Anar al contingut

Caleta Balleneros

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:7682-whalers-bay-whaling-boat.jpg
Caleta Balleneros

Caleta Balleneros o baïa Balleneros (en idioma anglés: Whalers Bay) és una chicoteta caleta de l'illa Decepció en les Shetland del Sur en l'Antàrtida, tancada entre la punta Fildes (o Balcarce) i la punta Penfold,[1][2] que a principis de el XX va ser ocupada pel capità Adolfo Andresen i la seua tripulació per a l'instalació d'una factoria ballenera, dependent de la chilena Societat Ballenera de Magallanes constituint-se en el primer establiment semipermanente en l'Antàrtida, si s'exceptua a la base Orcadas que funciona de forma permanent des de 1903.[3] En 1953 la baïa va ser escenari d'un incident armat entre Argentina i el Regne Unit.[4] Ací es va ubicar la Base B Illa Decepció del Regne Unit, actualment inoperativa.

Toponímia

[editar | editar còdic]

La caleta rep el seu nom de la Quarta Expedició Antàrtica Francesa (1908-1910) liderada l'explorador Jean-Baptiste Charcot, per l'us ballenero que se li donava en eixe moment per dos companyies noruegues i una chilena.[5]

Història

[editar | editar còdic]

Activitat ballenera

[editar | editar còdic]
Archiu:Emblem of the Antarctic Treaty.svg
Estació ballenera Hektor en una foto presa per A. T. Larsen en 1913.
Archiu:Sociedad Ballenera de Magallanes.jpg
Buc factoria chilé Governador Bories de la Societat Ballenera de Magallanes, ancorat en la caleta en 1908.

La Societat Ballenera de Magallanes va enviar la seua flota ballenera, entre ells el buc Governador Bories a l'Antàrtida en la temporada d'estiu austral de 1906-1907, al mando del comodoro Adolfo Andresen, qui va ocupar la caleta Balleneros, lloc a on va establir la seua base d'operacions. A partir de 1907 Andresen va escomençar a construir les primeres cases i els pabellons per a la maquinària de la planta factoria chilena. Ademés, va instalar una carbonera per a l'abastiment de la seua flota i d'atres naus caçadores d'atres països. Va sorgir aixina un dels primers establiments de l'Antàrtida. Alguns hòmens varen ser en les seues esposes i en els seus fills. Açò va constituir, pràcticament, la fundació de l'únic poble que s'ha alçat en estes regions antàrtiques, a on flameó el pabelló chilé durant huit anys, i que més tart seguirà creixent en l'activitat dels noruecs.[6][5]

En 1908, durant la Quarta Expedició Antàrtica Francesa, l'explorador i mèdic Jean-Baptiste Charcot va visitar les companyies balleneras noruegas i la chilena en l'illa Decepció, en esta última per a aprovisionarse de carbó. Un informe de Charcot diu:

Parle extensament en el senyor Andresen, qui em proporciona senyes útils i interessants. Hi ha ací, en Decepció, tres companyies de balleneros: una chilena i dos noruegues; pero a banda d'alguns maquinistes chilens, els doscents habitants actuals de l'estació són noruecs. Una de les dos companyies noruegues, té com pontón-fàbrica un vapor de 2000 tonellades aproximadament, i aplega de les Malvines; l'atra posseïx dos fragates de tres pals, vells velers que han aplegat de la Veta de Bona Esperança, remolcats per les seues chicotetes chalupas de vapor i, en fi, la Societat Ballenera de Magallanes, la millor montada, té com pontón-fàbrica el vapor de 3000 tonellades sobre el que nosatres estem (Buc Factoria Gobernardor Bories)[7]...

L'activitat dels balleneros chilens en la seua planta factoria en la caleta Balleneros, que havia començat en 1906, va aplegar al seu terme en la temporada estival de 1914.[7] La Primera Guerra Mundial va restringir sériament les activitats balleneras en les aigües australs i antàrtiques.[7] En 1916 la Societat Ballenera de Magallanes va entrar en dissolució, venent les seues últimes embarcacions.[7]

En 1911 l'empresa Hvalfangerselskabet Hektor A/S basada en Tønsberg en Noruega va conseguir una concessió de les autoritats britàniques de les illes Malvines per a establir una estació de terra en la baïa Balleneros de l'illa Decepció. El propòsit de la factoria era explotar els cadàvers de ballenes que fins a llavors no eren utilisats pels barcos factories i li'ls tirava per la broda desperdiciant la possibilitat d'extracció d'oli de la seua carn. Els drets de concessió incloïen operar una estació de terra en l'illa Decepció, aixina com el dret a un buc factoria flotant i dos barcos balleneros.

L'estació va ser creada en edificis que varen ser duts des de Noruega. Mentres que el greix de ballena es processava a bordo dels barcos factories, els cadàvers de les ballenes es hervir en l'estació en terra i l'oli s'almagasenava en tancs de ferro de gran tamany. Ademés, es produïa guano. L'activitat completa en la planta no es va conseguir fins a 1919.

L'instalació consistia en calderes per a produir vapor per a hervir els restants de les ballenes, quatre tancs per a almagasenar l'oli, una fusteria, tallers, llínea de molienda, dos almagasens, una fàbrica de guano, embarcadero, moll flotant, dormitoris, cuina, hospital, estació de radi, un chicotet ferrocarril manual, i criaderos de ganado porcí. Ademés, en 1914 es va establir una casa per al magistrat britànic permanent, cridada The Magistrate’s Vila o The Magistrate’s House.[8]

l'estació ballenera Hektor va ser tancada en abril de 1931 com a resultat de menors preus per a l'oli de ballena, aixina com les innovacions tècniques que varen permetre la caça pelágica de ballenes. En la década del 30 els balleneros noruecs, chilens i suecs varen fer abandó definitiu de l'illa. Des de llavors la caleta va quedar deshabitada.

Incident entre Argentina i Regne Unit

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Incident de l'Illa Decepció.


El 15 de febrer de 1953 uns 35 Royal Marines fortament armats del Regne Unit varen desembarcar en la caleta Balleneros capturant a dos marins d'un refugi de l'Argentina, destruint l'edificació argentina i un atre refugi de Chile ubicat en les rodalies. L'acció va ocórrer com a resposta a l'instalació del refugi argentí Tinent Lasala i en la missió d'expulsar als seus dos ocupants.[4][9][10][11]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Senyes en Wikimapia
  2. (2006).Carta nàutica en toponímia en castellà.Servici d'Hidrografia Naval.Buenos Aires:
  3. Alfonso M. Filippi P.. «El Comodoro Andresen i l'activitat ballenera austral i l'Antàrtica Chilena» (PDF). revistamarina.cl. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 14 d'agost de 2015.
  4. 4,0 4,1 «1953 - Incidents per l'Illa Decepció de l'Antàrtida Argentina». Irízar.org.
  5. 5,0 5,1 Història.(43)Consultat el 12 d'agost de 2015.
  6. Magallania.(39)Consultat el 12 d'agost de 2015.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 «El Comodoro Andresen i la Ballenería Antàrtica Chilena.» (pdf). Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 6 de decembre de 2013.
  8. «Railways in Antarctica». Consultat el 4 de setembre de 2014.
  9. «Relaciones bilaterals sense diàlec, 1945-1965». Història general de les Relacions Exteriors de la República Argentina.
  10. «Efemérides - 17 de giner». Lloc oficial de l'Armada Argentina. Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 12 de setembre de 2015.
  11. The Falkland Islands and Their Adjacent Maritime Area Maritime. Pág. 10. Autors: Patrick Armstrong, Vivian Louis Forbes. Editor: Clive H. Schofield. Publicat per: IBRU, 1997. ISBN 1-897643-26-8, 9781897643266