Llibre dels negres
El Llibre dels negres és un document històric que registra els noms i descripcions de tres mil Lealistas negres exiliats en la colónia britànica de Nova Escòcia. Es tractava d'esclaus afroamericanos de les Tretze Colónies adherits al bando Lealista durant la guerra d'Independència d'Estats Units a canvi del seu emancipació.
Història
[editar | editar còdic]L'arribada dels primers esclaus africans negres a Nova Escòcia data de la fundació de Port Royal (actual Annapolis Royal, Nova Escòcia) en 1605 durant l'época de la Nova França.[1] Despuix de l'expulsió dels acadianos francesos, els primers colon britànics de Louisbourg (Municipalitat Regional de Veta Bretón) (1769) i Halifax (1749) també varen contar en esclaus africans negres.
No obstant, l'arribada del major número d'afroamericanos de Nova Escòcia va ser a conseqüència de la derrota britànica en la guerra d'Independència dels Estats Units. Es tractava de Lealistas negres de les Tretze Colónies que havien negociat la seua emancipació per la participació en la guerra en el bando Lealista. També va haver Lealistas negres exiliats en Londres o en la colónia de Jamaica.
A principis d'el XIX més de mil antics Lealistas negres, junt a cinccents maroons de Jamaica, varen ser reubicats en la colónia de Sierra Leona (actual Sierra Leona). Es varen establir en Freetown, baix els auspicis de la Companyia de Sierra Leona. Varen ser l'orige dels criollos de Sierra Leona.
Contingut
[editar | editar còdic]Realisat en 1783, este document de 150 pàgines és l'únic en el que es va registrar a americans negres de forma detallada.[2]
Els Lealistas negres varen ser registrats en el Llibre dels negres. Varen ser reubicats en poblacions de nova fundació com Birchtown (Shelburne County) i atres llocs en la colónia de Nova Escòcia. L'imperi britànic es va negar a la repatriació a EE. UU. d'els qui havien segut esclaus en época britànica, tal i com establia el Tractat de París (1783). El registre va ser creat per a documentar els hòmens lliberats que els britànics varen assentar en Nova Escòcia, junt en atres Lealistas. Va ser creat per Samuel Birch, que li va donar l'homònim de Birchtown, Nova Escòcia, baix la direcció d'ORD Baró de Dorchester.
Entre les persones registrades en el Llibre dels negres cal destacar Boston King, Henry Washington, Moses Wilkinson i Taste Perkins. Com el Llibre dels negres va ser escrit per separat per oficials nortamericans i britànics, hi ha dos versions del document. La versió britànica es troba en els Archius Nacionals de Kew, Londres. La versió americana està en els Archius Nacionals i Administració en Washington D. C. Es va publicar baix el títul El Directori de Lealistas Negres: els afroamericanos en l'Exili. Despuix de la revolució americana (1996). Va ser editat per Graham Russell Hodges, Susan Hawkes Cook, i Alan Edward Brown.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «African Nova Scotian Community | African Nova Scotian Affairs - Government of Nova Scotia». ansa. novascotia. ca. Consultat el 2023-01-26.
- ↑ «Nova Scotia Archives & Records Management - African Nova Scotians - Archives». Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2013. Consultat el 10 de juny de 2016.
- ↑ "Review: The Black Loyalist Directory: African Americans in Exile After the American Revolution, edited by Graham Russell Hodges, Susan Hawkes Cook, and Alan Edward Brown", William and Mary Quarterly, 1996, Third Séries, Vol. 53, No. 4, accessed 27 September 2011
- Este artícul conté una traducció derivada de «Libro de los negros» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.