Lymnocryptes minimus


La agachadiza chica (Lymnocryptes minimus) és una menuda i robusta au limícola. És la més menuda de les agachadizas, i l'única del gènero Lymnocryptes; posseïx importants diferències en les atres agachadizas o scolopaxés.[1]
Els seus terrenys de reproducció són els chapullés, pantans, tundra i praderies humides en vegetació curta del nort de Europa i el nort de Rússia.
La agachadiza chica és un au migratòria, que passa els hiverns en Gran Bretanya, les costes europees sobre l'Atlàntic i el Mediterràneu, Àfrica, i la Índia. Està inclosa en el Acort sobre la Conservació de les aus aquàtiques migratòries Africanes-Euroasiàtiques (AEWA).
Descripció
[editar | editar còdic]Els adults són de menor tamany que la agachadiza comuna i el seu pico és relativament més curt. El cos està motejat de marró en l'esquena i és pàlit en la pancha. Tenen una franja negra en l'ull. Les ales són puntagudes i estretes, i quan volen poden versa unes franges grogues en les ales.
El patró del cap de la agachadiza chica és diferent al de la agachadiza comuna i atres espècies del seu gènero, ya que no presenta la franja central en forma de corona; en canvi posseïx, dos franges pàlides laterals, que es troben separades de la supercilar per una zona de plomall més obscur.
Comportament
[editar | editar còdic]Estes aus s'alimenten en el fango, picoteando i arreplegant aliment que identifiquen en la seua vista. La seua dieta principalment consistix d'insectes i cucs de terra, i també matèria vegetal. És difícil observar-les, ya que la seua coloració els brinda un camuflage molt efectiu en el seu hàbitat.
Durant el corteig el macho realisa una exhibició aérea, i produïx un sò similar al d'un cavall al galop. Fòra de l'época d'crío permaneix silenciós. Anidan sobre el sol en un lloc amagat, la nidada consta de 3 a 4 ous.
- ↑ Thomas, Gavin H.; Wills, Matthew A.; and Székely, Tamás (2004): A supertree approach to shorebird phylogeny. BMC journals|BMC Evol. Biol. 4: 28. Plantilla:Doi PDF fulltext
- Archivat el 11 de abril de 2016 archivat en Wayback Machine. Supplementary Material