Llongitut aparent
La llongitut aparent és la llongitut celest corregida per aberració i nutación en oposició a la llongitut mija.[1]
La llongitut aparent s'usa en la definició d'equinoccio i solstici. En el equinoccio, la llongitut celest geocéntrica aparent del Sol és 0° o 180°. En el solstici, és igual a 90° o 270°. Açò no coincidix en la declinació exactament zero o el valor extrem de declinació perque la latitut celestial del Sol és (menys d'1,2 segons d'arc) pero no zero.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Longitud aparente» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.