Illa Decepció
Illa Decepció és una illa volcànica solitària que es troba entre l'archipèlec de les Illes de la Bona Nova i la península Antàrtica, en el centre del estret de Bransfield (o mar de la Flota).[1] És un dels tres volcans de la regió antàrtica (junt al mont Erebus i l'illa Buckle) en a on s'han observat erupció i també és una de les tres illes volcàniques del estret de Bransfield, junt a l'illa Bridgeman i a l'illa Pingüí. L'última d'estes erupció va ocórrer entre 1967 i 1970,[2] encara que recentment s'han produït episodis en 1992, 1999 i 2014-2015.[3] Illa Decepció és un dels destins turístics més importants de l'Antàrtida, en més 15 000 visitants a l'any segons les senyes de 2018 de IAATO (International Association of Antarctica Tour Operators).[3]
Toponímia
[editar | editar còdic]El nom en espanyol «Decepció» és un calc del seu nom en anglés Deception, és la traducció de l'anglesa Deception que té l'accepció de «engany» (també en castellà[4]). Este calificatiu va ser donat per Nathaniel Palmer en la seua primera visita, per la seua enganyosa apariència d'illa normal, despuix de descobrir que en veritat es tractava d'un anell de terra entorn a una caldera inundada.[5][6]
Geografia
[editar | editar còdic]
Illa Decepció és un estratovolcán que s'ha format a partir de la complexa situació tectónica regional, relacionada en la subducción de la placa de Fénix baix la placa de Shetland del Sur i del rift del estret de Bransfield, una cicatriu de la corfa terrestre d'uns 800 km de llongitut que és paralela a l'archipèlec de les Illes de la Bona Nova i a la península Antàrtica.
L'illa té forma de ferradura, en un diàmetro màxim de 15 km i una baïa interior de 6-10 km i una profunditat màxima de 190 m (Port Foster). La seua altitut màxima és de 540 m s. n. m. en mont Pond, a l'est, encara que l'illa s'alça 1400 m des del fondo de la mar, a on alcança un diàmetro de 30 km.[3] Atres elevació destacades són mont Kirkwood (Goyena o David, de 452 m s. n. m.) al sur de l'illa, i mont Bynon (o tossal Goddard, de 332 m s. n. m.) en el sector nort. La baïa interior és una caldera de colapse d'orige volcànic que té un únic accés per mar en els Manches de Neptú, una estreta obertura d'uns 150 m d'ample que hi ha al surest de l'illa. La roca Ravn, sumergida a 2 metros de profunditat, es troba en el mig de les Manches de Neptú.
Segons les últimes senyes de polaridad magnètica i datacions geocronológicas, l'illa s'ha format a lo llarc del periodo cuaternario. Les roques expostes més antigues s'han format en posterioritat a l'inversió magnètica de Brunhes-Matuyama (780 000 anys), encara que la majoria de l'illa s'ha format en els últims 200 000 anys,[3] en roques bàsiques, intermiges i inclús àcides. En l'actualitat més del 50% de l'illa està coberta per gèls perpetus i glaciarés, un percentage menor que el de les illes veïnes. Alguns d'estos glaciars estan coberts pels piroclastos generats per les erupció (glaciars negres).
Destaquen en Port Foster: la caleta Balleneros, la caleta Péndola, la baïa Telefon (o Teléfon) i la baïa Primer de Maig, Fumarola, Setembre, o surgidero Iquique. Entre les caletas Balleneros i Péndola hi ha una gran ensenar cridada per Chile Bon Temps. En l'exterior de l'illa descolla al norest la punta Macaroni o Froilán. Front a la punta Sur, extrem sur de Decepció, es troba l'illa Låvebrua o Lautaro. Al suroest es troba la roca Nova.[7]
Es troben en l'illa numeroses estanys termals. La temperatura de l'aigua de Port Foster és molt superior a la de la mar exterior de l'illa. En la punta Collins hi ha una baliza, el manteniment de la qual està a càrrec de l'Armada de Chile.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ SCAR Gazetteer Ref. No 3457
- ↑ ATS. Paquet de mides de gestió de l'illa Decepció
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Scientific Reports.9(1)
- 1–14.ISSN 2045-2322.doi:10.1038/s41598-018-36188-4.Consultat el 14 de juliol de 2020.
- ↑ «decepció | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2023-01-13.
- ↑ Mills, William J. (2003). Exploring Polar Frontiers: A Historical Encyclopedia, Volume 1 (en anglés), ABC Clio, p. 183. ISBN 978-1-57607-422-0.
- ↑ «SCAR Composite Gazetteer» (en anglés).
- ↑ «Mapa de Decepció». Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 17 de febrer de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla Decepción» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.