Macrotocinclus affinis

otocinclo dorat (Macrotocinclus affinis)

El otocinclo dorat (Otocinclus affinis) és una espècie de peix de la família Loricariidae en el orde dels Siluriformes. És un peix comú en acuariofilia per la seua capacitat per a "netejar l'aquari" (ya que s'alimenta de les algas que solen aparéixer en els aquaris). Ademés és un dels loricáridos més chicotets que existixen.

Distribució geogràfica

Es troben en Sudamérica: aigües dolces del estat de Riu de Janeiro (Brasil), aigües dolces del riu Ucayali (Perú).

Morfologia

Els machos poden aplegar a alcançar els 5 cm de llongitut total. Posseïx una boca suctora en posició ínfera i també té espina de reforç en totes les aletes, llevat en la adiposa i cabal. El seu color de fondo és entre ocre i dorat, posseïx una franja negra que va des de la base de l'aleta cabal fins a la porció terminal de la seua boca. Va en un motejat negre a café obscuro discontinu en tota l'esquena, fins a la base de la cabal. Sobre el pedúncul cabal té una marca redonejada (a sovint dividida en dos) que entra en part en l'aleta cabal, lo que li diferencia d'atres espècies de Otocinclus, de les que és difícil de distinguir. Especialment es confon a sovint en Otocinclus mariae i Otocinclus vittatus, la coloració del qual està basada més en grisos que en ocres i la taca dels quals en el pedúncul cabal és única.

Condicions de manteniment

La seua temperatura ideal és de 21° a 26°, la seua pH entre 5.5 a 7.5 i gH entre 3°d a 14°d. Aigua blana a semiblanda. Són molt sensibles als #nitrat (deu tractar-se de que mai superen els 10mg/l) i també als medicaments. L'aclimatació deu ser llenta i controlada, preferiblement en gotero. Es deuen mantindre en aquaris de no menys de 40 litros, i no ingressar cap d'estos peixos en aquaris recent instalats, ya que la seua dieta principalment consistix en algues, i en absència d'estes, encara que se li suministren atres aliments, podria morir.

Alimentació

Són principalment vegetarians, i la seua dieta es basa principalment en algues marrons i verts, vegetals (prèviament cuits) com carabasseta, pésols, lletuga, espinac, pepino, etc. i proteics com la larva roja de mosquit. També necessiten un tronc per a proveir-se de celulosa.

Comportament

Són totalment pacífics. Es tracta d'una espècie tímida, la qual no es deurà mesclar en espècies robustes o que puguen depredar sobre ell. Deuen mantindre's en grups preferiblement de 4 a 6 ya que un eixemplar solitari és inclús encara més tímit.

Bibliografia

• Delapieve, Maria Laura S., Lehmann A, Pablo, & Reis, Roberto I.. (2017). An appraisal of the phylogenetic relationships of Hypoptopomatini cascudinhos with description of two new genera and three new species (Siluriformes: Loricariidae). Neotropical Ichthyology, 15(4), i170079. Epub December 21, 2017.https://dx.doi.org/10.1590/1982-0224-20170079
• Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. Califòrnia Academy of Sciences. Sant Francisco, Califòrnia, Estats Units. 2905. ISBN 0-940228-47-5.
• Fenner, Robert M.: The Conscientious Marine Aquarist. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units: T.F.H. Publications, 2001.
• Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, Estats Units, 1997.
• Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
• Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
• Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externs

• AQUATAB.NET
• Wikispecies té un artícul sobre Macrotocinclus affinis.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Macrotocinclus affinis.