Mànec Manila
El mànec Manila és una varietat de mànec (Mangifera indica) produïda en Mèxic, principalment en l'estat de Veracruz. Va ser importat des de Filipines en el XVII fins a Acapulco gràcies al comerç dels galeones de Manila.[1] El seu orige, de la mateixa manera que atres varietats mexicanes de mànec com l'Ataúlfo, està en els mànecs filipins. Per similitut en la seua forma, color i sabor, se sol confondre en la varietat filipina Carabao (que inclús es pot trobar també baix el nom de Manila), pero són dos races distintes ya que el Manila mexicà té un aporte genètic d'atres varietats importades, una mescla que el Carabao no té.[2]
En casi la mitat de la producció,[3] la varietat de mànec Manila és la més produïda en Mèxic. Aixina i tot la seua comercialisació es llimita a les fronteres nacionals, sent el Ataúlfo la varietat més exportada als Estats Units i atres països. Açò és degut principalment a la baixa resistència del Manila a plagues i a la seua fragilitat. Atres varietats produïdes en el país són Tommy Atkins, Haden o Kent.[3] També un subtipo menys comú de mànec Manila cridat Manilita.
Història
[editar | editar còdic]El mànec és un frut el cultiu del qual es va donar originalment en l'Índia, i va aplegar des d'este país asiàtic a Mèxic per dos vies diferents: una pel Pacífic, gràcies als comerciants espanyols, i una atra per l'Atlàntic, gràcies als comerciants portuguesos.[4] El creuament d'abdós ha donat frut a unes varietats autòctones en importància agronómica i culinària. Els primers mànecs varen aplegar des de Manila, la capital de Filipines, en 1779. Encara que des de mitats del sigle passat també es cultiva en Guerrero, inicialment el mànec es va plantar en Veracruz,[1] en Chacaltianquizco (actual Chacaltianguis) i tota l'àrea de l'estany de Alvarado, ya que es va buscar un clima tropical humit similar al que es dona en Filipines i la conca del Papaloapan complix en estos criteris.[5]
Des de Goa fins a Brasil en el XVI, i des de Brasil a Mèxic varen aplegar posteriorment gràcies al comerç portugués.[4]
Característiques
[editar | editar còdic]El mànec Manila presenta les següents característiques:
- Color variable de vert (inmaduro) a groc intens (madur).
- Tamany aproximat de 15 cm de llarc i 6 d'ample. Més llarc i més prim que atres varietats.
- Pes variable de 180 a 260 g. Més chicotet que atres varietats.
- Llavor poliembriónica.
El seu sabor delicat, dolç en notes àcides que recorden a la pinya o als cítrics, ho convertix en una de les varietats més apreciades. No obstant, és un producte agrícola especialment vulnerable a tot tipo de malalties com la mosca blanca. Ademés caduca ràpidament i és fàcil que la seua pell es podrixca en ser transportat per llarc temps o sense el conte necessari. Tot això fa que la seua exportació internacional siga dificultosa.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI) (2013). El mànec en Guerrero. Cens Agropecuario 2007, p. 5.
- ↑ «Filipines i Mèxic es disputen nom del mànec "Manila"». Laredo Morning Claves. Consultat el 2021-02-15.
- ↑ 3,0 3,1 Mata, I. (1995). La producció del mànec en Mèxic, UTEHA Noriega Editors, p. 35. ISBN 9789681850449.
- ↑ 4,0 4,1 «Agricultura. El cultiu del mànec. 1ª part.». InfoAgro. Consultat el 2021-02-15.
- ↑ Miranda Hernandez, N. (2013). L'Esmeralda Del Papaloapan, Palibrio, p. 212. ISBN 9781463353827.
- ↑ «[Maneig Pos-Collita del Mànec Manila https://www.mango.org/wp-content/uploads/2018/03/Manila_Mànecs_Exec_Summary_Spn.pdf]». Mànec.org. Consultat el 2021-02-15.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mango Manila» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.