Lomadas entrerrianas

Paisage ondulat d'Entre Rius.

Les lomadas entrerrianas, històricament cridades cuchilles, són un sistema de tossals en Argentina que s'estén en sentit general nort-sur per les províncies de Corrents i Entre Rius. El alineamiento de les lomadas determina el escurrimiento de les aigües, formant les conques de rius i rieres en les valls d'orige fluvial entre elles i establint la divisòria d'aigües dels rius Paraná i Uruguay. Si be les lomadas s'estenen pel centre-sur de la província de Corrents aplegant la divisòria d'aigües fins a les naixents del riu Miriñay en l'estany Iberá, el nom entrerrianas s'usa generalment per a referir-se a les ubicades en Entre Rius, ya que en Corrents no sol donar-se'ls un nom específic i formen part de la subregión denominada planicie del Paiubre.

La subregión geogràfica de les lomadas entrerrianas forma partix de la regió Mesopotamia argentina i està llimitada al nort per la subregión dels esteros correntinos, al sur per la planicie deltaica, a l'oest pel riu Paraná i a l'est pel riu Uruguay. Esta subregión es caracterisa per ser una planicie sedimentaria de relleu suaument ondulat, en la que la ret de drenage es troba ben desenrollada, en numerosos cursos d'aigua de caràcter exorréico.

Descripció

Les lomadas entrerrianas són d'altures molt baixes, chatas i amples, per lo que popularment encara li les referix com les cuchilles entrerrianas encara que el seu orige geològic siga diferent de les verdaderes cuchilles o coxilhas de la Banda Oriental (Uruguay i part de Riu Gran del Sur en Brasil), que són rocoses, molt més elevades i presenten crestes. En canvi les elevació entrerrianas estan formades per sediment loéssicos (depòsits d'argila) pampeanos i marins que es varen gestar durant l'era Cenozoica (o era Terciaria), quan els rius Paraná i Uruguai varen definir els seus cursos a mida que ascendia el bloc precámbrico del massiç de Brasília (format per basalt). Durant el plegament andino es varen crear llínees de falla per a on corren llongitudinalment els rius Gualeguaychú i Gualeguay i el riera Nogoyá.

L'erosió fluvial del sol de composició arcillosa, favorida per les abundants precipitacions, va suavisar les ondulacions que caracterisen el paisage entrerriano, formant bons sols d'aptitut agropecuaria. Els sols són mijanament profunts, en un bon contingut de matèria orgànica, de textures franques a franc-limosas en l'oest i franc-arcillosas en l'est, en la conseqüent reducció en els nivells d'infiltració.

Les lomadas escassament superen els 100 m s. n. m., presentant-se com a ondulacions de la planura en pendents suaus, que s'eleven no més de 10 metros sobre les valls circumdants. El nom de cuchilla aludix a la funció de tallar les aigües entre les conques que separen.

A fins de XIX i inicis de XX es varen usar les cumbreras d'estes lomadas per a que per elles transitara el ferrocarril, de manera d'evitar inundacions fluvials i reduir la necessitat de construcció de ponts.

Desenroll

El ramal troncal dels tossals s'encamina en direcció sur aproximadament als 30° de latitut sur en la vora sur del replanell del Paiubre (o replanell de Mercedes) en la província de Corrents. En el llímit interprovincial el ramal és conegut com a cuchilla de Basualdo i, despuix de recórrer 42 km, en Entre Rius es bifurca en la localitat d'Els Conquistadors en dos sistemes de lomadas coneguts com a cuchilla Gran (a l'est, estesa de nort a sur) i cuchilla de Montiel (a l'oest, de norest a surest). Per la vall central, entre les dos cuchilles, es troba la conca del riu Gualeguay, riu que dividix en dos parts a la província.

De la cuchilla Gran es desprenen dos ramals en el departament Villaguay que genera la conca de la riera Lucas. Després es bifurca cap als 31° 50' S en dos ramals paralels que originen la vall del riu Gualeguaychú i que finalisen rodejant a la ciutat de Gualeguaychú. La cuchilla de Montiel es bifurca cap als 32° S, formant-se un ramal perpendicular que aplega al riu Paraná en la Punta Grossa del departament Diamant, generant-se una vall entre abdós branques en el departament Nogoyá, per a on discorre la riera Nogoyá. Solsides menors dels ramals principals apareixen en els departaments Federació, Concòrdia, San Salvador, Villaguay, La Pau, Paraná i Nogoyá.

Les lomadas desapareixen bruscament en alcançar les barrancas que formen la vora de la zona deprimida del delta del Paraná, lo mateix que en alcançar les llínees de falla per a on discorren els rius Uruguai i Paraná. En el nort del Departament La Pau existix una atra zona deprimida denominada baix del Yacaré. Al noreste, el riu Uruguai forma terrats fluvials, sumergides hui en gran part per l'embassament de la represa de Bot Gran.

Entre Rius és el districte la major elevació del qual és la segona més baixa dels 24 districtes de primer orde que conformen l'Argentina (23 províncies i una ciutat autònoma). Dita elevació es troba en la cuchilla de Montiel, entre les localitats de Crespo i Estació Camps (32°02′51,74″S 60°16′51,63″O</noinclude>), a una altitut de 127,5 m s. n. m.