Anar al contingut

Naqada III

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:MudJarSealing-EstateOfNarmer MetropolitanMuseum.png
Naqada III

La cultura Naqada III, o Nagada III, abans coneguda com Semaniense, és una cultura de l'Edat de Coure pertanyent al periodo predinástico d'Egipte que seguix a la fase Naqada II i es data entre 3300 i 3050 a. C.[1] En ell acaba la cultura Naqadiana.[2]


La cultura Naqada va sorgir a principis del quart mileni a. C. en l'Alt Egipte i es va estendre cap al nort fins al Baix Egipte en el transcurs de 1500 anys.[3] Es dividix en tres periodos, que finalment desemboquen en el Periodo Dinàstic Primerenc d'Egipte.[4]Estes seccions ilustren el constant canvi social i tecnològic cap a una major complexitat que finalment va conduir a la fundació de l'Estat egipcíac.[5] La cultura Naqada sol contrapondre's a la coexistente cultura subegipcia, que tradicionalment es considerava cultural i tecnològicament inferior i va acabar fusionant-se en ella.[6]

Nagada III és la fase final de la cultura Nagada, aproximadament entre el 3200 a. C. i el 3000 a. C. El periodo es denomina cada volta més dinastia X, ya que en esta época ya existia una organisació estatal similar a l'Egipte dinàstic, pero la egiptología tradicional comença l'història de l'estat egipcíac en l'era de l'I dinastia. Nagada III cobrix tot Egipte i prou elements mostren l'esperit d'innovació:

  • primers recorts escrits
  • primeres #narrativa pictogràfiques sobre #paleta
  • primer us regular de serej
  • primers cementeris reals coneguts
  • primers rastres de rec


El periodo Naqada III es referix a la cultura arqueològica del periodo protodinástico de la cridada Dinastia 0 i del Dinàstic Primerenc de la Primera i Segona dinasties.[7][8] Per a llavors, ya existia un sistema d'estat a gran escala i altament centralisat, que comprenia grans parts de l'Alt i Baix Egipte, encara que seguien sorgint conflictes en les èlits locals per la restauració de l'anterior organisació descentralisada o l'assunció del poder en l'estat central.[9] El primitiu estat egipcíac antic va consolidar el seu poder internament i es va expandir més cap al nort, cap al Alce meridional fins al riu Yarkon.[9] El desenroll d'una ideologia real és evident en la creixent monopolización de certs objectes simbòlics per part de l'èlit #gobernant, com les clavas en caps de pedra i les #paleta de maquillage, que anteriorment també s'havien utilisat com a símbols comunitaris i per a pràctiques rituals domèstiques.[10] En l'entorn d'esta èlit va sorgir l'Alta Cultura egipcíaca antiga, mentres que la desigualtat social cada volta major es descriu com una "evolució de la simplicitat" i un "vaciamiento simbòlic" del restant de la població.[10] En la tomba protodinástica O- de Abidos es troben per primera volta jeroglífics.[11]

Els objectes de la cultura Naqada III es varen trobar especialment en les tombes ricament decorades de les afores de Abydos, mentres que les tombes d'atres parts d'Egipte mostren una clara "simplificació" i disminució de la decoració.[12] En el Baix Egipte destaca un "centre cúltico-administratiu" en Tell el-Farcha.[13] Numerosos objectes egipcíacs en la Baixa Nubia i el Llevant meridional apunten a una expansió de la cultura Naqada més allà de les fronteres d'Egipte; destaca una fortalea egipcíaca d'atobó excavada en Tell és-Sakan al sur de l'actual Gaza.[9] El periodo Naqada III va mostrar una homogeneïtat cada volta major de la ceràmica, en la ceràmica de tapa negra finalment desapareixent i sent reemplaçada per atres estils de ceràmica feta per especialistes.[14] Els objectes associats a l'ideologia real mostren primer criatures sobrenaturals com lleoparts en coll de serp i aixetes alados.[15]

Fases

[editar | editar còdic]

Es subdivide en quatre estadis: Naqada IIIa 3300-3250 a. C.,[16] Naqada IIIb 3250-3200 a. C., Naqada IIIc 3200-3150 a. C. i Naqada IIId 3150-3050 a. C., estos últims coetáneos en el periodo protodinástico d'Egipte. En este últim periodo va començar el procés de formació de l'estat unificat, pot ser que ya iniciat en el Naqada II.[17] Els reis d'este periodo s'han agrupat a efectes cronològics en la denominada dinastia 0.[18] De Nejen l'hegemonia va passar a Tinis (Abidos) pero es varen mantindre els estats locals o regionals, possible orige dels futurs 42 nomos (16 nomos del Alt Egipte i 10 del Baix Egipte són anteriors a la tercera dinastia).

Característiques generals

[editar | editar còdic]

Les característiques d'este periodo varen ser: els primers jeroglífics,[19] l'invenció de la navegació a vela[20] (independent de la que va tindre lloc en el Golf Pèrsic, 2000 anys abans),[21] les primeres narracions gràfiques en #paleta, l'us continuat de serejs a modo de sagells distintius de cada sobirà, els primers autèntics cementeris reals i segurament les primeres obres d'irrigación. Els primers sobirans poderosos són d'esta época. Usen els serejs que identifiquen al rei i al seu territori. La cultura egipcíaca s'estén cap a Nubia.

Hegemonia de l'Alt Egipte

[editar | editar còdic]

L'hegemonia regional en l'Alt Egipte es desplaça de Nejen cap a Tinis (Abidos), en algun atre estat important com El Kab. En canvi Nubt (Naqada) casi no té presència i les tombes trobades en la ciutat són pobres, siga per falta de poder polític o econòmic (els experts consideren provable que haguera segut absorbida per Nejen o per Abidos). Atres possibles estats de l'época podrien situar-se en Tinis i Abadiya (Alt Egipte), Maadi, Buto i Sais (Baix Egipte), i Qustul en Nubia.

L'influència de l'Alt Egipte s'estén cap a a Maadi (que desapareixerà alvançat el Naqada III) i cap a Buto, en la Delta. És durant este periodo que es va fundar, o es va fer major Menfis, que es va convertir en capital. Cap al 3050 a. C. en que podria situar-se el regnat de Narmer, el primer faraó que se supon que va governar sobre l'Alt i Baix Egipte, fins al final del periodo, cap al 3000 a. C. o una miqueta més tart, es va consolidar l'unió de les dos terres i es va iniciar el cridat Periodo tinita, i la primera dinastia, en l'estadi Naqada IIId.[22]

L'unificació

[editar | editar còdic]

L'unificació es va fer, segons algunes evidències com la paleta de Narmer i la Paleta de Tehenu, per mig d'activitat militar, encara que devia ser ínfima puix no hi ha evidències arqueològiques; semblaria llavors que els reis de Abidos només varen arreplegar una fruta madura, preparada ya per a l'unificació que es va donar per mig d'un procés econòmic, cultural i social prolongat en el temps (segurament iniciat abans del 3300 a. C.), al que podrien no ser alienes les aliances (familiars o no) i la falta de poder i liderage de molts menuts estats front a la força política, econòmica i militar d'un poder territorialmente extens, numèricament fort, socialment cohesionado, culturalment dominant i econòmicament ric. Les resistències podrien haver sorgit en llocs puntuals o de pobles culturalment diferents com el libio. Des de l'establiment de Menfis com a capital, va anar el centre administratiu de l'estat.

Activitat comercial

[editar | editar còdic]

La desaparició de Maadi, que va ser despoblada, pensen els experts que tindria causes econòmiques més que polítiques: la capital es va desplaçar una miqueta al sur, cap a Menfis i el centre del comerç, en Canaán, es va desplaçar a un atre lloc (el motiu podria ser l'unificació i la nova administració, que es devia establir més propenca a Palestina i allí a on els interessos dels nous sobirans eren millor satisfets) i els rics i comerciants es resituaron duent la ciutat a la decadència i finalment a l'abandó. En tot el Naqada III s'aprecia un constant increment del comerç i la presència egipcíaca en Canaán, en una possible sèu administrativa en Tell és-Sakan o en Besor. El comerç s'expandix cap al sur, a Nubia, i cap a a el nordest, a Canaán i Mesopotamia, en productes com coure, fusta, obsidiana, argent, lapislázuli i uns atres.

Activitat cultural

[editar | editar còdic]

En els aspectes culturals, la ceràmica decorada disminuïx pero apareixen atres manifestacions artístiques. Els jeroglífics que ya havien aparegut en Naqada II en forma de signes, evolucionen durant el periodo. L'influència mesopotámica no està establida.

Religió

[editar | editar còdic]

Els deus més importants de l'época varen ser Horus (deu celest i sanador, considerat iniciador de la civilisació egipcíaca), Seth (deidad brutal, senyor del mal i les tenebres), Nejbet (deesa protectora, en els #naiximent i en les guerres), Min (deu llunar, de la fertilitat i la vegetació), Hathor (divinitat còsmica, deesa de l'amor, de l'alegria) i Bat (deesa celest, associada a la fertilitat).

Relacions polítiques

[editar | editar còdic]

L'orige dels governants de la Dinastia 0, cóm varen aplegar al poder i cóm es va unir tot el baix Nilo al regrés de les dinasties 0-I (la I.[23] És cert que la cultura Maadi va deixar d'existir entorn als subperíodos Nagada IIc-d, sent reemplaçades totes les cultures localisades del Baix Egipte per la Nagada III al voltant del 3200 a. C.. Al final del periodo, entre Nagada III i la Dinastia I, la periòdica desaparició i posterior repoblament d'assentaments en el nort d'Egipte pot haver segut el resultat de les lluites que varen acompanyar a l'unificació.[24] Els governants de la dinastia 0 mostren molts dels motius familiars de Nubia, per lo que és possible que anaren d'orige nubio o que conquistaren Nubia.

Els grafiti trobats en les pedreres de Vadi l-Hammat, en el desert a l'est de Tebas i els dibuixos en les parets rocoses de Gebel Sheikh Suleiman ya descriuen les batalles del primitiu regne de l'Alt Egipte. Açò es va anticipar a les inscripcions nubias i palestines de Jezer. L'Estat ya era militarment poderós en esta época, i tractava de consolidar la seua influència en totes les franges possibles.

#Enterrament

[editar | editar còdic]

El cementeri real va seguir en Abidos hui conegut com Umm el-Kaab.[23] Ací, durant Nagada II, hi havia un gran cementeri públic, i al final del periodo, l'O-j, el propietari de la qual va ser nomenat rei Escorpión per les numeroses representacions de escorpiones (encara que a sovint es fa referència a ell com Uj per la pronunciació anglesa d'O-j). Varis reis que es pot demostrar que varen governar realment varen ser enterrats en els voltants de la tomba marcada com O-j. Els seguixen successivament els reis de l'I Dinastia, les tombes de la qual mostren un desenroll ininterromput.[25] El cementeri de Nagada està completament empobrit. El cementeri de Nehen també ha segut abandonat en la seua major part, pero una miqueta més alvance, a dos quilómetros i mig de Nehen, s'han descobert grans tombes pertanyents a Nagada III. Són considerablement més chicotetes en superfície que les tombes del cementeri de Abudos, pero més grans que les dels plebeus. Per lo tant, podrien ser les tombes de l'èlit #gobernant local.[26]


El cementeri dels alts funcionaris es va establir en Saqqara. El cementeri secundari va deure ser Helwan. Tarjan va deure ser un cementeri de dignatarios de segon nivell. Dins dels cementeris s'incrementa el número de tombes de personages importants i s'establixen algunes només per a la classe dirigent, entre ells el cementeri real de Abidos en tombes molt més riques i arquitectónicamente més complexes; açò posa en evidència una diferenciació social molt notable.

La colocació de les tombes dels governants protodinásticos, en el seu perímetro separat del restant del círcul funerari, ilustra la característica dels cementeris de Nagada III, diferenciats per estatus social i de riquea. No hi ha indicis d'això en els cementeris del Baix Egipte del mateix periodo. En l'aixovar funerari hi ha verdaders símbols d'estatus.[23]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ (2000) The Oxford History of Ancient Egypt, Oxford University Press, p. 479. ISBN 0-19-815034-2.
  2. ↑ Natale Barca, Prima delle Piramidi, pag. 91.
  3. ↑ Agnieszka Mączyńska (2015). Baix i Alt Egipte en el quart mileni a.C.. El desenroll de l'especialisació artesanal i l'organisació social de les cultures del Baix Egipte i Naqada - Estudis d'Arqueologia Africana , vol 14, p. 66 f..
  4. ↑ Alice Stevenson: The Egyptian Predynastic and State Formation. En: Journal of archaeological research. Vol. 24, Nº 4, 2016, p. 424.
  5. ↑ Toby Wilkinson: Aufstieg und Fall dones Alten Ägypten. 1ª edició, Deutsche Verlags-Anstalt (DVA), Munich 2012, ISBN 978-3-421-04346-7, p. 37.
  6. ↑ Agnieszka Mączyńska. “¿Quí són els naqadanes? Algunes observacions sobre l'us i significat del terme Naqadans en l'arqueologia egipcíaca predinástica”. Current Research in Egyptology 2016.
  7. ↑ A. Stevenson, El Predinástico egipcíac i la formació de l'Estat. 2016, pp. 443, 449.
  8. ↑ B. Anđelković: Models of State Formation in Predynastic Egypt. 2006, p. 29 i ss.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 B. Anđelković: Models of State Formation in Predynastic Egypt. 2006, p. 30 i ss.
  10. ↑ 10,0 10,1 A. Stevenson: El Predinástico egipcíac i la formació de l'Estat. 2016, p. 444.
  11. ↑ Christiana Köhler: El sorgiment de l'Estat egipcíac. En: Emily Teeter: Abans de les piràmides: els orígens de la civilisació egipcíaca (= Oriental Institute Museum publications. Volum 33). Oriental Institute of the University of Chicago, Chicago 2011, ISBN 978-1-88592-382-0, p. 125,}
  12. ↑ A. Stevenson: El Predinástico egipcíac i la formació de l'Estat. 2016, p. 446.
  13. ↑ A. Stevenson: El Predinástico egipcíac i la formació de l'Estat. 2016, p. 447 i ss.
  14. ↑ A. Stevenson: Cultura material del periodo predinástico. Chicago 2011, p. 68.
  15. ↑ A. Stevenson: El Predinástico egipcíac i la formació de l'Estat. 2016, p. 444.
  16. ↑ Natale Barca, Sovrani predinastici egizi, pag. 189.
  17. ↑ Carl Roebuck, The World of Ancient Claves (Charres Scribner's Sons: New York, 1966) pp. 52-53.
  18. ↑ Natale Barca, Sovrani predinastici egizi, pag. 193.
  19. ↑ «Early Dynastic Period». The Ancient Egypt Site. Consultat el 4 d'abril de 2012.
  20. ↑ Engrunse, A.I. (2007) “Neolithic Boats: Ancient Egypt and the Maltese Islands. A Minoan Connection” J-C. Goyon,C. Cardin (Eds.) Actes Du Neuvième Congrès International Dones Égyptologues, p. 1287.
  21. ↑ Robinson, D. (2012) resenya de: Anderson, A., et al.,. (2010), The Global Origins and Development of Seafaring, en: The International Journal of Nautical Archaeology 41.1: 203–234, pp. 206-208.
  22. ↑ Qa'a and Merneith lists http://xoomer.virgilio.it/francescoraf/hesyra/egyptgallery03.html
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 Bard, pag 77
  24. ↑ Bard, pag 79
  25. ↑ Dreyer en Hawass , pag 62-65
  26. ↑ Bard, pag 80

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Fekri A. Hassan: Nagada (Naqada). En: Kathryn A. Bard (ed.): Enciclopèdia d'arqueologia de l'antic Egipte. Routledge, Londres 1999, ISBN 0-415-18589-0 , págs. 555–57.
  • Regine Schulz , Matthias Seidel (eds.): Egipte. El món dels faraons. Könemann, Colónia 1997, ISBN 3-89508-541-3 .
  • Shaw, Ian (2003). The Oxford History of Ancient Egypt, UK: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-280458-7.
  • Bard, Katherine A. (2000). «The Emergence of the Egyptian State», The Oxford History of Ancient Egypt, Oxford and New York: Oxford University Press, pp. 61–88. ISBN 0-19-815034-2.
  • Wilkinson, Toby (2001). Early Dynastic Egypt: Strategies, Society and Security, Nova York: Routledge. ISBN 0-415-26011-6.
  • Wengrow, David (2006). The Archaeology of Early Egypt: Social Transformations in North-East Africa, c. 10,000 to 2,650 BC, Nova York: Cambridge University Press. ISBN 0-521-83586-0.
  • (2002).Cahiers Caribéens d’Égyptologie.3/4(Dix ans de hiéroglyphes au campus)
75–92.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Periodo precedent Periodo egipcíac Periodo següent
Predinástico Periodo protodinástico Periodo arcaic
Cultura precedent Cultura egipcíaca Cultura següent
Naqada II (Gerzeense) Naqada III a b c (Semaniense) Dinastia 0 Naqada III d (Semaniense) Dinastia I


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Naqada_III&oldid=791687»