MS Explorer
El MS Explorer (conegut anteriorment com MS Lindblad Explorer i MS Society Explorer)[1] va ser un ferry-travessia registrat en Llibèria destinat al servici en l'Àrtic i Antàrtic. En els seus començos, el MS Explorer era comandado per l'explorador suec Lars-Eric Lindblad. Els observadors indiquen que la travessia expedicionario del Explorer en 1969 a l'Antàrtida, va anar el punt de partida al turisme polar que s'experimenta hui en dia.[2][3] La propietat del navío va canviar vàries voltes des de la seua construcció, sent el seu últim propietari l'empresa de viages basada en Toronto G.A.P Adventures, que ho va adquirir en 2004.
El Explorer va ser el primer barco de travessia dissenyada expressament per a navegar per les aigües gelades del Oceà Antàrtic, i el primer en afonar-se allí[4] quan va impactar en un objecte no identificat sumergit el 23 de novembre de 2007, podent ser un iceberg, que va causar un clavill de 25 × 10 cm en el caixco.[5] El Explorer va ser abandonat a primera hora del 23 de novembre de 2007 despuix de repostar aigua prop de les Illes Shetland del Sur en l'Oceà Antàrtic, un àrea generalment tempestuosa, pero tranquila en aquell moment. l'Armada chilena va confirmar que el Explorer es va afonar aproximadament en la posició: 62 graus 24 minut Sur i 57 graus oest 16 minuts, entre les Shetlands del Sur i la Península Antàrtica, en l'Estret de Bransfield,[6] a on la profunditat és aproximadament de 600 metros.[7]
Historial operatiu
[editar | editar còdic]
Lars-Eric Lindblad, pioner suec-americà en els viages expedicionarios exòtics, va encarregar el Explorer, sent construït en 1969 en el castillero de Nystads Varv,[8] en Uusikaupunki, Finlàndia. El barco va ser construït per a mantindre's a flotació en dos compartimento plens d'aigua.
En els orígens, el navío es dia Lindblad Explorer. Sobre febrer de 1972, el Explorer va encallar prop del Punt de la Plaça, en l'Antàrtida; els seus passagers, entre ells Lars-Eric Lindblad, varen ser rescatats per la Marina chilena.[9] El barco va ser remolcat a Buenos Aires, Argentina, i després a Kristiansand, Noruega per a la seua reparació.[10]
El barco va tornar a encallar front a l'illa Wiencke en l'Antàrtida el 25 de decembre de 1979. Els 70 passagers i 34 de la tripulació varen ser rescatats pel transport antàrtic de l'Armada de Chile Pioto Pardo, deixant al capità i una tripulació mínima de 21 a bordo per a esperar l'arribada d'un remolcador.
Afonament
[editar | editar còdic]
El MS Explorer va partir d'Ushuaia, Argentina, l'11 de novembre de 2007 en una travessia de 19 dies cridat Spirit of Shackleton dirigit per GAP , en l'intenció de seguir la ruta de l'explorador de el XX Ernest Shackleton a través del Passage de Drake (un àrea típicament tormentosa en mars agitades). Despuix de visitar les Illes Malvines i Geòrgia del Sur, va chocar contra un iceberg el 23 de novembre de 2007 en l'Estret de Bransfield, prop de l'Illa Rei Jorge en l'Oceà Antàrtic i prop de les Illes Shetland del Sur . L'iceberg colpejat pel Explorer va fer un tall en el caixco que va permetre l'entrada d'aigua. L'armada argentina va dir més vesprada en un comunicat que havia observat danys "significatius".[5] L'informe oficial de l'afonament va senyalar: "El dany sofrit va tindre que haver-se estés a lo llarc de l'embarcació des de les cabines 308 a la 314 per lo manco una distància de 3,6 metros i, en tota provabilitat, havia perforat i tallat forats a lo llarc del revestiment de la closca".[11]
Alguns passagers del Explorer varen informar d'un fort "tamborinada" en el moment de l'impacte, encara que uns atres varen informar que no hi havia hagut un impacte perceptible, o a lo manco res més que el crujir normal del gèl que s'experimenta en navegar per aigües gelades. Un passager va informar que hi havia aigua de mar en la seua cabina al voltant de les 03:00 UTC.[12][13] Alguns informes també varen indicar que el barco s'havia desviat cap a un iceberg en el costat de estribor del Explorer mentres la tripulació evaluava els danys causats per l'impacte original, també en el costat de estribor del barco.[14]
El barco va emetre una cridada de Mayday a les 04:24 UTC, i les operacions de rescat varen ser coordinades ràpidament per el DPA Peter Burman en Suècia, qui es va posar en contacte directament en la Prefectura Naval Argentina (l'equivalent argentí d'un guardacostas) i el Centre de l'Armada de Chile. per a busca i salvament. Chile va enviar el rompehielos Almirant Óscar Viel i barcos comercials propencs; inclós el MN Ushuaia, el National Geographic Endeavour i el barco noruec MS Nordnorge, que operava com a travessia de passagers en eixe moment.[15] A les 07:30 UTC, els 91 passagers, 9 guies i 54 tripulants, de més de 14 països, s'havien pujat als pots salvavides del Explorer.[16] Varen estar a la deriva durant 5 hores fins que varen ser arreplegats pel barco noruec MS Nordnorge, que va aplegar al lloc aproximadament a les 10:00 UTC.[17][18]
Tots els rescatats pel Nordnorge varen ser duts a l'Estació Chilena Frei Montalva en l'Illa Rei Jorge, des d'a on posteriorment varen ser transportats per avió C-130 Hércules de la Força Aérea de Chile a Punta Arenes, Chile,[17] en dos vols separats; un el dissabte 24 de novembre i l'atre el dumenge 25 de novembre. Els passagers que no varen ser duts a Punta Arenes (un estimat de 70) varen ser duts a la Base Artigas d'Uruguay . L'Explorer va quedar completament sumergit a les 19:00 UTC, aproximadament 20 hores despuix de l'impacte inicial i els danys en el seu caixco.[19] Els seus restants es troben en 62°24′18″S 57°11′46″O .
El Explorer va ser dissenyat, com la majoria dels barcos, en compartimento que podien tancar-se en portes hermètiques. El barco no s'afonaria si es foradava i un compartimento s'inundava, pero no era segur si s'inundaven més compartimento, ya siga per un tall que travessava els compartimento o per un sagellat imperfecte entre els compartimento. GAP va informar que hi havia un clavill ademés del forat, pero no està clar si travessava compartimento.[20]
En un artícul publicat el 8 de decembre de 2007, els experts consideren que el Explorer era "perfecte per a la navegació en gèl", i afirmen que l'explicació de l'afonament "no quadra" i que "falten peces essencials de l'història".[21]
Investigació
[editar | editar còdic]
L'investigació sobre l'afonament del Explorer va estar a càrrec de l'Oficina d'Assunts Marítims de Llibèria. L'informe sobre l'accident es va publicar en abril de 2009.[22] L'informe cita la decisió del Capità Bengt Wiman,[23] de 49 anys, d'ingressar al camp de gèl en funció del seu coneiximent i informació disponible en eixe moment com la raó principal per la qual el Explorer va ser tan greument danyat. "Tenia l'impressió equivocada de que s'estava trobant en gèl del primer any que, de fet, com indicava l'Informe de l'Armada de Chile, era gèl terrestre molt més dur".
Els passagers varen informar haver vist pintura roja en el gèl que passava menys de trenta minuts ans que s'informara l'inundació, una atra indicació de que l'embarcació estava passant a través de gèl compacte i dur. El capità del Explorer tenia molta experiència en aigües bàltiques, pero no estava familiarizado en el tipo de gèl que va trobar en aigües antàrtiques.[22] L'oficial investigador de l'informe no va poder convéncer a GAP de que era la seua responsabilitat recuperar el registrador de senyes de viage del barco, en acabant de que el capità no s'assegurara de que fora transferit del barco a pesar de que se li va recordar que ho fera.[22] L'informe també va trobar que, ya que el personal de GAP "complia la funció de membres de la tripulació", deuria haver tingut "la capacitació i els documents de seguritat requerits com a gent de mar".[22]
L'informe elogia l'eixercite del capità i la tripulació en l'organisació i evacuació dels passagers, i senyala que provablement es varen salvar vides gràcies a les accions d'estes persones.[22]
Vore també
[editar | editar còdic]- Atres travessies de mar afonats en accidents
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ També conegut a voltes com MS World Explorer des de 1985.
- ↑ Mar 28 - Hump Day, British Antarctic Survey.
- ↑ Scope of Antarctic Tourism — A Background Presentation, IAATO official website.
- ↑ The Washington Post.
- ↑ 5,0 5,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadacbsnews - ↑ The Falkland Islands News.
- ↑ MV EXPLORER Cruise Ship Sinking In South Atlantic, The Shipping Claves, November 23, 2007
- ↑ Uudenkaupungin telakka
- ↑ Lars-Eric Lindblad, 67, Pioneer Of Tours to Exotic Destinations, The New York Claves, 13 de juliol de 1994.
- ↑ Erik Langeland
- ↑ «Report of Investigation in the Matter of Sinking of Passenger Vessel EXPLORER (O.N. 8495) 23 November 2007 in the Bransfield Strait near the South Shetland Islands». Bureau of Maritime Affairs, Llibèria.
- ↑ Antarctic cruise ship tourists live to tell 'Titanic 2' jokes, The Daily News (New York), 25 November 2007.
- ↑ Ulster grantat set for home after Antarctic rescue drama, The Belfast Telegraph, 26 November 2007.
- ↑ Canadian ship lost in Antarctic, The Toronto Star, 24 November 2007.
- ↑ Armada recolza llabors de rescat de buc de passagers Explorer (in (és)), Chilean Navy (23 de novembre 2007).
- ↑ Reel, Monte. Passengers of Doomed Cruise Ship Reach Chile With Vixcau Accounts, pp. A18.
- ↑ 17,0 17,1 Cruise boat sinking off Argentina, BBC News.
- ↑ «Passengers llaure being rescued from M/S Explorer». Dagbladet.
- ↑ Passengers unhurt after Antarctic ship hits isse, Reuters UK.
- ↑ International Herald Tribune
- ↑ Questions swirl around the sinking of the MS Explorer, Christian Science Monitor (3 de decembre 2007).
- ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 «Report of Investigation in the Matter of Sinking of Passenger Vessel Explorer (O.N. 8495) 23 November 2007 in the Bransfield Strait near the South Shetland Islands». Bureau of Maritime Affairs, Llibèria.
- ↑ Wall Street Journal, 16–17 Feb. 2019, p. B8
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «MS Explorer» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.