Luberon
El massiç de Luberon (Occità provençal: Leberon en norma clàssica o Leberoun segons la norma mistraliana) té una altitut màxima d'1.256 m s. n. m. i una superfície d'al voltant de 600 km². Està compost per tres cadenes montanyoses: (d'oest a este) el Chicotet Luberon, el Gran Luberon i el Luberon Oriental, que queden en mitat de la Provença en el sur de França. La vall entre ells conté un número de ciutats i pobles aixina com terra agrícola.
El número total d'habitants varia en gran mida entre el hivern i l'estiu, pel massiu influix de turistes durant l'estació càlida.
És un destí favorit per a l'alta societat francesa, britànica i nortamericana per les localitats agradables i pintoresques, una forma de vida cómoda, riquea agrícola, associacions històriques i culturals (p.i. Samuel Beckett va viure en Roussillon durant la Segona Guerra Mundial), i senderes.
En els setanta, la gent provenia de tota França a "Li Luberon" en busca d'un ideal comunitari.
La Force de frappe o atarassana nuclear estratègica francés que solia estar prop, subterràneu, en "Li plateau d'Albion" abans de ser desmantellada a finals dels huitanta. Hui, el lloc subterràneu, a on el control dels missils va ser, és un laboratori multidisciplinar públic de l'Universitat de Niza Sophia Antipolis, el Laboratori Subterràneu de Baix Sò de Rustrel - Pays d'Apt (http://lsbb.unice.fr).
En les últimes dos décades el Luberon ha segut conegut per als anglosaxons especialment a través d'una série de llibres de l'escritor britànic Peter Mayle que narra la seua vida en l'estranger com un expatriat que s'assenta en el poble de Luberon en Ménerbes. Un dels llibres de Mayle va ser passat al cine Un bon any (2006) dirigit per Ridley Scott, protagonisada per Russell Crowe i rodat en la regió.
Protecció migambiental
[editar | editar còdic]En 1977, una part del massiç va ser classificat com parc natural regional.[1] Les seues missions van des de l'urbanisme i la restauració arquitectònica fins a la protecció i el manteniment dels entorns naturals, passant per l'acolliment i informació.[2] En decembre de 1997, va anar oficialment admesa per l'UNESCO en la ret mundial de reserves de la biosfera.[3]
Ademés, en 1987, la diversitat i la riquea en fòssils varen justificar la classificació d'alguns llocs com a reserva natural geològica. Este última consta de 28 emplaçaments repartits en 20 comunas. Per a promoure esta riquea, es va instalar un museu de paleontologia en la Casa del Parc en Apt.[4]
Flora i fauna
[editar | editar còdic]Luberon és particularment ric en térmens de diversitat biològica. Es coneixen al voltant d'1.500 espècies de plantes, sumant el 30% de la flora i fauna de França, 17.000 espècies i subespecies d'insectes en casi 2300 espècies de lepidòpters, o casi el 40% de les espècies vives en França, 341 espècies i subespecies de fauna vertebrat, 135 espècies d'aus i 21 espècies de rat penat o 70% de les espècies presents en França. Entre les 1.500 espècies diferents de plantes, hi ha 700 espècies i subespecies de plantes superiors i 200 espècies de líquenés.
-
Serp (Elaphe scalaris)
-
Àguiles de Bonelli
-
Circaetus gallicus, la rapaz més gran de Luberon
_by_JM_Rosier.JPG){kind=link}
Municipis en el Parc naturel régional du Luberon
[editar | editar còdic]
El "Triàngul dorat" de Luberon
[editar | editar còdic]- Bonnieux, poble en la frontera entre el Chicotet i Gran Luberon
- Gordes, front al Luberon, este poble està considerat el cim del Triàngul Dorat (la base està formada per les montanyes del Chicotet Luberon)
- Goult, penjada d'un tossal en el mig del mig de la vall del Luberon.
- Lacoste i l'antic castell del tio de el "Marqués de Sade"
- Ménerbes
- Oppède en la seua secció històrica penjada en l'ala del tossal Oppéde-li-Vieux
- Roussillon, com Goult, trepada en un tossal dins de la vall de Luberon
Luberon meridional
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Mayle, Peter. A Year in Provence. Nova York: Vintage Books, 1991.
- Mayle, Peter. Encore Provence: New Adventures in the South of France. Nova York: Knopf, 1999.
- Mayle, Peter. Toujours Provence. Nova York: Knopf, 1991.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Luberon» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Luberon en Wikimedia Commons.
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
Referències
[editar | editar còdic]- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Plantilles
- Geografia del departament d'Alps d'Alta Provença
- Geografia del departament de Vaucluse
- Reserves de la biosfera de França
- Montanyes de Provença-Alps-Costa Blava
- Cordilleres de França
- Àrees protegides de Provença-Alps-Costa Blava
- Àrees protegides establides en 1977
- França en 1977
- Patrimoni de l'Humanitat