MS World Discoverer
El MS World Discoverer va ser un travessia dissenyat i construït per Schichau Unterweser, Alemània Occidental, en 1974. Durant la seua construcció, es va denominar BEWA Discoverer, el buc es va terminar de construir en Bremerhaven (Alemània). El 30 d'abril de l'any 2000, el buc va chocar contra un obstàcul submarí i va resultar danyat; posteriorment va ser varat -per a evitar el seu afonament- i abandonat en les Illes Salomón. El derelicte del buc semihundido encara seguix allí i s'ha convertit en una atracció turística.
Història
[editar | editar còdic]
El barco es va construir originalment com BEWA Discoverer en 1974.[1] El barco es va vendre a BEWA Cruises fòra de Dinamarca. El barco va passar a cridar-se Lowell Thomas Discoverer i va realisar travessies de 7 dies pels Grans Lagos de Chicago a Montreal (i al revés) via marítima del Sant Lorenzo. En juliol de 1976, el buc es va vendre a Adventure Cruises, Inc. i va passar a cridar-se World Discoverer. També hi havia un buc bessó que es creu que seguix a flotació. El buc també va passar a ser noliejat a llarc determini a Society Expeditions. En 1976, el buc va ser registrat en Singapur.
En 1987, Society Expedition va passar a ser propietat d'una atra empresa i va passar a cridar-se Society Expedition Cruises, en oficines en Seattle (Estats Units) i Alemània. El nou propietari del buc era Discoverer Reederei. En 1990, va ser registrat en Llibèria en el nom de World Discoverer. El buc tenia una construcció de doble caixco, lo que permetia realisar viages periòdics a les regions polars antàrtiques per a que els seus passagers pogueren observar els moviments dels témpanos de gèl i proporcionar protecció front a impactes menors. En 1996, el buc va ser renovat en el nou nom de World Discoverer. El buc transportava una flota de llanches neumàtiques que permetien als passagers acostar-se als témpanos de gèl per a la seua observació.[2]
Historial de servici
[editar | editar còdic]
De novembre a febrer (estiu austral), el buc va realisar travessies per l'hemisferi sur i va visitar llocs com l'Antàrtida, les illes Malvines, Chile i Argentina. De març a maig i d'agost a octubre, el barco va recórrer les illes del Pacífic Sur. Entre juny i agost, el buc va recórrer la regió d'Alaska i també la frontera russa entorn al mar de Bering. El World Discoverer estava classificat com a classe de gèl 1A suec/finlandés, lo que li permetia soportar menuts impactes de témpanos.[3] El World Discoverer també tenia una autonomia de travessia de 13.000 km (8.100 el meu), lo que li permetia recórrer el Pas del Noroest.
El barco estava capitaneado per Oliver Kruess, que anteriorment havia treballat com a primer oficial. Society Expeditions també va contractar a un chicotet equip d'experimentats caps d'expedició per a respondre a les preguntes dels turistes sobre la regió, els témpanos de gèl, els seus moviments i els destins del barco. Una chicoteta flota de llanches neumàtiques desembarcava als passagers en diverses costes per a observar la fauna local de la zona. Cada dia es realisaven entre dos i tres expedicions a terra, dirigides per geólogos, historiadors, naturalistes i biòlecs marins. El barco estava equipat en una sala d'observació, un centre mèdic en un mege en actiu, una biblioteca, una coberta en una chicoteta piscina, un chicotet gimnasi i una sala de conferències.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]- Atres travessies de mar afonats en accidents
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «M/S World Discoverer».
- ↑ «Shipping News: Year 2000 passenger ship and cruise news from around the world». Maritime Matters.
- ↑ «World Discoverer (2002)». Newzeal.com.
- ↑ «Society Expeditions». smallshipcruises.com.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «MS World Discoverer» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.