Llindar de l'abadia de Saint-Genís-dones-Fontaines
El llindar de l'abadia de Saint-Génis-dones-Fontaines (en francés: linteau de l'abbaye de Saint-Génis-dones-Fontaines) és un llindar monolític de marbre blanc de Carrara[1] situat sobre la portada de l'iglésia de l'abadia de Sant Genís de Fontanes, en el departament francés de Pirineus Orientals. Per encàrrec d'un tal abat Guillaume, s'hauria tallat en ell, en bajorrelieve, en minuciosa precisió, com una peça d'orfebreria, una representació de Crist en majestad inscrit en una mandorla, que és l'escultura romànica en pedra datada més antiga que es coneix (1019-1020).[2] La mandorla perlada està sostinguda per dos arcàngels i emmarcada per dos grups de tres figures, cada una estajada baix un arc de ferradura; sobre les figures de les arcades, a cada costat de la mandorla, hi ha una banda en una inscripció en llatí medieval que permet datar-la.
El llindar de l'abadia de Saint-Génis, classificat com monument històric,[2] és de capital interés per a comprendre l'evolució de l'art romànic en Catalunya, perque creuant l'evolució estilística d'atres obres en la datació d'esta es pot establir una cronologia precisa de l'escultura romànica.
A quatre quilómetros a l'est de Saint-Génis-dones-Fontaines es troba l'antiga abadia de Saint-André que té un llindar molt similar sobre el portal de l'iglésia, pero sense escritura, potser del mateix escultor, o una còpia anterior del de Saint-Génis.
Descripció
[editar | editar còdic]
En la menuda localitat de Saint-Génis-dones-Fontaines, situada en el Rosselló, es troba l'abadia de Sant Miguel, actual iglésia parroquial de la localitat. En la frontera del temple es dispon una série d'escultures de capital interés dins de l'escultura medieval. Sobre la porta d'ingrés hi ha un llindar en una representació d'una teofanía de Crist subjectat per dos àngels i flanquejat per tres personages en cada costat; a abdós costats de les jambas hi ha dos relleus en uns yacentes; sobre el yacente de la dreta hi ha un atre relleu de la Passió, més concretament la Crucifixión; i per últim, sobre el yacente esquerre, una miqueta més separat que el seu respectiu, hi ha dos plaques en inscripcions sepulcrales. cal destacar la presència d'un baix relleu per baix del llindar, en el costat dret de la porta, que representa la Dextera Domini.
Esta escultura no estava pensada quan es va realisar per a ser un llindar, sino que va servir com a soport de l'altar, sense dubte en l'iglésia actual.
Va ser en el XII quan l'obra es va colocar damunt de la porta de l'iglésia. La presència de quatre ménsulas per damunt de l'obra indica que originalment estava protegida per una menuda teulada contra les inclemències del temps. Esta hauria desaparegut en el XV o XVI, a partir de llavors l'obra, de la mateixa manera que el restant de la portada, va ser recoberta en una espècie de barniz per a protegir-la, lo que li va donar el seu aspecte groguenc (ya que el marbre era inicialment blanc). L'obra també proporciona informació sobre l'evolució de l'abadia de Saint-Génis. Aixina, els arcs de ferradura representats en el llindar varen permetre adquirir la certea de que l'abadia tenia un claustre, sense dubte carolingio, anterior al conegut hui (que data de el XIII i els arcs de la qual són de mig punt).
Descripció i estudi del llindar
[editar | editar còdic]El llindar és de forma allargada, molt més ample que alt. La part central, a on s'ha tallat l'escultura, està rodejada per un marc en una rítmica i senzilla cenefa vegetal que recorda a alguns dels cimacios i capiteles vegetals de Sant Pere de Roda. La part central presenta a la figura de Crist entronisat dins d'una mandorla conformada per l'unió de dos circumferències de distint tamany que, a la seua volta, és subjectada per dos àngels agenollats. De modo especular, a abdós costats de la figura central de Crist i els àngels, veem sis personages —tres per costat— vestits en corfolls i emmarcats per una seqüència arquitectònica d'arcs de ferradura recolzats sobre columnes en capiteles vegetals.
Fent d'esta composició i figuració una llectura més profunda, es pot identificar a l'escena central —la de Crist beneint en un llibre en la mà i flanquejat per una Α (alfa) i una Ω (omega) dins d'una mandorla sostinguda per àngels— com una escena teofánica, una Maiestas Domini, és dir, una visió apocalíptica.
El recurs de colocar personages emmarcats per arquerías es remonta a l'art antic;[3] tal és el cas del sarcòfec de Melfi o el sarcòfec de Sidamara; no obstant, l'us d'arcs de ferradura és menys comuna. Segons l'arquitecte moderniste Josep Puig i Cadafalch, el prototip en el que es basaria l'artífex de Sant Genís seria, segurament, el frontal d'altar de Esterri de Cardós, actualment conservat en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).[4] En els personages allí tancats s'ha volgut vore —per llògica— als apòstols, pero tampoc es té cap distintiu més allà dels cabells i les barbes, aixina com l'aureola que es mimetiza en l'arc de ferradura.
Gràcies a l'inscripció que es troba en el propi llindar s'ha pogut datar en exactitut la peça.[5] L'inscripció diu lo següent:
| ✠ ANNO VIDESIMO [per VICESIMO] QVARTO RENNATE RO'BERTO REGE VVILIELMVS GRA DEI ABA│ISTA OPERA FIERI IVSSI'IN ONORE SCI' GENESII CENOBII EVE VOCANT FONTANAS ✠ | ✠ L'any vintiquatre del regne de Roberto, rei, Guillermo, abat per la gràcia de Deu, va ordenar fer esta obra en honor de sant Genís del cenobio que es diu Fontanes.✠ |
La datació es realisa de la següent manera: el «rei Roberto» que menciona el text és Roberto II el Piadós, rei de França, fill d'Hugo Capeto, que va regnar del 996 al 1031, per lo que l'any vintiquatre del seu regnat correspon a l'any 1020, per lo que el llindar segurament es va fer en eixe any (més o menys, en un o dos anys).
La tècnica usada per a crear el relleu és la del bisell, conseguint l'efecte d'una talla plana, carent de modelació, tosco, de perfils nítits i clars. És una escultura que podria catalogar-se de caligràfica.[6] Arthur Kingsley Porter senyala la semblança que radica entre la talla de Sant Genís i la Bíblia de Roda (BnF, Ms. Lat. 6), possible font d'inspiració tant en els detalls facials, els patrons ornamentals vegetals i els plecs i el drapeado dels vestits.[7] El tractament dels robages és cridada plecs repassats, a on cada plec dels vestits està llaugerament de relleu sobre el següent.
Meyer Shapiro, historiador estadounidenseexperto en art cristià primitiu i medieval, ha senyalat que «per primitiu que siga el seu aspecte, reflectix, en la varietat i complicació de les llínees superficials i dels centres a modo de nòduls en elements espirals, la dependència d'un estil carolingio com el que hi ha despuix del Crist de Rodez».[8] No es pot imaginar que estes formes foren invenció de l'artiste rosellonés, sino que en el seu entorn va tindre que existir un art més refinat en eixos elements.[9]
-
Capitell vegetal Sant Pere Roda
-
Sarcofago vaig donar Rapolla o Melfi
-
Frontal d'Esterri de Cardós
-
Bíblia Sancti Petri Rodensis
-
Crist de Rodez
_Frontal_d%27altar_d%27Esterri_de_Penques_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg){kind=link}
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Article.
- ↑ 2,0 2,1 Classificat MH (1966/09/28), entrada de la base Mérimée, «Eglise Saint-Michel», n.º ref. PA00104117, «Eglise Saint-Michel».
- ↑ Focillon, Henri (2014). «Cap. IV: Una supervivència de l'art helenístico: els personages emmarcats per arquerías.», L'escultura romànica. Investigacions sobre l'història de les formes (en Castellà), Madrit: Akal. Colecció Art i Estètica., p. 69-79. ISBN 9788476001509.
- ↑ Puig i Cadafalch, Josep (1928). Li premier art roman (en Français), Pariu: Henri Laurens Èditeur, p. 146.
- ↑ Kingsley Porter, Arthur (1985). «Cap. 2», Romanesque Sculpture of the Pilgrimage Roads (en anglés), New York: Hacker Art Books, pp. 19-20. ISBN 0878170200.
- ↑ Yarza, Joaquín (2007). «Cap. VII: Entorn al primer romànic de l'any 1000 al 1075», Art i Arquitectura en Espanya, 500-1250 (en Castellà), Madrit: Càtedra, p. 154. ISBN 9788437602004.
- ↑ Ibid. Kingsley Porter, Arthur. 1985, p. 20
- ↑ Schapiro, Meyer (1984). «Cap. VI: Un relleu de Rodez i els començos de l'escultura romànica en el sur de França», Estudis sobre el romànic (en Castellà), Madrit: Aliança, p. 340. ISBN 8420670405.
- ↑ Ibid. Schapiro, Meyer. 1984, p. 340
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dintel de la abadía de Saint-Genís-des-Fontaines» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.