Sorbitol
| Sorbitol | |
|---|---|
 | |
| Nom IUPAC | (2S,3R,4R,5R)-Hexano -1,2,3,4,5,6-hexol |
| Atres noms | M6P |
| Fòrmula empírica | C6H14O6 |
| Massa molecular | 182.17 g/mol |
| Estat físic/Color | |
| Número CAS | 50-70-4 |
| Propietats | |
| Densitat | 1.489 g/cm³ |
| Punt d'ebullició | 296 °C |
| Solubilidad en aigua | 2.750 g/L a 30 °C |
El sorbitol és un polialcohol, alcohol polihidrico o alditol de sucre descobert pel francés Boussingault en 1872 en les bayas de Sorbus aucuparia L. (comunament cridat serbal de caçadors).[1] Industrialmente el sorbitol, la fòrmula empírica del qual és C6H14O6, s'obté per reducció per mig d'hidrogenació catalítica del monosacàrit més comú, la glucosa.
En la naturalea el sorbitol és un dels tres glúcits (sacarosa, almidó i sorbitol) principals produïts per la fotosíntesis en els fulls adultes de certes plantes de les famílies Rosaceae i Plantaginaceae. Es troba en cantitats apreciables en les algues roges i, junt a la fructosa, la glucosa i la sacarosa, en fruts com les peres, les pomes, les cireres i les bresquilles o duraznos.
Us industrial
[editar | editar còdic]El sorbitol s'utilisa en l'indústria alimentària com edulcorante. Llegalment està calificat com aditiu alimentari, en el còdic E-420 en els països de l'Unió Europea.
El seu hidrofilicidad fa que s'utilise també com humectante per a mantindre diversos productes en un grau d'humitat apropiat, i com crioprotector en productes com el surimi. ya que no és reductor, no produïx la reacció de maillard, per lo que s'utilisa com edulcorante en productes que deuen tindre un color molt pàlit despuix del seu horneado. Els éster de àcit grassos del sorbitol poden utilisar-se com emulsionante en la fabricació de pastiços i dolços per a impedir que se separen la fase acuosa i la fase grassa en estos aliments; el sabor dolç relatiu de la sacarosa-sorbitol és de 100-60 per lo tant necessitarem una cantitat major de sorbitol per a obtindre el mateix sabor dolç que el sucre de taula. Açò és un inconvenient en productes de rebosteria, pero una ventaja quan s'utilisa com humectante.
Ocupació com edulcorante
[editar | editar còdic]El sorbitol s'ampra com edulcorante en els aliments dietètics. Se li califica com edulcorante nutritiu perque cada gram conté 2,4 calorias, prou menys que les 4 de la sacarosa o l'almidó.És el edulcorante que contenen generalment els chicles "sense sucre", ya que com no pot ser metabolizado per les bactèries bucals, no induïx l'aparició de càries. L'organisme humà absorbix el sorbitol llentament, per lo que l'ingestió de grans cantitats pot produir problemes gastrointestinals, especialment diarrea osmótica. En Estats Units, aquells productes el consum habitual dels quals puga dur a ingerir més de 50 grams de sorbitol al dia deuen dur l'advertència “El consum excessiu pot tindre un efecte laxante”[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Escobar Gutiérrez A.J. 1995. Photosynthèse, partition du carbone et métabolisme du sorbitol dans els feuilles adultes de pêcher (Prunus persica (L.) Batsch). Thèse de Doctorat de l'Université de Poitiers, France.
- ↑ «Sorbitol. Calorie Control Council.».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sorbitol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.