Lorenzo Ridaura Gosálbez
Lorenzo Ridaura Gosálbez (Alcoy, 5 de maig de 1871 - Anna, 2 de setembre de 1963) va ser un escultor valencià. Va ser el principal escultor del modernisme alcoyà.[1][2]
Biografia
[editar | editar còdic]Provinent d'una família de la burguesia industrial alcoyana que posseïa la fàbrica paperera "Lorenzo Ridaura". El seu pare, Francisco Ridaura va ser alcalde d'Alcoy. En 1890 estudiarà en la Escola d'Arts i Oficis de Barcelona.
Entre 1899 i 1916 s'establix en Madrit entrant en contacte en els escultors del modernisme madrileny, especialment en Agustín Querol.[3] Va rebre varis premis d'escultura en concursos nacionals. En 1916 torna a Alcoy a on desenrollaria el restant de la seua obra.
Va realisar les escultures dels àngels de l'altar major de la iglésia de Sant Jorge en 1918, que varen ser destruïdes a colps i descabezadas a finals de juliol de 1936, a l'inici de la guerra civil espanyola. De les escultures es conserven únicament els caps en el Casal de Sant Jordi.[4] La seua destrucció li va produir un considerable disgust.
Despuix de la guerra civil a penes li realisen més encàrrecs. En 1956 es trasllada a Anna (Valéncia), en a on fallirà als 92 anys. Serà enterrat en la mateixa localitat, en un panteón que va dissenyar ell mateixa per a enterrar a la seua mare.
Obres
[editar | editar còdic]
Entre la seua obra cal destacar cronològicament:
- Les tres virtuts teologales en el Panteón Moltó-Valor (1898) en el cementeri de Sant Antonio Abad d'Alcoy. Proyecte i escultura. Estil clasicista.
- Ángel del silenci (1903) escultura en el panteón familiar d'Agustín Gisbert Vidal en el cementeri de Sant Antonio Abad d'Alcoy.
- Làpida d'Antonio Espinós Julià (1903).
- Làpida de Rosa Espinós Julià (1904).
- Maqueta de monument al Sagrat Cor de Jesús. (1917).
- Escultures de l'altar major de la iglésia de Sant Jorge en Alcoy. (1918). Destruïdes a l'inici de la guerra civil.
- Panteón Enrique Carbonell: Escultura. (1925). En el cementeri de Sant Antonio Abad d'Alcoy.
- Panteón Enrique Hernández: Proyecte i escultura. (1931). En el cementeri de Sant Antonio Abad d'Alcoy.
- Image de Sant Jorge en bronze conservada en el Casal de Sant Jordi.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "El Patrimoni Moderniste d'Alcoy". Jordi Ortiz Gisbert. 2016. Pàgines número 83-90.
- ↑ "Art fins a la tomba". El Món. 1-novembre-2013.
- ↑ Beneyto Gómez (2018). Ajuntament d'Alcoy/Ajuntament d'Alcoy (ed.). Vida i obra de l'escultor Lorenzo Ridaura Gosálbez (1871-1963) (en castellà), pp. 26. ISBN 978-84-16186-17-4.
- ↑ Doménech Romá (2013). Les iglésies d'Alcoy. Els seus orígens, destrucció i rehabilitació (en castellà), Ed. Doménech Romà, Jorge, pp. 153-154. ISBN 978-84-616-3156-8.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2010) Modernisme en Alcoy, el seu context històric i els oficis artesanals (en castellà), Editorial Aguaclara, pp. 497. ISBN 978-84-613-8233-0.
- Doménech Romá (2013). Les iglésies d'Alcoy. Els seus orígens, destrucció i reedificación (en castellà), Ed. Doménech Romà, Jorge, pp. 153-154. ISBN 978-84-616-3156-8.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lorenzo Ridaura Gosálbez.- Vida i obra de l'escultor Lorenzo Ridaura Gosálbez. Elisa Beneyto Gómez i Lluís Vidal Pérez. Ajuntament d'Alcoy, 2018.
- Biografia de Lorenzo Ridaura en "Patrimoni Moderniste d'Alcoy" de Jordi Ortiz Gisbert
- Biografia en el Museu del Prat
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lorenzo Ridaura Gosálbez» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.