Caleta Balleneros
Caleta Balleneros o baïa Balleneros (en idioma anglés: Whalers Bay) és una chicoteta caleta de l'illa Decepció en les Shetland del Sur en l'Antàrtida, tancada entre la punta Fildes (o Balcarce) i la punta Penfold,[1][2] que a principis de el XX va ser ocupada pel capità Adolfo Andresen i la seua tripulació per a l'instalació d'una factoria ballenera, dependent de la chilena Societat Ballenera de Magallanes constituint-se en el primer establiment semipermanente en l'Antàrtida, si s'exceptua a la base Orcadas que funciona de forma permanent des de 1903.[3] En 1953 la baïa va ser escenari d'un incident armat entre Argentina i el Regne Unit.[4] Ací es va ubicar la Base B Illa Decepció del Regne Unit, actualment inoperativa.
Toponímia
[editar | editar còdic]La caleta rep el seu nom de la Quarta Expedició Antàrtica Francesa (1908-1910) liderada l'explorador Jean-Baptiste Charcot, per l'us ballenero que se li donava en eixe moment per dos companyies noruegues i una chilena.[5]
Història
[editar | editar còdic]Activitat ballenera
[editar | editar còdic]
La Societat Ballenera de Magallanes va enviar la seua flota ballenera, entre ells el buc Governador Bories a l'Antàrtida en la temporada d'estiu austral de 1906-1907, al mando del comodoro Adolfo Andresen, qui va ocupar la caleta Balleneros, lloc a on va establir la seua base d'operacions. A partir de 1907 Andresen va escomençar a construir les primeres cases i els pabellons per a la maquinària de la planta factoria chilena. Ademés, va instalar una carbonera per a l'abastiment de la seua flota i d'atres naus caçadores d'atres països. Va sorgir aixina un dels primers establiments de l'Antàrtida. Alguns hòmens varen ser en les seues esposes i en els seus fills. Açò va constituir, pràcticament, la fundació de l'únic poble que s'ha alçat en estes regions antàrtiques, a on flameó el pabelló chilé durant huit anys, i que més tart seguirà creixent en l'activitat dels noruecs.[6][5]
En 1908, durant la Quarta Expedició Antàrtica Francesa, l'explorador i mèdic Jean-Baptiste Charcot va visitar les companyies balleneras noruegas i la chilena en l'illa Decepció, en esta última per a aprovisionarse de carbó. Un informe de Charcot diu:
L'activitat dels balleneros chilens en la seua planta factoria en la caleta Balleneros, que havia començat en 1906, va aplegar al seu terme en la temporada estival de 1914.[7] La Primera Guerra Mundial va restringir sériament les activitats balleneras en les aigües australs i antàrtiques.[7] En 1916 la Societat Ballenera de Magallanes va entrar en dissolució, venent les seues últimes embarcacions.[7]
En 1911 l'empresa Hvalfangerselskabet Hektor A/S basada en Tønsberg en Noruega va conseguir una concessió de les autoritats britàniques de les illes Malvines per a establir una estació de terra en la baïa Balleneros de l'illa Decepció. El propòsit de la factoria era explotar els cadàvers de ballenes que fins a llavors no eren utilisats pels barcos factories i li'ls tirava per la broda desperdiciant la possibilitat d'extracció d'oli de la seua carn. Els drets de concessió incloïen operar una estació de terra en l'illa Decepció, aixina com el dret a un buc factoria flotant i dos barcos balleneros.
L'estació va ser creada en edificis que varen ser duts des de Noruega. Mentres que el greix de ballena es processava a bordo dels barcos factories, els cadàvers de les ballenes es hervir en l'estació en terra i l'oli s'almagasenava en tancs de ferro de gran tamany. Ademés, es produïa guano. L'activitat completa en la planta no es va conseguir fins a 1919.
L'instalació consistia en calderes per a produir vapor per a hervir els restants de les ballenes, quatre tancs per a almagasenar l'oli, una fusteria, tallers, llínea de molienda, dos almagasens, una fàbrica de guano, embarcadero, moll flotant, dormitoris, cuina, hospital, estació de radi, un chicotet ferrocarril manual, i criaderos de ganado porcí. Ademés, en 1914 es va establir una casa per al magistrat britànic permanent, cridada The Magistrate’s Vila o The Magistrate’s House.[8]
l'estació ballenera Hektor va ser tancada en abril de 1931 com a resultat de menors preus per a l'oli de ballena, aixina com les innovacions tècniques que varen permetre la caça pelágica de ballenes. En la década del 30 els balleneros noruecs, chilens i suecs varen fer abandó definitiu de l'illa. Des de llavors la caleta va quedar deshabitada.
Incident entre Argentina i Regne Unit
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Incident de l'Illa Decepció.
El 15 de febrer de 1953 uns 35 Royal Marines fortament armats del Regne Unit varen desembarcar en la caleta Balleneros capturant a dos marins d'un refugi de l'Argentina, destruint l'edificació argentina i un atre refugi de Chile ubicat en les rodalies. L'acció va ocórrer com a resposta a l'instalació del refugi argentí Tinent Lasala i en la missió d'expulsar als seus dos ocupants.[4][9][10][11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Senyes en Wikimapia
- ↑ (2006).Carta nàutica en toponímia en castellà.Servici d'Hidrografia Naval.Buenos Aires:
- ↑ Alfonso M. Filippi P.. «El Comodoro Andresen i l'activitat ballenera austral i l'Antàrtica Chilena» (PDF). revistamarina.cl. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 14 d'agost de 2015.
- ↑ 4,0 4,1 «1953 - Incidents per l'Illa Decepció de l'Antàrtida Argentina». Irízar.org.
- ↑ 5,0 5,1 Història.(43)Consultat el 12 d'agost de 2015.
- ↑ Magallania.(39)Consultat el 12 d'agost de 2015.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «El Comodoro Andresen i la Ballenería Antàrtica Chilena.» (pdf). Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 6 de decembre de 2013.
- ↑ «Railways in Antarctica». Consultat el 4 de setembre de 2014.
- ↑ «Relaciones bilaterals sense diàlec, 1945-1965». Història general de les Relacions Exteriors de la República Argentina.
- ↑ «Efemérides - 17 de giner». Lloc oficial de l'Armada Argentina. Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 12 de setembre de 2015.
- ↑ The Falkland Islands and Their Adjacent Maritime Area Maritime. Pág. 10. Autors: Patrick Armstrong, Vivian Louis Forbes. Editor: Clive H. Schofield. Publicat per: IBRU, 1997. ISBN 1-897643-26-8, 9781897643266
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caleta Balleneros» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.