnow, Richard, i Zauzich, Karl-Th.: The ancient egyptian Book of Thot, Harrassowitz Verlag, Wiesbaden, 2005
- Mahé, Jean-Pierre: “Preliminary Relmarks on the demotic Book of Thot and the greek hermètica, Vigiliae Christianae, Vol 50, n.º 4 (1996) págs.. 353-363 http://www.jstor.org/stable/1584313 (9-març de 2012)
- Bergier, Jacques (1973). Els Llibres Condenats. trad. J. Ferrer Aleu. Plaça & Janes S.A. Editors. Barcelona, Espanya.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Libro de Thot» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.