Basilea

Basilea

Basilea (en alemà: Basel ['ba:zəl], en francés: Bâle [ba:l], en italià: Basilea [baziˈlɛːa]) és una ciutat suïssa, la tercera més poblada del país (177 571 habitants en el cantón de Basilea-Ciutat segons senyes de 2024; 547 000 habitants en l'aglomeració, pertanyent al cantón de Basilea-Campiña), lo que la fa la tercera àrea urbana més gran de Suïssa, despuix de les de Zuric i Ginebra. En Basilea tenen sèu el Banc de Pagaments Internacionals i la Federació Internacional de Balonmà. La ciutat de Basilea té la segona economia més gran de Suïssa despuix de la ciutat de Zuric i el PIB per càpita més alt del país, per davant dels cantones de Zug i Ginebra. Basilea és un dels centres mundials de l'indústria farmacèutica, en térmens de valor, ya que més del 94% de les exportacions de bens de Basilea es realisen en els sectors químic i farmacèutic. Basilea efectua el 20% de les exportacions suïsses i genera un terç del producte nacional brut.

Basilea és considerada comunament com la capital cultural de Suïssa. La ciutat és coneguda pels seus numerosos museus de renom internacional, des del Museu d'Art de Basilea, la primera colecció d'art accessible al públic en Europa (1661) i el museu d'art més gran de tota Suïssa, fins a la Fundació Beyeler (ubicada en Riehen). La fira anual d'Art Basel, la més important del món, també se celebra en la ciutat. La Universitat de Basilea, l'universitat més antiga de Suïssa (fundada en 1460), i el compromís de sigles en el humanisme de la ciutat han fet de Basilea un lloc segur en moments d'inestabilitat política en atres parts d'Europa per a persones tan notables com Erasmo de Róterdam, la família Holbein, Friedrich Nietzsche i en el XX també Hermann Hesse i Karl Jaspers. Per la seua banda, Basilea es va adherir a la Confederació Suïssa en 1501. La ciutat es va convertir en un centre comercial i en un important centre cultural des del Renaixença. En Basilea es va inaugurar en 1897 el primer Congrés Mundial d'Història Sioniste baix la direcció de l'intelectual i polític judeu hongarés Theodor Herzl. Este Congrés és el punt de partida de la fundació de l'Estat modern d'Israel. En 2019, Basilea va ser classificada entre les dèu ciutats més habitables del món per Mercer, junt en Zuric i Ginebra.

Introducció

La ciutat de Basilea es troba en el nort de Suïssa i és àmpliament considerada com la capital del noroest de Suïssa. Està en la frontera en França i en Alemània. La ciutat s'estén a abdós vores del Rin, que forma una curva allí perque deixa el País Mig pel fos del Rin, una planura que s'estén cap al nort entre els Vosges i la Selva Negra. Basilea posseïx l'últim port per a la navegació fluvial pel Rin, puix en el curs superior del riu estan situades les catarates del Rin que constituïxen un gran obstàcul per a la navegació.

Geografia

Localisada al noroest de Suïssa a la vora del riu Rin, la ciutat llimita tant en Alemània com en França. La regió de Basilea, que culturalment s'estén a l'alemana Baden i francesa Alsàcia, reflectix l'herència de tres països en el nom llatí modern: «Regio TriRhena». La comuna llimita al nort en els municipis d'Huningue (FR-68) i Weil am Rhein (DE-BW), a l'est en Riehen, Birsfelden (BL) i Muttenz (BL), al sur en Münchenstein (BL), Reinach (BL), Bottmingen (BL) i Binningen (BL), i a l'oest en Allschwil (BL) i Saint-Louis (FR-68).

Clima

La ciutat de Basilea té un clima oceànic (classificació climàtica de Köppen: Cfb). En una mija anual de 10.9 °C, és una de les ciutats més càlides de Suïssa. Les precipitacions són estables durant tot l'any, encara que s'intensifiquen més en primavera i en estiu. L'hivern és generalment fret, en màximes entre 5 i 7 °C i mínimes entre -1 °C i 0 °C en giner, el més més fret. Les nevades són freqüents, aixina com les gelades moderades, en temperatures inferiors a -10 °C de decembre a març. L'estiu és moderadament càlit, en juliol com a més més càlit, en màximes entre 24 i 26 °C i mínimes entre 13 i 15 °C. Es troba en un dels punts més baixos de Suïssa, lo que dona lloc a un clima més suau durant els hiverns que en atres ciutats suïsses, com Ginebra, Zuric o Berna.

Història

L'història de Basilea es remonta a el VI, quan els celtes s'assenten a la vora del Rin. L'any 44 a. C., els romans funden l'assentament d'Augusta Raurica (hui Kaiseraugst) a uns 10 km aigües dalt de Basilea i per eixa época construïxen també una fortificació sobre el tossal a on s'alça hui la catedral. El nom de Basilia es menciona per primera volta en un document de 374. En derrocar-se el Imperi romà d'Occident apleguen en l'any 450 els alamanes i en el VI passa a ser domini dels francs. En 740 es convertix en sèu episcopal. L'any 1000 és reconeguda com ciutat lliure dins del Sacre Imperi Romà Germànic i en 1501 s'adherix a la Confederació Helvètica.

Erro al crear miniatura:

Basilea, en un moment indeterminat entre 1893 i 1923, fotografia d'Eduard Spelterini. En el recodo del Rin, el pont de Wettstein.

La posició de la ciutat en un recodo del Rin va emfatisar la seua importància: des de 1225 Basilea va posseir durant molts sigles l'únic pont (Mittlere Brücke) de fusta sobre el riu «entre el llac de Constanza i la mar», que en 1903 es va reconstruir totalment de pedra. En 1356, el terremot més fort ocorregut des de llavors en la Europa Central va causar extensos danys en la ciutat. A instàncies de l'emperador alemà Enrique II i la seua esposa Cunegunda comença en 1019 la construcció en estil gòtic de la catedral de Basilea (Münster). El mencionat terremot va derribar les quatre torres i el cor, pero solament es reedificaron dos d'elles fins a 1500. Basilea va aplegar a ser el punt focal de la Cristiandad occidental durant el Concilie de Basilea en el XV. En 1529 Basilea va adoptar la Reforma protestant. Despuix de l'aparició de l'imprenta, Basilea es va convertir en un centre editorial sense censura. Casiodoro de Reina o Reyna, un monge espanyol convertit al protestantisme, es va refugiar en Basilea mentres terminava la traducció al castellà de tots els llibres que conformen la Bíblia. Va ser justament en Basilea a on es varen imprimir en 1569 els eixemplars d'esta Bíblia, primera completament traduïda a l'idioma castellà de les fonts hebrees i gregues més antigues disponibles, coneguda com «Bíblia de l'Orso», en referència al dibuix de la portada (un orso menjant mel d'un panal d'abellas), l'interpretació de la qual és que la paraula de Deu és un verdader aliment per al cristià. Esta Bíblia va ser la que, despuix d'algunes adaptacions menors, es coneix hui com la versió de la Bíblia segons Reina-Valera, molt apreciada pels cristians evangèlics. De la mateixa es conserven en la Biblioteca de l'Universitat de Basilea cinc eixemplars en molt bon estat, un d'ells autografiado per Casiodoro de Reina, qui ho obsequiara en el seu moment a la Universitat de Basilea. Des de la segona mitat d'el XVII fins a principis d'el XIX, molts matemàtics de la família Bernoulli varen nàixer en Basilea, el propi Leonhard Euler es va educar en els Bernoulli, aplegant a ser un matemàtic encara més destacat que els Bernoulli. En 1833 es va produir la divisió del cantón de Basilea en els dos semicantones Basilea-Campiña i Basilea-Ciutat, que perdura fins a l'actualitat.

Educació

Basilea hostaja la més antiga universitat de Suïssa, la Universitat de Basilea, fundada en 1459 pel papa Pío II. Entre alguns dels professors més famosos de l'universitat es troben Erasmo de Róterdam, Paracelso, Daniel Bernoulli, Leonhard Euler, Friedrich Nietzsche, Karl Jaspers i Tadeus Reichstein. Recentment, l'universitat ha adquirit notorietat en el desenroll de medicines tropicals. Basilea és famosa per les seues múltiples societats científiques, com la Societat Entomològica de Basilea (Entomologische Gesellschaft Basel, EGB), que va celebrar el seu centenari en 2005. Ademés, està la Acadèmia de Música de la Ciutat de Basilea en l'Escola de Música, l'Acadèmia de Música (part de la FHNW des de 2006) i la Schola Cantorum Basiliensis, aixina com el Centre d'Educació d'Adults en Basilea.

Cultura

Erro al crear miniatura:

La catedral de Basilea, avall el transbordador fluvial.

Erro al crear miniatura:

El Ajuntament de Basilea.

Basilea té la reputació de ser una de les ciutats culturals més importants en Europa. En 1997 va competir per a aplegar a ser "Capital Europea de la Cultura". En maig de 2007, es va celebrar el sext EJCF festival de cors, tradició de Basilea que va escomençar en 1992 en el Cor dels Chiquets Cantores de Basilea com a amfitrió. La ciutat és una gran capital musical: posseïx dos orquestes de fama internacional, com la Orquesta Simfònica de Basilea (Sinfonieorchester Basel) i la Orquesta de Basilea (Kammerorchester Basel), ademés de les orquestes barroques La Cetra i Capriccio Basel, vinculades abdós a la Schola Cantorum Basiliensis, centre d'investigació i estudis de música antiga de prestigi mundial. L'Òpera de Basilea (Theater Basel) va ser elegida "millor teatre d'òpera de l'any 2009" per la revista alemana "Opernwelt" (Berlín). En maig de 2025, Basilea serà la ciutat amfitriona del Festival de la Cançó d'Eurovisió, que celebrarà la seua 69.ª edició en el recint St. Jakobshalle. Les semifinals estan programades per als dies 13 i 15 de maig, i la gran final es portarà a terme el 17 de maig. Este event marcarà la tercera volta que Suïssa acull el certamen. El carnestoltes de la ciutat de Basilea (Basler Fasnacht) és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO i el major event cultural de l'any. El carnestoltes és el més important de Suïssa i atrau anualment una gran multitut d'espectadors des de tota Europa.

Art Basel és una mostra internacional d'art modern realisada cada any.

• Basler Zeitung i Tageswoche, periòdics locals.
• Tele Basel, canal de televisió local.
• Radi Basilisk i Ràdio Energy Basel, principals estacions de radi de la ciutat.

Museus

Els museus de Basilea cobrixen un ampli espectre d'exposicions, en el punt fort en les arts plàstiques. Alberguen una gran cantitat de fondos de rellevància internacional. Les aproximadament tres dotzenes d'edificis suponen una densitat de museus extraordinàriament elevada en comparació a atres ciutats d'idèntic tamany. Anualment reben més d'un milló de visitants.

Erro al crear miniatura:

La Fundació Beyeler.

Els museus, component essencial de la cultura i la política cultural de Basilea, es basen en la combinació de l'activitat de colecció, tant privada com a pública, en el foment privat i públic de la cultura, una fòrmula que data d'el XVI. La colecció del Museu d'Art oberta al públic es va crear en 1661 i és la primera i més antiga colecció existent de caràcter civil. Des de finals de la década de 1980 s'han obert diverses coleccions privades en edificis de nova construcció, reconeguts per la seua arquitectura museística de vanguarda:

Arquitectura

La catedral de Basilea, coneguda com Münster, d'estil romànic i gòtic en les seues dos torres irregulars, constituïx un monument arquitectònic sobreviviente al terremot medieval de 1356. En el seu interior es troba la tomba d'Erasmo de Róterdam. El pintoresc Rathaus (ajuntament), construït entre 1504 i 1514 en pedra arenisca de color roig obscur, domina la plaça del mercat (Marktplatz). Basilea hostaja, entre unes atres, construccions d'arquitectes reconeguts, com la Fundació Beyeler de Renzo Piano, el complex de vidre prensage de Weil am Rhein constituït per tres edificacions de Zaha Hadid; el centre de congressos de Tadao Vaig, el museu Jean Tinguely i el Banc de Pagaments Internacionals (BIZ) de Mario Botta, aixina com diverses construccions d'Herzog & de Meuron, entre les que figura l'estadi de fútbol de St. Jakob.

Economia

Erro al crear miniatura:

Sèu del BIS.

Per la seua ubicació geogràfica central en l'Europa occidental i l'Europa central, respectivament, té una importància comercial particularment important i privilegiada. La zona econòmica de les tres fronteres comprén aproximadament 1.3 millons d'habitants i 650 000 treballadors. Basilea funciona com un centre industrial principal per a l'indústria química i farmacèutica, en numeroses companyies chicotetes, mijanes i grans, entre les que es destaquen les grans corporacions suïsses Novartis, Hoffmann-La Roche, el Grup Syngenta i Clariant. L'agrupació d'estes empreses en una superfície geogràfica relativament chicoteta conforma un pol biotecnològic que es coneix pel nom de "Biovalley", i que s'estén també a França i Alemània.

Erro al crear miniatura:

''Roche Tower''.

El banc UBS AG té la seua sèu central en Basilea, donant a les finances un rol destacat en l'economia local. El sector bancari va començar a adquirir importància a partir de l'obertura de la sèu del Banc de Pagaments Internacionals en 1930. La innovante indústria financera de Basilea comprén institucions com el Comité de Basilea, responsable del compliment dels Acorts de Basilea. La ciutat conta en l'edifici habitat més alt de Suïssa, la Torre Roche 2 en 205 m d'altura que supera en 27 m al segon edifici habitat més alt de Suïssa, la Torre Roche 1, que medix 178 m d'altura i també està en Basilea. Aixina mateix alberga la construcció no habitada més alta de Suïssa, l'antena de televisió St. Chrischona, en una altura de 250 m. En Basilea se celebren vàries fires a lo llarc de l'any, sent el Baselworld, la fira de rellongeria més rellevant del món, i la Art Basel, la mostra internacional d'art modern més important del món.

Empreses

• Actelion, multinacional farmacèutica i biotecnològica
• Bâloise, empresa asseguradora
• Bank Sarasin, banc
• UBS AG, banc
• Bell, empresa alimentícia
• Hoffmann-La Roche, multinacional farmacèutica
• Camlog, empresa líder en fabricació d'implants dentals
• Clariant, multinacional farmacèutica
• Coop, cadena de supermercats
• Davidoff, multinacional del tabac
• Endress+Hauser, empresa líder en automatisació industrial
• Segurs Helvetia
• Jet Aviation, aeronàutica
• Lonza Gruop, multinacional química-farmacèutica
• Manor, cadena de supermercats
• MCH Group, empresa gerent del major centre de convencions i fires de Suïssa, operadora entre atres de la mundialment coneguda Art Basel
• Novartis, multinacional farmacèutica
• Segurs National
• Panalpina, empresa de transports
• Segurs Pax
• Swiss International Air Lines, principal aerollínia suïssa
• SBB Càrrec, transport ferroviari
• Straumann, empresa líder en fabricació d'implants dentals
• Grup Syngenta, multinacional de biotecnología i química
• Tally Weijl, moda
• Transgourmet Holding, empresa majorista
• MDPI: Editorial Open

Access * WIR Bank, sistema monetari independent

Deports

Basilea té en Suïssa una reputació de ciutat deportiva. L'equip FC Basel ha segut un dels millors del campeonat suís de fútbol en les últimes décades. En l'estadi del FC Basel, el St. Jakob Park, es varen celebrar tant la cerimònia d'obertura de la Eurocopa 2008 com tres partits de la primera ronda, dos de quarts de final i un de semifinal. L'equip professional de bàsquet de Basilea, els Starwings, és l'únic equip de la Suïssa alemana que participa en la Lliga de primera divisió suïssa LNBA. En 2010 es va coronar campeó de la Copa de Suïssa en véncer en la final per 91-83 al SAV Vacallo, del cantón de Ticino, que era favorit. L'equip professional femení de voleibol, el Sm’Aesch, és un dels millors equips a nivell nacional. En la temporada 2020-2021 s'ha classificat 2° despuix d'haver ya casi guanyat la Lliga, perque a raó d'uns casos confirmats de COVID-19 se'ls ha prohibit disputar la final en la que figuraven com altament favorits. El major event indoor de tenis del país se celebra en Basilea cada més d'octubre: el Davidoff Swiss Indoors reunix als millors tenistes de l'ATP. cal destacar, en este deport, que Basilea és la ciutat natal del, considerat per molts, millor teniste de tots els temps, Roger Federer, multicampeón i animador privilegiat del circuit. La Associació Internacional de Balonmà té la seua sèu en Basilea. La UEFA va ser fundada el 15 de juny de 1954 en esta ciutat. El campeonat europeu de skateboard (European Skateboard Championships) també té lloc anualment en Basilea. L'equip d'Hockey sobre gèl de Basilea és el EHC Basel, que juga en la segona categoria suïssa i juga en la pista "St. Jakob-Arena" en capacitat per a 6612 espectadors. Els "Flyers" de la propenca Therwil és l'equip de Baseball de primera divisió de major èxit en Suïssa en 13 títuls.

Comunicacions

Erro al crear miniatura:

Un tramvia en Basilea.

Terrestres

En Basilea empalman la autopista A2 / A3 procedent de Lucerna/Zuric en l'autopista alemana A5 en direcció a Karlsruhe i Fráncfort del Meno, aixina com en la francesa A35 cap a Mulhouse i Estrasburc. Les dos parts de la ciutat, cridades Basilea Major i Basilea Menor, estan unides per cinc ponts urbans i un de ferroviari que creuen el Rin.

Ferroviàries

Erro al crear miniatura:

Estació ferroviària en Basilea dels SBB.

Basilea dispon de tres estacions de ferrocarril. L'estació Basel SBB (SBB-CFF-FFS) per a les llínees nacionals cap a Zuric, Berna/Lucerna i Delémont, aixina com les llínees internacionals cap a Alemània i Itàlia. En el mateix edifici es troba l'estació Basel SNCF per a les llínees cap a Mulhouse/París i Brusseles. L'Estació Alemana (Badischer Bahnhof de la Deutsche Bahn AG) es troba en la zona nort de la ciutat i en ella fan parada tots els trens que van i vénen d'i cap a Alemània, aixina com els que circulen pel costat alemà cap a Waldshut i Constanza.

Aérees

El Aeroport Internacional de Basilea-Mulhouse, inaugurat en 1953, és l'únic aeroport binacional del món. Es diu actualment Euroairport, puix compartix les seues instalacions i servicis entre Suïssa i França, servint marginalment també Alemània des de 1993. L'aeroport es troba en un exclavament en territori francés i una carretera extraterritorial ho enllaça en la ciutat. El terminal de l'aeroport està dividit en dos zones nacionals, suïssa i francesa, respectivament. En 2019, l'aeroport va creuar la barrera dels 9 millons de passagers (9.090.312) que varen viajar a través d'ell.

Fluvials

Erro al crear miniatura:

Port fluvial de Basilea.

Erro al crear miniatura:

Transbordador de cable per a passagers en Basilea.

Basilea conta en dos ports fluvials. Des de l'Edat Mija ha segut una plaça important per a l'intercanvi de mercaderies entre el Mediterràneu i el Mar del Nort. La distància entre Basilea i Róterdam (Països Baixos) pel Rin s'eleva a 832 km, que les embarcacions actuals cobrixen en tres a quatre dies en direcció a la mar, mentres que tarden una semana remontant el riu. Al voltant del 15% de les exportacions suïsses es realisen a través dels dos ports renanos. Entre Basilea i Estrasburc existix un canal paral al Rin que es va construir en el XIX per a evitar els recials d'Istein. D'acort en el Tractat de 1868, el tram entre la mar i el pont de Basilea és considerat com a aigües internacionals.

Persones destacades

Artícul principal → .

Vore també

• Universitat de Basilea
• Diòcesis de Basilea

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Basilea.
• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Basilea.
• Plantilla:DHS
• guiarte. com/basilea/ Guia de Basilea (en espanyol)
• altbasel. ch/ www. altbasel. ch (en alemà)
• alemannische-seiten. de/schweiz/basel. php Basilea (en alemà)