Anar al contingut

Lloc de Tir (332 a. C.)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lloc de Tir (332 a. C.)

El lloc de Tir va ser un sitie a la ciutat mencionada —una base costera situada en forma estratègica en el mar Mediterrànea— orquestat per Alejandro Magne en 332 a. C. durant el seu campanya contra els perses.[1][2] l'eixèrcit macedonio no va poder capturar la ciutat en métodos convencionals ya que es trobava en una illa i les seues muralles aplegaven fins a l'mar.[3][4] Per lo tant, Alejandro va establir el bloqueig i sege de Tir durant sèt mesos, pla que va concloure en forma exitosa, convertint-se en un dels capítuls més importants de la campanya del conquistador en Àsia.[5][6]

Alejandro Magne va ordenar als seus ingeniers que utilisaren les enrunes pertanyents a la ciutat abandonada en el continent per a construir una calçada elevada i, una volta prop de les muralles, ampraria la seua maquinària de sege tant des de la calçada com des dels seus barcos i aixina finalment derribar les fortificacions. Es diu que el rei macedonio estava tan furiós per l'insolència tiria, la seua obstinada defensa i la pèrdua dels seus hòmens que va destruir mija ciutat i a tots els seus habitants.[5][6]

Acció naval durant el lloc de Tir, per Andre Castaigne.

Tir

[editar | editar còdic]

En eixa época, Tir era la més important ciutat-estat fenicia, en prop de 40 000 habitants, i estava dividida en dos parts: la Ciutat Nova o illa de Tir, situada en un illot a 800 metros de la costa i la Ciutat Vella o Tir continental, situada a la vora del llitoral.[7]

L'illa de Tir estava rodejada per unes formidables murallas que aplegaven a alcançar els 46 metros d'altura en la zona front a la costa,[8] ademés posseïa 2 ports, denominats el Port de Sidón (situat al nort) i el Port Egipcíac (situat al sur) i estava unida al chicotet Illot de Melkart, a on estava situat el temple de Melkart, la deidad més important de Tir (Melkart era l'equivalent fenicio] d'Heracles, més conegut pel nom d'Hércules com li cridaven els romans en llatí).

Antecedents

[editar | editar còdic]

El primer gran sege de Tir ho varen realisar les tropas babilòniques del rei Nabucodonosor II, els qui varen tindre que esperar 13 anys per a firmar la pau en la ciutat en 574 a. C. En este temps, a penes va ser poblada l'illa a on varen fugir els sobreviviente de Tir continental per la destrucció de la seua antiga ciutat.[9] L'illa es fortificó cada volta més fins a fer-se casi inexpugnable.[10]

Davant la negació dels tirios a sometre's a l'autoritat d'Alejandro, est els va propondre que els perdonaria si li permetien anar al temple de la deidad fenicia Melkart i realisar una ofrena ahí, pero els tirios li varen sugerir utilisar el temple ubicat en terra ferma; Alejandro va enviar llavors una segona embaixada composta de representants macedonios pero els tirios varen assessinar a estos representants i varen tirar els cossos a la mar la qual cosa va enfurir a Alejandro.[11]

Alejandro Magne sabia que este objectiu era necessari si volia assegurar el domini sobre la costa mediterrànea, lo que li permetria marchar cap a l'orient sense el temor a que els perses dugueren la guerra a Grècia. El sege en l'Antiga Grècia a l'illa va durar aproximadament 7 mesos (de giner a agost de 332 a. C.).[12][5]

Una atra raó pràctica era conseguir diners per a finançar les campanyes que sempre es trobaven en dificultats econòmics i conquistar i saquejar Tir seria una bona forma de conseguir això; dies abans, Parmenión havia capturat sense oposició el tesor real persa deixat en Damasc la qual cosa va posar fi temporalment a les preocupacions financeres d'Alejandro, pero esta cantitat era minúscula comparada en la que Alejandro proyectava conseguir de Tir.[13]

Últim intent d'una solució diplomàtica: La carta de Darío a Alejandro

[editar | editar còdic]

Quan Alejandro es trobava en recent rendida ciutat de Marato (hui ubicada en Síria i cridada Amrit) i anava rumbo a Tir, va rebre a una embaixada d'oficials i diplomàtics perses enviats per Darío que li duyen una carta enviada per Darío.[14][15] En la carta, Darío li va demanar a Alejandro que detinguera la seua guerra i que millor negociaren; també li va demanar que lliberara a la seua esposa, mare i fills, els quals Alejandro havia capturat en Issos quan Darío va fugir del camp de batalla; Darío li va recordar a Alejandro que quan el seu pare, Filipo II de Macedònia estava viu, Pèrsia i Grècia havien estat en relacions amistoses fins que Alejandro, sense raó llegítima, va invadir Pèrsia; Darío també va dir haver barallat solament perque no va tindre opció i devia salvar la seua nació i el seu tro. Darío també li va oferir amistat a Alejandro i ho invite a que formaren una aliança, sugerint-li que enviara a alguns dels seus hòmens a la cort persa per a que reberen mostres de fidelitat.

No obstant, l'intent d'aplegar a un apany diplomàtic fracàs degut a que Alluntant no buscava una aliança o la cessió de territori persa, sino la dominació total de l'imperi baix el seu domini i autoritat; ell no estava interessat en negociacions ni apanys.[16]

Aixina que, en resposta, Alejandro li va recordar a Darío que els seus antecessors havien causat incalculable dany en Grècia i que també ho havien fet sense provocació, va agregar que Darío va enviar ajuda a la població de Perinto quan es varen rebelar contra el seu pare Filipo II i que Darío en les seues cartes havia proclamat que ell mateixa havia enviat assessins a enverinar-ho la qual cosa no era cert perque va morir per l'espasa d'un traïdor grec i Darío solament volia adjudicar-se el crim per a incrementar la seua popularitat i la seua llegenda, encara que Alejandro aixina i tot ho va acusar d'haver assessinat al seu pare. També ho va acusar d'haver recolzat econòmicament als espartanos, l'únic poble grec que no es va unir a la Lliga de Corinto, creada i dirigida per Alejandro en la qual conquistaria Pèrsia.[14]

Per últim, Alejandro va mencionar que Darío no era el llegítim rei de Pèrsia ya que havia assessinat al seu successor, després va presumir com havia derrotat a Darío i que si volia a la seua família de regrés devia anar en persona a Alejandro i tractar-ho com en nou Rei d'Àsia; igualment, si Darío tornava a escriure a Alejandro no deuria tractar-ho com un igual perque no ho era i deuria dirigir-se a ell com el nou amo, senyor i rei d'Àsia. No obstant, Alejandro si va agregar que si Darío se sometia voluntàriament i mostrava proves de la seua fidelitat, Alejandro tornaria a la seua família i respectaria la seua vida, seguritat, benestar i dignitat.[17] Al mateix temps, li va advertir que si no desijava sometre's llavors seria tractat com un usurpador i un criminal i que ho perseguiria per a sempre fòra a a on fora, més encara, li va dir que si volia recuperar la seua corona i a la seua família tindria que barallar, dient-li que deixara de fugir, ho confrontara com un home.[18]

Alejandro va enviar de tornada a l'embaixada junt a un dels seus oficials, Tersipo, al que va entregar la carta en la seua resposta.[14]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Heckel, Waldemar (2011). «2. Alexander's Conquest of Àsia», Alexander the Great: A New History, 2dona edició (en Inglés), Wiley-Blackwell, pp. 35-36. OCLC 1132302182. ISBN 9781405130813.
  2. ↑ Dodge, 1996, «XXIV. Tyre. December, B.C. 333, to August, B.C. 332», pp. 343-352.
  3. ↑ Wheeler, Benjamin Ide. “The famous siege of Tyre: Alexander the Great: Sixth paper” [El famós lloc de Tir: Alejandro Magne: Sext ensaig] (Inglés). Century Illustrated Magazine LVII (6). The Century Company. OCLC 3638099.
  4. ↑ Arriano, 1884, «XIX. The Siege of Tyre», pp. 123-124.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Arriano, 1884, «XXIV. Capture of Tyre», pp. 132-134.
  6. ↑ 6,0 6,1 Heckel, Waldemar (2012). «5. Conquest of the Achaemenids», The conquests of Alexander the Great, 2dona edició (en Inglés), Cambridge University Press, pp. 69-71. OCLC 660133823. ISBN 9781107645394.
  7. ↑ Alcántara Gutiérrez, 2 de juny de 2021, «El pla estratègic», pp. 48-83.
  8. ↑ English, Stephen. «Chapter 4. Tyre: 332», The Sieges of Alexander the Great (en Inglés), Pen & Sword Books, pp. 56-84. OCLC 1023232459. ISBN 9781848840607.
  9. ↑ Alcántara Gutiérrez, 2 de juny de 2021, «Context històric del lloc de Tir», pp. 20-26.
  10. ↑ Alcántara Gutiérrez, 2 de juny de 2021, «La ciutat de Tir, antecedents històrics», pp. 14-20.
  11. ↑ O'Brien, John Maxwell (2005). «The Siege of Tyre (332 BC)», Alexander the Great: The Invisible Enemy: A Biography, 3ra edició (en Inglés), Routledge, pp. 115-127. OCLC 862051578. ISBN 9781134845002.
  12. ↑ Alcántara Gutiérrez, 2 de juny de 2021, «Desenllaç», pp. 84-85.
  13. ↑ Burns, 1 de giner d 1959, «Chapter VII. The Sacker of Cities (Tyre and Gaza, 339)», pp. 117.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Arriano, 1884, «XIV. Dariu's Letter, and Alexander Reply», pp. 111-113.
  15. ↑ Burns, 1 de giner d 1959, «Chapter VII. The Sacked of Cities (Tyre and Gaza, 339)», pp. 117-131.
  16. ↑ Griffith, Guy Thompson. “The leter of Darius at Arrian 2.15” (Inglés). Proceedings of the Cambridge Philological Society 14 (194): 33-48. Cambridge Philological Society/Cambridge University Press. doi:10.1017/S1750270500030165. ISSN 1750-2705. OCLC 1026915745.
  17. ↑ Burns, 1 de giner d 1959, «Chapter VII. The Sacked of Cities (Tyre and Gaza, 339)», pp. 118.
  18. ↑ Lendering, Jona. «Arrian on Alexander's letter to Darius III» (en ingés). Livius Onderwijs.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lloc_de_Tir_(332_a._C.)&oldid=788824»