Münsterplatz (Basilea)

Erro al crear miniatura:

Münsterplatz (Basilea)

La Münsterplatz és una plaça que es troba en el centre de la ciutat suïssa de Basilea. És una de les places més antigues de la ciutat i es troba front a la catedral que li dona el seu nom, la Basler Münster. Està rodejada per antigues cases de canonges de varis sigles d'antiguetat, lo que li ha permés conservar el seu caràcter medieval.

Ubicació

En la plaça desemboquen, la carrers «Rittergasse» (al surest) i «Augustinergasse» (al noroest), que constituïxen la conexió travessera pròpiament dita; ademés, des de l'oest i en pendent des del carrer «Freie Strasse» i la plaça Barfüsserplatz apleguen a la Münsterplatz els carrers «Münsterberg» i «Schlüsselberg». Fins a 2007, la Münsterplatz no era una plaça peatonal. Ara, a diferència de la majoria de les atres places cèntriques de la ciutat, cap llínea de transport públic travessa la plaça ni passa pels seus voltants. Just baix de la plataforma de la Münsterplatz es troba el embarcadero del transbordador de Basilea.

Història

Erro al crear miniatura:

Revolució Helvètica: «Celebració de fraternitat» entre francesos i la població de Basilea al voltant de l'arbre de la llibertat en la plaça de la catedral de Basilea el 20 de giner de 1798. Gravat coloreado de Friedrich Kaiser

En l'época romana, la zona de l'actual Münsterplatz ya estava poblada per la seua ubicació estratègica en un chicotet tossal a la vora del Rin: en el I, els ráuracos vivien en un oppidum fortificado, els restants del qual encara poden vore's hui en dia en el cantó de la Münsterplatz en la Rittergasse.

No obstant, la Münsterplatz pròpiament dita es va construir molt més vesprada, en vàries fases. En el marc de la construcció de la catedral en l'Edat Mija, després es va reconstruir en el Barroc i, finalment, a principis d'el XIX, se li va donar la seua forma i aspecte actuals. El seu paviment data de finals d'el XIV i principis d'el XV, i ya existia en l'época del Concilie de Basilea, convocat pel papa Martín V en 1431 en la catedral.

Les pedres planes procedents del Rin estan partides per la mitat i colocades en la vora irregular cap a dalt. No tenen un color gris uniforme, sino matisos vius i canviants. En 1871 es va construir un camí asfaltat a lo llarc de tota la plaça, ya que el soroll dels carruages i carros tirats per cavalls pertorbava les classes en les escoles veïnes. Ya que açò feya que la plaça semblara una via de trànsit, l'organisació no governamental de protecció del patrimoni Heimatschutz de Basilea va solicitar en 2007 que es restablira el paviment uniforme.

Mentres el concilie es reunia en la catedral en l'objectiu principal de portar a terme una reforma de l'Iglésia, el 24 de juliol de 1440 es va elegir en l'Haus zur Mücke de la Münsterplatz un antipapa, Felix V. No obstant, com este no va conseguir impondre's en els anys següents, l'emperador alemà Federico III va ordenar la dissolució del concilie en 1449.

En el transcurs de la Revolució Helvètica de 1798, que havia esclatat tres dies abans en Liestal, prop de Basilea, el 20 de giner de 1798 es va celebrar en la Münsterplatz una festa de fraternisació entre els francesos i la població de Basilea entorn a un arbre de la llibertat. L'instalació d'un arbre de la llibertat es va convertir en un acte simbòlic de lliberació en tots els antics territoris somesos de Suïssa.

Bibliografia

• Hans-Rudolf Meier i Dorothea Schwinn Schürmann; Marco Bernasconi, Stefan Hess, Carola Jäggi, Anne Nagel i Ferdinand Pajor: «Dones Basler Münster» (La catedral de Basilea). (Monuments artístics del cantón de Basilea-Ciutat, volum X). Societat d'Història de l'Art en Suïssa GSK, Berna 2019, ISBN 978-3-03797-573-2, pp. 31-34.
• Anne Nagel, Martin Möhle, Brigitte Meles: «Altstadt Grossbasel I» (El caixco antic de Gran Basilea I). (Monuments artístics del cantón de Basilea-Ciutat, volum VII). Societat d'Història de l'Art en Suïssa GSK, Berna 2006, ISBN 978-3-906131-84-9, pp. 28-99.
• Uta Feldges: «Der Basler Münsterplatz und seine historische Farbigkeit» (La plaça de la catedral de Basilea i el seu colorit històric). En: «Basler Stadtbuch 1989», pp. 143-148.
• Karl Stehlin: «La font de la Münsterplatz». En: «Basler Stadtbuch 1892», pp. 95-110.