Llibre dels Ritos
El Llibre dels Ritos o Clàssic dels Ritos (en chino tradicional, 禮記; en chino simplificado, 礼记; pinyin, Lǐjì) és un dels cinc llibres clàssics del confucianisme que tota persona culta devia conéixer. Descrivia les normes socials, els sistemes de govern i els ritos ceremoniales de la dinastia Zhou.
Història
[editar | editar còdic]El Llibre dels Ritos és una compilació diversa de texts d'orige i data incerts. A diferència del Ritos de Zhou i del Lliure de l'etiqueta i el ceremonial, carix d'una estructura general coherent.[1] Algunes seccions proporcionen definicions de la terminologia ritual —en particular les que es troben en el Llibre de l'etiqueta i el ceremonial—, mentres que unes atres contenen detalls sobre la vida i les ensenyances de Confucio.[1]Parts del text han segut rastrejades fins a obres anteriors a la dinastia Han, com el Xunzi i el Lüshi Chunqiu, mentres que atres seccions es creu que varen ser compostes durant el periodo de la dinastia Han Occidental.[1]
Durant el regnat de Qin Shi Huang, molts texts confucianos varen ser destruïts en la cridada Crema de llibres i sepultura d'intelectuals en 213 a. C. No obstant, la dinastia Qin va colapsar en menys d'una década, i els erudits confucianos que havien memorisat els clàssics o amagat còpies escrites varen ajudar a reconstruir-los durant els inicis de la dinastia Han.[2]
Es diu que el Llibre dels Ritos va ser recuperat per complet, encara que el Clàssic de la Música no va poder ser recompilado. Solament sobreviuen fragments d'este últim, principalment dins del capítul «Registre de la Música» (Yueji) del Llibre dels Ritos.
Posteriorment es varen realisar esforços per a editar i organisar els texts recompilados. Segons el Llibre de Sui, l'erudit Dai De va revisar la colecció en el I, reduint-la de 214 llibres a 85, coneguts com els Registres rituals de Dai el Major. El seu nebot, Dai Sheng, l'abreviaria més vesprada a 46 llibres, coneguts com els Registres rituals de Dai el Menor. L'erudit Ma Rong va afegir posteriorment tres llibres adicionals, duent el total a 49.[3]
No obstant, estudis posteriors han qüestionat este relat, senyalant la falta d'evidència confiable que atribuïxca estes revisions específiques a Dai D'o Dai Sheng, encara que abdós eren coneguts erudits confucianos especialisats en texts rituals.[4]
Durant este periodo, circulaven tant versions en escritura antiga com en escritura nova del text, i el contingut encara no estava estandardisat. Zheng Xuan, discípul de Ma Rong, va produir una edició anotada dels ritos sintetisant múltiples tradicions rituals. La seua compilació de 49 llibres es va convertir en la versió autorisada i seguix sent l'edició estàndar en l'actualitat. Esta versió anotada va servir posteriorment com a base per al Sentit correcte dels Registres rituals, text i comentari aprovat imperialment sobre el Llibre dels Ritos, establit en l'any 653.[5]
En 1993, es va descobrir una còpia del capítul «Corfolls negres» en la tomba 1 dels Texts de bambú de Guodian en Jingmen, en la província d'Hubei. Ya que la tomba va ser sagellada al voltant del 300 a. C., la troballa va revivar el debat acadèmic sobre la datació d'atres capítuls del Liji, especialment sobre els seus possibles orígens en el periodo dels Estats Combatents.
Li
[editar | editar còdic]Confucio va descriure li (禮) com el conjunt de totes les formes tradicionals que proporcionen un estàndart de conducta. Encara que li sol traduir-se com a «ritos», també pot referir-se a «pràctiques ceremoniales» o «regles de comportament». En el temps, el terme ha passat a associar-se de manera més àmplia en conceptes com a «bona forma», «decore» i «cortesia».
Confucio emfatisava que li devia reflectir un esperit de pietat i respecte cap als demés, expressat per mig d'un comportament adequat i l'observança ritual. Tal com s'expon en el Llibre dels Ritos, li servix per a restaurar el valor de les pràctiques tradicionals recorrent a la simplicitat i l'orde del passat.
Confucio creïa que la tornada a estos estàndarts de conducta ajudaria a estabilisar la societat en un context de decliu de la dinastia Zhou.
L'importància de li es destaca en el Llibre dels Ritos, a on s'afirma: «De totes les coses de les que el poble depén per a viure, els ritos són les més importants…».[6]
En el temps, el concepte de li es va vincular estretament en la naturalea humana, l'ètica i el harmonia social, a mida que els individus integraven estes pràctiques en la seua vida quotidiana.
El li es considera beneficiós per a la societat perque guia a les persones en el reconeiximent i compliment de les seues responsabilitats cap als demés, contribuint aixina a la cohesió social i a l'orde moral.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Riegel, Jeffrey K. (1993). Michael Loewe (ed.). Early Chinese Texts: A Bibliographical Guide, Institute of East Asian Studies, pp. 283–297.
- ↑ «Annotated Edition of "The Book of Rites"». World Digital Library. Consultat el 4 de setembre de 2013.
- ↑ (1879) Max Müller (ed.). The Sacred Books of Chinenca, Clarendon Press, pp. xviii–xix.
- ↑ Yao, Xinzhong (2003). RoutledgeCurzon Encyclopedia of Confucianism, Routledge.
- ↑ (2014).1(1–2)
- 289–308.
- ↑ Dawson, Raymond (1981). Confucius: The Analects, Oxford University Press, p. 32.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Libro de los Ritos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.