Mair

Mair (en àrap مير), també cridada Meir, és un poble del Egipte Mig en la governació d'Asiut, situat en la vora occidental del Nilo a 8 km a l'oest de la ciutat del-Qusiya, l'antiga Quis. Va créixer junt a la ruta de caravanes que transcorre entre El-Qusiya i Al-Farafra, i a 3 km al noroest de la ruta entre les montanyes i els uadis.^[1]

Aproximadament a 5 km al suroest de Mair hi ha una necròpolis utilisada en els Imperis Antic i Mig, ya que durant l'Imperi Nou les necròpolis es varen traslladar a la vora oriental del riu. Alguns sarcòfecs indiquen el seu us durant les époques grega i romana.

Antecedents

Plantilla:Jeroglífic Mair era el cementeri de nomarcas, alcaldes i sacerdots de Quis, els membres de les seues famílies i els seus criats, principalment durant les dinasties de la sexta a la duodècima. S'han trobat tombes destinades als obrers i artesans en la zona occidental de la necròpolis, els sirvientes eren enterrats a l'est d'aquells. Els relleus trobats en les tombes de la dinastia XII es troben entre els més importants representants d'este Art, sobretot els de les tombes B1 i B2.

A lo llarc d'1,5 km són cinc els grups de tombes en que Blackman les subdividió; de nort a sur: grup A (tombes de les dinasties VI a XI), B (tombes de la dinastia XII), C (tombes de finals de la XII), D (dinastia VI), i I (la majoria de tombes de la sexta dinastia). La tomba més antiga és la de Nianjpepi (tomba A1).

Quis va ser un centre del cult a Hathor, com indica el títul dels sacerdots enterrats ací. No obstant, ni en els temples ni en la ciutat s'han realisat excavacions.

Història

A pesar de la vigilància en la necròpolis, durant el XIX va ser regularment saquejada, furtant-se taulons de fusta dels ataüts, utilisats per a ferramentes agrícoles i en el sistema de regadiu. En 1877 Muhammad Schehīn va realisar un estudi per orde del Consell d'Antiguetats Egipcíaques, que va enviar a El Caire els ataüts millor conservats i va cremar el restant. En 1890 Émile Gaston Chassinat va destacar l'importància de Mair, pero no va fer res per a protegir les tombes. Entre els anys 1892 i 1895 es varen autorisar excavacions baixe la direcció de Daressy. Es va excavar en la zona A, a on es va trobar una estàtua de fusta de Nianjpepi en la tomba A1. En els anys 1899 i 1900 es va realisar la neteja de la zona de B, a on Chassinat, Daressy i Clédat varen copiar les inscripcions de les tombes.

En 1910 es va concedir llicència a Sayd Bey Khashabeh per a excavar la zona entre Dairut i Dair al-Gandala, que comprenia l'àrea de Mair. Les excavacions es varen portar a terme des de 1910 a 1914 baixe la direcció d'Ahmed Kamal, principalment en els grups B, D i I, i gran part de lo que es va trobar es troba ara en el Metropolitan Museum of Art de Nova York. Els informes preliminars varen aparéixer en els Annales du service dones antiquités de l’Égypte, volums 11-15 (1911 a 1915).

Aylward Manley Blackman va realisar vàries campanyes (1912 a 1914, 1921, 1949 i 1950) en nom de la Egypt Exploration Fund, estudiant les tombes decorades de tots els grups, descrivint-les en sis volums, i realisant la divisió i numeració de les tombes.^[2]

Una major neteja i investigació es va portar a terme en la primera mitat de el XX: en 1918 Howard Carter va investigar les tombes del grup B,^[3] i en la década de 1940, en nom de l'Universitat d'Aleixandria, va excavar Sami Gabra.^[4]

Tots els estudis varen ser documentats, pero mai es va fer un mapa topogràfic del lloc. Les troballes són mencionades, en la seua majoria, sense referència al seu orige, sense donar siquiera el número de la tomba en que es trobaven. Howard Carter va documentar el descobriment d'onze fosses del grup B, dels quals només quatre es varen publicar.

El Consell d'Antiguetats va aprovar techar les tombes del grup B la coberta de la qual s'havia derrocat, i inclús va instalar llum elèctrica en A1 i A2.

En 1989 N. Kanawati va propondre una classificació diferent a la de Blackman, en una nova cronologia dels principals sacerdots que, segons la seua opinió, resol les paradoxes de l'anterior; també tracta d'establir les relacions entre les distintes persones enterrades en la necròpolis.^[5]

Referències

Cites

↑ Kessler, Dieter: op. cit., pp. 14–19.
↑ Blackman: op. cit., pp. 14–16.
↑ Porter: op. cit., pp.370–373.
↑ Gabra: op. cit., pp. 131–134.
↑ Kanawati: op. cit., pp. 75-80.

Fonts

(1982).

Ed. Harrassowitz.

Blackman, Aylward Manley (1914). The roc tombs of Meir, vol I, Ed. EEF.
(2001).

Ed. OUP.

(1947).vol 9(nº 1)
Porter, Berta i Moss, Rosalind (1934). Topographical Bibliography of Ancient Egyptian Hieroglyphic Texts, Reliefs, and Paintigs, vol. IV, Ed. Clarendon.
(1989).(nº 111)

pp. 75-80.

Alegre García, Susana. «El porteador de la mochila». Egiptología.com. Archivat des d'el original, el 23 de juny de 2016. Consultat el 1 de juliol de 2009.
Lapp, Günther (1985). Särge dones Mittleren Reiches aus der ehemaligen Sammlung Khashaba, Ed Otto Harrassowitz.
Lapp, Günther (1993). Typologie der Särge und Sargkammern von der 6. bis 13. Dynastie, Ed. Heidelberger Orientverlag.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Mair» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Kessler, Dieter: op. cit., pp. 14–19.

[2] Blackman: op. cit., pp. 14–16.

[3] Porter: op. cit., pp.370–373.

[4] Gabra: op. cit., pp. 131–134.

[5] Kanawati: op. cit., pp. 75-80.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]