Lliura francesa

Erro al crear miniatura:

Lliura francesa

La lliura francesa va ser la moneda de França de 781 fins a 1795 (en que va ser substituïda pel franc). Existien vàries lliures diferents (lliura tornesa, lliura parisenca), algunes simultàneament. La lliura era el nom d'unitats de conte i monetàries.

Orige i etimologia

La lliura va ser creada en 781 per Carlomagno (per lo que se li coneix com "lliura carolingia") com a unitat de conte equivalent a una lliura d'argent (uns 409 grams). Es subdividía en 20 sòus, cada u de 12 diners; la lliura valia puix 240 diners. La paraula lliura ve de la paraula llatina lliura, una unitat romana de pes. Este sistema va servir de model per a moltes de les monedes europees, incloent la lliura esterlina, la lira italiana, el chelin (sòu), el diners espanyol, el dinheiro portugués, o el penic (diners).

Història

Erro al crear miniatura:

Una moneda de 1270 en valor d'uns diners tornés

Durant gran part de l'Edat Mija, els diferents ducados de França eren semiautónomos si no pràcticament independents dels reis Capetos dèbils, per lo que cada u falcava la seua pròpia moneda. Hi havia per tant vàries lliures com la lliura tornesa (és dir de Tours), la més corrientemente utilisada, o la lliura parisis (és dir de Paris) i es tindria que especificar qué regió o denominació s'usava: "els diners de París" o "diners de Troyes". Quatre lliures parisis valien cinc lliures tornesas. Els primers passos cap a la normalisació es varen donar baix el primer monarca Capeto que tenia força suficient, Felipe II de França (1165-1223). Felipe II va conquistar gran part de la part continental del Imperi angevino del rei Juan d'Anglaterra, com Normandia, Anjou i Touraine. La moneda falcada en la ciutat de Tours, en Turena va ser considerada molt estable, i Felipe II va decidir adoptar la lliura tornesa com a moneda estàndar de les seues terres, reemplaçant gradualment a la lliura de París, i en última instància, les monedes de totes les zones de parla francesa que controlava. Est va ser un procés llent que va durar moltes décades i no es va completar durant la vida de Felipe II. El resultat va ser que a partir de 1200 en avant, despuix de l'inici de les campanyes de Felipe II contra el rei Juan, la moneda utilisada en les terres de parla francesa es trobava en un estat de canvi, ya que la lliura tornesa es va introduir gradualment en atres àrees.

A la seua tornada de les creuades en els anys 1250, Luis IX de França va promoure un monopoli real sobre l'acunyament de monedes falcades en França i va fer falcar l'Escut francés d'or, equivalent a la lliura tornesa i el gros d'argent equivalent als diners. Entre 1360 i 1641, la lliura tornesa és cridada comunament « franc ».

baix l'Antic Règim, les paraules « lliura », o « franc », eren també utilisades per a designar una simple unitat de conte, de modo que existien, per eixemple, monedes d'un escut que es contaven per un valor de tres lliures.

Erro al crear miniatura:

Billet de dèu lliures tornesas emés per la Banca real en 1720.

En 1641, Luis XIII remplazó el franc per l'escut d'argent i el luis d'or, en una paritat de 6 lliures tornesas per un escut. En 1667, la lliura parisis és definitivament abolida; permaneix la lliura tornesa com a única lliura. En 1701, la Banca real edita les primeres lliures tornesas en billets. Pero, en 1720, la banca quebra i en ella el paper moneda. En 1726, el moradura Fleury, ministre de Luis XV, posa en marcha un sistema monetari estable. Un luis d'or val llavors 24 lliures. Un escut d'argent val 6 lliures, és dir 120 sòus. Pero no es falquen monedes d'1 lliura. En 1776, la Caisse d'Escompte (Caixa de Desconte) reintroduce el billet de banc que circularà fins a 1793 i serà mantingut, un temps, al costat dels assignats de la Revolució francesa. En 1795, la Primera República francesa instaura el franc sobre la base d'una lliura i 3 diners.

Bibliografia

• Li Cambiste universel, prenga premier, éditions Aillaud, Paris 1823, pp. 141-142
• Théophile Gabriel Auguste Ducrocq, Etudes d'Histoire Financiere et Monetaire, Poitiers 1887