Llunar Orbiter 1
La nau espacial no tripulada Llunar Orbiter 1, part del Programa Llunar Orbiter, va ser la primera nau espacial nortamericana en orbitar la Lluna. Va ser dissenyat principalment per a fotografiar àrees planes de la superfície llunar per a la selecció i verificació de llocs segurs d'aterrisage per a les missions Surveyor i Apolo. També estava equipat per a recolectar senyes d'impacte selenodetico, intensitat de radiació i micrometeoroides.[1]
La nau espacial es va colocar en una òrbita d'estacionament de la Terra el 10 d'agost de 1966, a les 19:31 UTC. La crema d'injecció translunar va ocórrer a les 20:04 UTC. La nau espacial va experimentar una falla temporal del rastrejador de l'estrela Canopus (provablement per la llum solar perduda) i el sobrecalentamiento durant la seua travessia a la Lluna. El problema del rastrejador d'estreles es va resoldre navegant usant la Lluna com a referència, i el sobrecalentamiento es va reduir en orientar la nau espacial 36 graus fora del Sol per a baixar la temperatura.
Va obtindre 207 fotografies de la Lluna de les zones de descens de les missions Apolo. Llançada contra la superfície llunar per a evitar interferir en la sonda Llunar Orbiter 2, es va estrelar el 29 d'octubre de 1966 a 7° N, 162° E.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Pdf de la sonda».
- ↑ «Lloc d'impacte».
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lunar Orbiter 1» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.