Magrava
En el nom de Magrava, Magrawa, Maghrawa, Maghraoua o Meghrawa (en llengua bereber imghrawn) es coneix a un grup bereber zanata originari del centre-oest de l'actual Argèlia, que en el VII varen ser dels primers en convertir-se al islam i varen recolzar a Uqba ibn Nafi en la seua campanya fins a l'Atlàntic. Des de el VIII varen ser jariyitas, es varen aliar en els idrísidas, i posteriorment, en el X, en els omeyas de Còrdova, que s'oponien al control fatimí de la regió del Magreb, conseguint sobre estos una victòria militar en el 924. No obstant, varen canviar d'aliances, passant a recolzar als fatimíes i després una atra volta als omeyas. Desplaçats cap a l'interior de l'actual Marroc pels ziríes, varen prendre en el 980 la ciutat caravanera de Siyilmasa. Allí es varen establir com una dinastia reinante (independisats del Califato de Còrdova). Varen ser derrocats pels almorávides en el XI.
Els governants de la dinastia maghrawa varen ser:
- Mohamed Ibn Al Khayr, 970.
- Attia, 986-988.[1]
- Ziri ibn Atiyya, 989-1001.[1]
- El Moez Ibn Attia, 1001-1026.[1]
- Hammama Ibn El Moez, 1026-1033 i 1038-1040.[1]
- Abou Attaf Donas Ibn Hamama, 1040-1059.[1]
- Fotoh Ibn Donas, 1059-1062.[1]
- Ajissa Ibn Donas, 1059-1061.[1]
- Muanneser, 1065.[1]
- Temim, 1067-1068.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Magrava» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.