Anar al contingut

Coptos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Coptos
Per a atres usos d'este terme vore Copto.
Ruta pel uadi Hammamat entre Coptos i El-Qoseir.

Coptos (en egipcíac: Gebtu, en copto: Kepto, en àrap: Qift) va ser la capital del V nomo del Alt Egipte.

La ciutat ya existia en l'any 4000 a. C., i va adquirir des de l'antiguetat gran importància per ser un enclavament estratègic en les rutes de caravanes que comunicaven la vall del Nilo en el mar Rojo. En la ciutat varen ser venerats els deus Min (periodo Naqada III), Horus i Isis.

Restants arqueològics

[editar | editar còdic]

Es conserven restants d'un temple erigit a Min en l'época de Tutmosis III, en posteriors afegitons de Ptolomeo II Filadelfo, Ptolomeo IV Filopator, Calígula i Nerón.

Els Decrets de Coptos, una série de documents trobats en vàries tombes, datats durant el Primer periodo intermig d'Egipte, que descriuen l'assignació de privilegis al visir Shemay i a la seua família.

El nom copto prové de la corrupció àrap del terme egipcíac gbtw (Pro. Guebtu, Gebto o Gobto) del mateix nom sorgiria el grec aigyptos (Pro. Eguiptos o Eguptos), o siga, Egipte. Els coptos són, en efecte, per les seues característiques ètniques i història, els descendents llegítims dels egipcíacs del temps dels faraons. L'actual llengua copta afona les seues raïls en l'escritura jeroglífica i la seua llitúrgia en la del patriarcat d'Aleixandria, primer centre intelectual de la cristiantat.

Plantilla:Jeroglífic

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Wolfgang Kosack: Koptisches Handlexikon dones Bohairischen. Koptisch - Deutsch - Arabisch. Verlag Christoph Brunner, Basel 2013, ISBN 978-3-9524018-9-7.