Anar al contingut

Lliteratura fractal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La lliteratura fractal comprén un moviment lliterari de el XXI que tendix a crear texts en propietats autosimilares, efecte que remet a l'idea els objectes fractales, principalment els elements recursivos que fan referència a sí mateixos.

Manifest fractal

[editar | editar còdic]

En el 2002 Héctor A. Piccoli publica el Manifest fractal[1] en el qual propon el rescat del ritme i la musicalidad del poema per a contrarrestar la prosificación prevalente dins dels poemes a principis de el XXI.

Teoria entorn a la lliteratura fractal

[editar | editar còdic]

Existixen diverses postures entorn als aspectes que determinen quàn una lliteratura és fractal:

  • La recursividad com a aspecte principal.
  • Contes basats en anàlisis llingüístics formals.

La recursividad com a aspecte principal

[editar | editar còdic]

Per a Alberto Viñuela[2] la lliteratura fractal deu contindre algun dels següents elements: tautologia, històries cíclicas, caixes chinenques i recursividad que poden combinar-se entre ells. La frase Rosa és una rosa és una rosa és una rosa és una tautologia. En l'obra de Jorge Luis Borges lo cíclico apareix en vàries ocasions. Un eixemple d'això està en Les ruïnes circulares, l'història de les quals termina en un event similar al que va donar començ a l'història. En L'història interminable de Michael Ende, un personage llig el llibre del que forma part.

Pablo Paniagua[3] fa una enumeració d'alguns dels molts elements que segons ell fan fractal a una obra lliterària i idea eixemples per a ilustrar dits elements: - Desdoblament: Un personage està en dos llocs al mateix temps. - Visió caleidoscópica: Un personage té la percepció de varis llocs al mateix temps. - Dinàmica circular: Quan un personage es confon a sí mateixa en un atre. - Dinàmica cíclica: Com el seu nom ho indica, este element fa referència a processos sense principi ni fi. Un eixemple de la naturalea és el cicle de l'aigua. - Dinàmica laberíntica: Similar a l'idea de caixes chinenques. - Dinàmica de repetició: Paraules, frases o temes es presenten una i una atra volta a lo llarc de l'obra. - Dinàmica de mutació: Transformacions ocorregudes dins de l'història. - Joc d'espills: Per més que un personage intente distintes coses, sempre aplega al mateix resultat. Un eixemple seria que prenguera diversos camins i que totes les voltes aplegara al mateix punt. - Procés invertit: Accions que es contraponen.

Contes integrats i Anàlisis des de la llingüística

[editar | editar còdic]

Lauro Zavala també fa us del terme fractal,[4] menciona que és una característica de la minificción, també pot tractar-se d'un text pertanyent a una série, el qual pot ser analisat com un text independent o junt en la totalitat. Per un atre costat, Gilberto Antonio Nava Rosers[5] senyala que els fractales també es formen gràcies a un principi de repetició en cual es pot observar una image des de qualsevol àngul, tal com succeïx en el desenroll de galàxies, les fluctuacions en les bosses de valors i inclús la repetició de lletres en un text. La plausibilidad de la lliteratura fractal es comprova al vore que els univers ficticis poden aplegar a contindre components en propietats fractales.

En base en lo anterior i aünat a la teoria de Zavala, Nava Rosers conclou que un text fractal deu ser aquell que sense dependre d'una série o cicle cuentístico, gràcies a la repetició de signes llingüístics, no només en l'orde sintàctic sino també en el sintagmático, fonològic, morfémico, semàntic, semiòtic i per mig de lleis d'una gramàtica preestablida, puga formar algun text narratiu o poètic a on siga possible observar una totalitat en cada una de les parts, d'un o més nivells dels abans mencionats. Només complint estos requisits es pot parlar d'una lliteratura fractal.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. http://jamillan.com/celpic.htm
  2. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 21 de decembre de 2010. Consultat el 21 de maig de 2012.
  3. http://www.literaturafractal.blogspot.mx/
  4. Zavala Lauro. (2006) Una conclusió per a escomençar: fragments, detalls i fractales. L'ull en el caleidoscopio. Mèxic: UNAM.
  5. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 21 de maig de 2012.