Localitat
Localitat és una divisió territorial o administrativa genèrica per a qualsevol núcleu de població, en identitat pròpia. Pot ser tant un núcleu de gran tamany i molt poblat (departament o província) o núcleu de chicotet tamany i pocs habitants (llogaret, poble). També existixen localitats despobladas.
La definició de localitat varia segons els països, en alguns d'ells l'unió de vàries localitats forma una entitat política o jurisdiccional com, per eixemple, un municipi. També és possible que tal entitat política es forme en una única localitat. Una o una atra cosa solen estar determinades per factors geogràfics (com el grau de poblament concentrat o poblament dispers que existixca sobre l'espai geogràfic, a la seua volta influït per factors físics i humans), factors històrics (per eixemple, en Espanya, la forma en que es va produir la repoblament en l'Edat Mija) o factors polítics.
Una localitat definida com una porció de la superfície de la terra caracterisada per la forma, cantitat, tamany i proximitat entre sí de certs objectes físics artificials fixos (edificis) i per certes modificacions artificials del sol (per eixemple camins, carreteres i carrers), necessàries per a conectar aquells entre sí, sol ser la base d'unitats censales.
En Argentina
[editar | editar còdic]En Argentina l'Institut Nacional d'Estadística i Censos definix a una localitat en un criteri físic, oponent-la a les àrees rurals. En eixe sentit, tota concentració espacial d'edificis conectats entre sí per carrers[1][2] que siga fàcilment identificable en fotografies aérees o satelitales o cartes topogràfiques, és considerada una localitat. La localitat mínima està conformada per un mosaic de 4 pomes edificades. Les discontinuidades menors en l'edificació, tals com terres intersticiales no edificades, corrents estretes d'aigua i espais verts, no afecten la definició. La separació màxima entre mosaics és de 1000 m i en pomes separades, de 500 m[3] Esta definició va ser aplicada implícitament en tots els censos i va ser explicitada en 1991.[4]
Les localitats solen créixer i unir-se a unes atres. Quan estes unions es donen entre localitats d'una mateixa unitat de govern local (com municipis, comunas, etc) el aglomerado resultant és considerat una localitat simple. Quan les unions formen una localitat física que és travessada per llímits provincials, departamentals (coneguts com partits en la província de Buenos Aires, i com comunas en la ciutat de Buenos Aires), o d'àrees de govern local, es reserva per a elles el nom de aglomerados, i a les seues parts divisibles li les crida components del aglomerado. Cada aglomerado és nomenat per l'unió dels seus components separats per guions, per ej.: Gualeguaychú-Poble General Belgrano, pero per a la majoria dels que superen els 100 000 habitants s'antepon la paraula «gran» al seu component principal: per eixemple Gran Mendoza.
En Mèxic
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Localitat de Mèxic.
En documents emesos pel govern federal o pels governs locals dels estats de la república mexicana (per eixemple, actes de naiximent del Registre Civil), el terme localitat pot ser sinònim de ciutat, de colónia, de delegació o de municipi, pero en realitat el control ho du INEGI en la seua llista de localitats.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Localidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.