Lopinga achine

Lopinga achine, o simplement lopinga, és una palometa de la família Nymphalidae, una de les més típiques palometes de bosc en Europa.

Identificació

Palometa diürna de tamany mijà (ala anterior: 24-28mm).

L'eixemplar adult posseïx ales de color pardo, en l'esquena del qual s'aprecien grossos llunars postdiscales de color negre en orla leonada. En la cara ventral posseïx prominents ocelos negres postdiscales de pupila blanca, a lo manco en l'ala posterior, en orla groga; banda postdiscal groga en l'ala anterior i blanca en la posterior.^[1]

La femella és més clara i apareix més vesprada que el macho. Ademés presenta ocelos de major tamany en l'anvers.^[2]

Lopinga achine ♂
Lopinga achine ♂ △

Distribució

L'espècie està àmpliament distribuïda, encara que és poc comú i està present únicament de manera local en la Europa continental.

En Espanya té dos núcleus de població. Un en els Picos d'Europa (Astúries, Cantàbria i #León), i un atre en la serra Sálvada (Àlaba i Viscaya, en el País Vasc).^[3]

Hàbitats

La lopinga es sele trobar en clars de boscs templats i humits, en elevada cobertura arbòrea: masses de hayedo, roureda i tila. La majoria d'hàbitats adequats per a l'espècie s'han vist transformats en espais cultivats o han segut dedicats a la jardineria.^[4]

Ecologia

Espècie univoltina, en adults des de finals de juny fins a mediats de juliol. Les plantes nutricias de la oruga són gramíneas i ciperáceas.^[4]

Notes i referències

↑ Romo, Helena; García-Fancs, {{{nom2}}}; Martín Cano, {{{nom3}}}; Ylla, {{{nom4}}} (2012). «Lopinga achine», Ministeri de (ed.). Bases ecològiques preliminars per a la conservació de les espècies d'interés comunitari en Espanya: Invertebrats, Madrit: Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient, p. 9.
↑ González Fernández, J.. «Lopinga achine (Scopoli, 1763)». Asturnatura.com. Consultat el 3 de giner de 2015. «Núm. 282»
↑ Romo, Helena; García-Fancs, {{{nom2}}}; Martín Cano, {{{nom3}}}; Ylla, {{{nom4}}} (2012). «Lopinga achine», Ministeri de (ed.). Bases ecològiques preliminars per a la conservació de les espècies d'interés comunitari en Espanya: Invertebrats, Madrit: Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient, p. 13.
↑ ^4,0 ^4,1 Romo, Helena; García-Fancs, {{{nom2}}}; Martín Cano, {{{nom3}}}; Ylla, {{{nom4}}} (2012). «Lopinga achine», Ministeri de (ed.). Bases ecològiques preliminars per a la conservació de les espècies d'interés comunitari en Espanya: Invertebrats, Madrit: Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient, p. 17.

Enllaços externs

Este artícul conté una traducció íntegra i ampliada derivada de «Lopinga achine» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Este artícul conté una traducció derivada de «Lopinga achine» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Romo, Helena; García-Fancs, {{{nom2}}}; Martín Cano, {{{nom3}}}; Ylla, {{{nom4}}} (2012). «Lopinga achine», Ministeri de (ed.). Bases ecològiques preliminars per a la conservació de les espècies d'interés comunitari en Espanya: Invertebrats, Madrit: Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient, p. 9.

[2] González Fernández, J.. «Lopinga achine (Scopoli, 1763)». Asturnatura.com. Consultat el 3 de giner de 2015. «Núm. 282»

[:0-3] Romo, Helena; García-Fancs, {{{nom2}}}; Martín Cano, {{{nom3}}}; Ylla, {{{nom4}}} (2012). «Lopinga achine», Ministeri de (ed.). Bases ecològiques preliminars per a la conservació de les espècies d'interés comunitari en Espanya: Invertebrats, Madrit: Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient, p. 13.

[:1-4] 4,0 ^4,1 Romo, Helena; García-Fancs, {{{nom2}}}; Martín Cano, {{{nom3}}}; Ylla, {{{nom4}}} (2012). «Lopinga achine», Ministeri de (ed.). Bases ecològiques preliminars per a la conservació de les espècies d'interés comunitari en Espanya: Invertebrats, Madrit: Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient, p. 17.

[1]

[2]

[3]

[4]