Macunaíma (llibre)

Macunaíma (llibre)

Macunaíma: O herói sem nenhum caráter és un llibre de 1928 de l'escritor brasilero Mário d'Andrade, considerada una de les grans noveles del Modernisme brasiler.

El protagoniste (que du el mateix nom que servix de títul a la novela), un héroe sense cap caràcter (antihéroe), és un indi que representa al poble brasilero, mostrant atracció per la gran ciutat de São Paulo i per la màquina. La frase característica del personage és "Ai, que preguiça!" (¡Ai, quin gos!, en espanyol). Com en la llengua indígena el sò "aique" significa "gos", Macunaíma seria, llavors, doblement pereós. En el començ de l'obra li'l caracterisa aixina: "En el fondo del mont verge va nàixer Macunaíma, héroe de la nostra gent. Era negre retinto i fill de la por de la nit."

L'obra pot ser catalogada com a pertanyent a una corrent de indianisme modern, escrita des d'una òptica còmica. Critica el Romanticisme, utilisa els mits indígenes, les llegendes, proverbis del poble brasiler i registra alguns aspectes del folclore del país fins a llavors poc coneguts. El llibre posseïx una estructura innovadora, no seguix un orde cronològic ni espacial. És, en cert sentit, una obra surrealista, a on es troben aspectes illògics, fantasiosos i llegendes. Presenta crítiques implícites al mestiçage ètnic i religiós (catolicisme, paganisme, candomblé) i una crítica major al llenguage cult en el Brasil.

En Macunaíma, Andrade intenta escriure una novela que represente el multiculturalisme brasilero. L'obra valoriza les raïls brasileras i la llengua dels brasileros, buscant aproximar la llengua escrita al modo de parlar paulistano. Mário d'Andrade tenia una idea d'una "gramatiquinha" (gramatiquita) brasilera que desvincularia el portugués del Brasil del de Portugal, el qual, segons ell, venia desplegant-se en el país des del periodo romàntic. A lo llarc de l'obra són comunes les substitucions de "es" per "si", "cuspe" per "guspe", entre unes atres.

En el capítul "Carta pras Icamiabas", Andrade satiriza encara més el modo en que la gramàtica mana escriure i com les persones efectivament es comuniquen. Aprofitant-se del artificio d'una carta escrita, Macunaíma escriu en la grafia arcaica de Portugal, explicitant la diferència de les regles normatives arcaiques i de la llengua parlada: "Ora sabereis que sua riquea de expressão intelectual é tão prodigiosa, que falam numa língua i escrevem noutra" (Ara sabreu que la seua riquea d'expressió intelectual és tan prodigiosa que parlen en una llengua i escriuen en una atra).

Macunaíma és, també, una reflexió sobre la capacitat destructiva del llenguage. Andrade utilisa l'ironia, en la Carta a les Icamiabas, com una manera de mostrar la fragilitat que té el llenguage cult i que tot el poder de la classe intelectual se sosté sobre un artificio.

Resum de l'obra

Macunaíma va nàixer en una tribu amazónica. Allí passa la seua infància, pero no és un chiquet igual als demés del lloc. És un chiquet boler, traïdor, comet moltes travesuras, diu moltes males paraules, ademés de ser extremadament pereós. Té dos germans, Maanape i Jiguê.

Aixina va transcorrent la seua infància. Creix i s'enamora de l'índia Ci, "A Mãi do Mate" (la mare del mont), el seu únic amor, en la que té un fill, un chiquet mort. Despuix de la mort de la seua dòna, Macunaíma pert un amulet que un dia ella li havia regalat, era la pedra "muiraquitã". La pèrdua ho desespera, fins que descobrix que la seua muiraquitã havia segut duta per un venedor ambulant peruà, Vesceslau Pietro Pietra, el jagant Piamã, que vivia en San Pablo. Despuix del descobriment del destí de la seua pedra, Macunaíma i els seus germans resolen anar darrere d'ella per a recuperar-la. Piamã era un famós menjador de gent, pero aixina i tot Macunaíma va en busca de la pedra.

El història, a partir d'ahí, comença a discórrer contant les aventures de Macunaíma en la tentativa de recuperar la seua "muiraquitã" que fora furtada. Després de conseguir la pedra, Macunaíma retorna junt a la seua tribu, a on després d'una série d'aventures finals, termina perdent novament la seua pedra. Llavors, es desanima, puix sense el seu talismà, que, en el fondo, és el seu propi ideal, el héroe reconeix l'inutilitat de continuar la seua busca, es transforma en la constelació Orsoa Major, que para ell significava transformar-se en alguna cosa que de res servira als hòmens, per això, va a parar al vast camp del cel, sense donar calor ni vida a ningú.

Adaptacions

La novela va ser adaptada per al cinema per Joaquim Pedro d'Andrade en 1969. També va ser montada una premiada peça de teatre, per Antunes Filho, estrenada en la década de 1970. L'obra va ser presentada en varis països.

En 2008, la cantant Iara Rennó va gravar el CD Macunaó.peraí.matupi ou Macunaíma Òpera Tupi, en 13 cançons inspirades en el llibre.