Maelstrom

Archiu:Norway - Lofoten. CAPS 0

Ubicació del Maelstrom o Moskstraumen al sur de les illes Lofoten, Noruega.

Antiga Carta Marina referent al Maelstrom —'Moskenesstraumen— realisada pel bisbe suec Olaus Magnus.

Maelstrom de Saltstraumen.

Maelstrom és un gran mola que es troba en les costes meridionals de l'archipèlec noruec de les illes Lofoten, en la província de Nordland. En més precisió, se li ubica entre les illes Sorland i Væroy de dit archipèlec, en la latitut dels Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>. Es forma per la conjunció de les fortes corrents que travessen l'estret entre les illes mencionades i la gran amplitut de les marees.

El nom maelstrom deriva de la paraula composta neerlandesa malen (triturar) i stroom (corrent), és dir: «corrent capoladora», en noruec el nom més freqüent és Moskstraumen o Moskenstraumen (corrent de l'illa Mosken).

Antany era molt perillós per a la navegació; les descripcions del maelstrom realisades per Edgar Allan Poe i Juliol Verne ho descriuen com un jagantesc vórtice circular que aplega al fondo de l'oceà. En realitat, es tracta d'un conjunt de corrents i contracorrientes de gran onage que discorren a lo llarc d'uns 18 km.

El maelstrom està directament relacionat en les fortes corrents de marejadas cridades Saltstraumen.

L'existència d'estes corrents ha donat lloc a explicacions mítiques en les Eddas escandinaves. És junt al Caribdis un de les moles més célebres de l'història i la lliteratura.

En pintura

En 1999, el pintor alemà Ingo Kühl va visitar Lofoten, va instalar un estudi provisional en Regne en un rorbu i va pintar Moskstraumen.

Moskstraumen I, pintura a l'oli de Ingo Kühl

Descripció

En les marees no hi ha realment un moviment de translació d'aigua, encara que a voltes es dona un tipo de corrent giratòria per marees especials denominades maelstrom, típic en les illes Lofoten, i que es deu a la trobada en sentit contrari de les aigües de bajamar en les del pleamar de la marea següent. Quan es donen certes condicions les illes Lofoten represan les aigües procedents del nort de la marea anterior, que van originant una corrent a lo llarc d'un estret entre les illes principals, que pot durar fins que s'aplega al pleamar de la marea següent, en el que l'ascens de les aigües es produïx cap al sur de dites illes, per lo que es produïx una espècie de choc entre les dos corrents que escomencen a girar en espiral en sentit antihorario (en l'hemisferi nort) formant el maelstrom o mola oceànica, en el qual les dos corrents s'anulen fins a invertir-se, en lo que l'aigua es dirigix cap al nort i el cicle torna a repetir-se.

El mateix procés s'ha produït de manera artificial en l'estuari del riu Rance, en França, per a aprofitar les marees tan intenses en la costa atlàntica d'este país. En dit riu es varen construir vàries represas que almagasenaven les aigües marines durant la pleamar per a omplir-les i la bajamar per a buidar tant les aigües marines com les fluvials del propi riu: en abdós casos, la diferència d'altura s'aprofitava per a generar electricitat i el escalonamiento de les represas servia per a mantindre sempre en producció la central d'energia mareomotriz.