Tadeus Reichstein

Tadeus Reichstein

Tadeus Reichstein (Włocławek, Polònia; 20 de juliol de 1897-Basilea, Suïssa; 1 d'agost de 1996) va ser un químic polac, el primer científic naixcut en Polònia que va rebre el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia en 1950 per el "descobriment de les hormones de la corfa suprarrenal, la seua estructura i efectes biològics", segons va declarar el Comité del Premi Nobel.

Gràcies a la seua estratègia per a la producció massiva de vitamina C, el cost d'este agent es va reduir dràsticament, lo que va permetre el seu us terapèutic generalisat. El procés partix de la D-glucosa, que es convertix en D-sorbitol per hidrogenació, seguida de fermentació per a donar L-sorbosa i una protecció dels grups hidroxilo com acetalés. A continuació, una oxidació dona àcit 2-ceto-L-gulónico, que sofrix una reacció de tancament d'anell per a obtindre vitamina C. Alguns métodos industrials moderns per a la producció de vitamina C seguixen basant-se en un procés Reichstein modificat.

Biografia

Reichstein va nàixer en el sí d'una família de judeus polacs en Włocławek, Imperi rus. Els seus pares varen ser Gastawa (Brockmann) i Izydor Reichstein. Va passar la seua primera infància en Kiev, a on el seu pare era ingenier. Va començar la seua educació en un internat en Jena, Alemània, i va aplegar a Basilea, Suïssa, a l'edat de 8 anys.

En 1916 Tadeus Reichstein va ser eximit del servici militar, va aprovar l'examen de madurea en la Oberrealschule de Zuric (liceu científic) i va començar a estudiar química en l'Escola Politècnica Federal de Zuric (ETH). Va demostrar ser un estudiant lluent, graduant-se en la puntuació màxima en 1920. Quan va deixar la ETH en un títul en ingenieria química, volia contribuir econòmicament a la seua família. El seu primer treball va ser una ocupació de sis semanes per 200 francs, que consistia en analisar el vi d'un comerciant local. A pesar de que el salari era escàs, Tadeusz va acceptar de colp i repent. Pronte va descobrir que els ingressos del seu cap provenien principalment de certificar vins de dubtosa calitat i inclús de vendre certificats a importadors per vins no provats.

Posteriorment va treballar per a un hàbil inventor de llanternes de bojaca que encara tenien varis defectes. Tadeusz va ser ben remunerat per trobar una solució a estos problemes i finalment va conseguir aportar els primers 1000 francs al seu pare. Despuix d'un any en l'indústria, Reichstein va començar a treballar en 1921 en una tesis doctoral baix la supervisió d'Hermann Staudinger, a qui va descriure com:

"un bon professor de química orgànica, capaç de crear un ambient divertit, inclús estimulant, pero també un feroç instructor pràctic amant de reaccions fortes, fulminants i malolientes".

Al mateix temps, Tadeus Reichstein va poder treballar en secret, durant aproximadament dos o tres semanes, en el laboratori del celler de Leopold Ruzicka, un assistent mal remunerat de Staudinger. De 1922 a 1931, seguint un pla de Staudinger per a aïllar els constituents volàtils de l'aroma del café torrat, Reichstein va treballar en un chicotet laboratori privat en Albisrieden (un barri de Zuric) per a una empresa alemana. Ell i el seu assistent personal, Joseph von Euw, es varen enfocar en este proyecte durant uns nou anys, treballant de setze a díhuit hores al dia. Gràcies als seus estudis, es va descobrir que l'aroma del café està compost per substàncies extremadament complexes que inclouen derivats del furano i del pirrol, aixina com substàncies que contenen sofre. En este periodo, Tadeus Reichstein va publicar una série d'artículs sobre estes substàncies i sobre nous métodos per a sintetisar-les; també va estudiar les substàncies aromàtiques de la chicòria.

En 1927 es va casar en Louise van Ufford, una holandesa que havia conegut de jove com invitada de la seua mare: d'este matrimoni va nàixer la seua única filla, Ruth.

Posteriorment es va traslladar a Basilea, en l'universitat del qual va eixercir de catedràtic.

Va realisar treballs sobre els glucósidos que eixercixen acció farmacològica sobre el cor i va conseguir realisar la #síntesis industrial d'àcit ascórbico o vitamina C.

Se li va otorgar el Premie Nobel de Fisiologia o Medicina en 1950, compartit en Edward Calvin Kendall, Philip Showalter Hench, pels seus estudis de les glándulas suprarrenals i el descobriment de la cortisona.

En anys posteriors, Reichstein es va interessar en la fitoquímica i citologia dels falagueres, publicant a lo manco 80 artículs sobre estos temes en les últimes tres décades de la seua vida. Tenia un interés particular en l'us del número de cromosomes i el comportament en l'interpretació de les històries d'hibridació i poliploidía, pero també va continuar en el seu interés anterior en els constituents químics de les plantes.

Tadeus, més allà dels noranta anys, va ser ingressat a l'hospital per a la colocació d'un marcapasos. En el matí del segon dia despuix de l'operació, va deixar l'hospital. Es conta que una enfermera, al vore-ho en el carrer, va córrer cap a ell ordenant-li que tornara immediatament al llit. Tadeus va exclamar:

“Pero volguda senyoreta, no tinc suficient temps per a passar tres dies en el llit”.

A l'edat de 95 anys, Reichstein va subrallar que havia vixcut massa temps, pero va agregar que tenia que viure tres anys més per a completar dos artículs botànics en els que estava treballant. A sovint s'ocupava del seu herbario, la seua biblioteca, la seua colecció de gravats i quaderns, junt en manuscrits no conclosos, esperant poder completar-los i publicar-los. Tadeus Reichstein va fallir en Basilea l'1 d'agost de 1996, poc despuix de complir 99 anys.

Treballs de la seua autoria

• Una potent substància cristalina de la corfa de la glándula suprarrenal, la corticosterona.(Eine wirksame kristallinische Substanz aus der Rendix der Nebenniere, Corticosteron) Ámsterdam 1936.
• Química de les hormones corticales suprarrenals (Chemie der Nebennieren-Rendixen-Hormone), Conferència Nobel pronunciada en l'Hospital Carolinian, Estocolm, 11 de decembre de 1950, Nordstedt 1951

• en Oswald Renkonen i Othmar Schindler: La constitució de Sinogenin: glucósidos i aglicones. (Die Konstitution von Sinogenin: Glykoside und Aglykone) Zagreb, 1957
• Els sucres dels glucósidos cardioactivos (Die Zucker der herzaktiven Glykoside). En: Quart Congrés Internacional de Bioquímica, I: Química de Carbohidrats de Substàncies d'Interés Biològic, Londres 1958, págs. 124–139.
• en Bernhard Lang i M. Maturova: Aïllament de les substàncies de "Gloriosa superba Levin" (Isolierung der Substanzen aus „Gloriosa superba Levin“). Stuttgart, 1959
• Peculiaritats dels sucres dels glucósidos cardioactivos (Besonderheiten der Zucker von herzaktiven Glykosiden). Weinheim, 1962
• en Adolf Portmann com a editor: Hormones - substàncies que controlen la vida (Hormone – Stoffe, die dones Leben steuern). Basilea, 1967

Passió per la botànica

Reichstein va dedicar part de la seua vida a la construcció de dos menuts jardins, un ubicat prop de la seua casa en la Weissenstein Straßi i l'atre prop del chicotet poble de Agarone, entre Bellinzona i Locarno. També va dissenyar dos hivernàculs subterràneus construïts específicament per al cultiu de falagueres. El jardí és conegut hui en dia per una collita increiblement abundant de cireres negres.

Als setenta y cinco anys, va anunciar que abandonaria els estudis de Química orgànica per a concentrar-se en un camp especial de la botànica, la citogenética de les falagueres. Reichstein es va especialisar en la realisació d'experiments d'hibridació de plantes en els seus hivernàculs.

Vore també

• Procés de Reichstein

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tadeus Reichstein.