Majungasaurus crenatissimus
Majungasaurus crenatissimus és l'única espècie coneguda del gènero extint Majungasaurus ("Mahajanga" + gr. "fardacho" = "Fardacho de Mahajanga") de dinosauri terópodo abelisáurido que va existir a finals del periodo Cretácico Superior, entre 70 a 66 millons d'anys, en el Maastrichtiano, en lo que hui és Madagascar. A este gènero solia cridar-li-ho Majungatholus, nom que ara es considera sinònim de Majungasaurus.
De la mateixa manera que atres abelisáuridos, Majungasaurus era un depredador bípedo proveït d'un hocico curt. Encara que els braços no disponen de molta evidència, es reconeix que estos eren molt menuts, mentres les patas eren llargues i robustes. Per un atre costat, es diferencia dels demés abelisáuridos en contar en un cràneu més ample, dotat d'una textura molt asprosa i endurida en el top del hocico, més una banya redonejada dalt del cràneu, el qual va anar originalment confòs en el domo d'un Pachycephalosauridae. També posseïa més dents en abdós mandíbulas que la majoria de abelisáuridos.
Despuix de ser conegut per numerosos cràneus i esquelets ben preservats, Majungasaurus ha aplegat a ser un dels dinosauris terópodos més estudiats del Hemisferi Sur. Aparentment estava més relacionat en els abelisáuridos de l'Índia que en els de Sudamérica o Àfrica continental, la qual cosa té importants repercussions biogeográficas. Majungasaurus era el superpredador del seu ecosistema, caçant principalment saurópodos com Rapetosaurus, i sent també l'únic dinosauri del com hi ha evidència directa de canibalisme.
Descripció
[editar | editar còdic]Majungasaurus era el típic terópodo mijà que alcançava entre 6 i 7 metros de llongitut, incloent la seua coa.[1] Restants incomplets de grans individus indiquen que alguns adults aplegaven a medir una llongitut de més de 8 metros.[2] Un estudi alométrico en 2016 va trobar que tenia 5,6 metros de llarc.[3] Els científics estimen que un Majungasaurus adult promig pesava més de 1100 quilograms, no obstant els més grans individus haurien pesat més.[2] L'espècimen en el que ho varen basar, FMNH PR 2100 no va ser el més gran descobert. Espècimen més grans de Majungasaurus crenatissimus podria haver segut similar en tamany al seu relatiu Carnotaurus,[2] que s'estima que pesa 1.500 quilograms.[4]
El cràneu de Majungasaurus ha segut excepcional i detalladament estudiat a diferència del de molts terópodos. Com en els cràneus d'atres abelisáuridos, la seua llongitut era chicoteta en proporció a la seua altura, no obstant no tan chicoteta com en Carnotaurus. Cràneus de grans individus tenien una llongitut que oscilava entre els 60 i 70 cm. Un alt premaxilar, el qual embotaba la punta del hocico, era també comú en la seua família. No obstant, el cràneu del Majungasaurus era apreciablemente més ample que el d'atres abelisáuridos.[2]
Tots els abelisáuridos tenien una textura rugosa i esculpida en les cares exteriors dels ossos del cràneu, i Majungasaurus no era una excepció. Açò va ser duta a un extrem en els ossos nassals de Majungasaurus, que eren extremadament grossos estant fosos entre sí, en una vora central baixa corrent a lo llarc de la mitat de l'os més propenc als narius. Una distintiva banya en forma de volta aguaitava dels ossos frontals també fosos en la part superior del cràneu. En vida, estes estructures haurien segut cobertes en una certa classe d'integumento, possiblement de queratina. Una tomografía computada del cràneu mostra que l'estructura nassal i la banya frontal tenien cavitats huecas similars a sens, potser per a reduir el pes.[2] Les dents eren típiques de abelisáuridos en tindre corones curtes, no obstant Majungasaurus tenia 17 en cada maxilar de la mandíbula superior i en el dentario de la mandíbula inferior més que qualsevol atre abelisáurido a excepció de Rugops.[5]
.jpg){kind=link}
L'esquelet postcraneal de Majungasaurus és molt semblat al de Carnotaurus i Aucasaurus, els atres dos únics gèneros de abelisáuridos dels que es coneix l'esquelet complet. Majungasaurus era bípedo, en una llarga coa per a balancejar el tors i el cap, posant el centre de gravetat sobre les caderes. Encara que les vèrtebres cervicals, les del coll, tingueren cavitats i excavacions numeroses, pleurocelos, per a reduir el seu pes, eren robustes, en els llocs per a l'insercions musculars ben marcats i les costelles s'entrecreuaven per a donar-los força. Tendons osificados units a les costelles cervicals, donant-los un aspecte bifurcado, segons lo vist en Carnotaurus. Totes estes característiques varen donar lloc a un coll molt fort i muscular. Es diferenciaven que les costelles cervicals de Majungasaurus tenien depressió llargues a lo llarc dels costats per a la reducció de pes.[6] El húmer, era curt i curvat, assemblant-se als de Aucasaurus i de Carnotaurus . Açò pot indicar que Majungasaurus tenia els membres superiors molt curts similars als d'estos dos gèneros, en quatre dits, extremadament reduïts, el primer reportat en sol dos dits externs molt curts i sense garres.[7] Els ossos de les mans i els dits de Majungasaurus, com unes atres majungasaurinídos, carien dels clots i regates característiques a on normalment s'unien les garres i els tendons, i els seus ossos dels dits estaven fusionats, lo que indicava que la mà estava immòvil.[8] En 2012, es va descriure una millor mostra, que mostrava que la part inferior del braç era robusta, encara que curta, i que la mà contenia quatre metatarsianos i quatre dits, provablement inflexibles i molt reduïts, en chicotetes garres en el segon i tercer dit. La fòrmula de la falange va ser 1-2-2-1-0.[9]
Com atres abelisáuridos, els membres inferiors eren grossos i curts comparats a la llongitut de cos. La tébea de Majungasaurus era inclús més grossa que la de Carnotaurus, en una cresta prominent en el genoll. l'astrágalo i el calcàneu estaven fusionats entre sí, i els peus tenien tres dígits funcionals, en un primer dígit més chicotet que no entrava en contacte en el sol.[10]
Descobriment i investigació
[editar | editar còdic]El paleontòlec francés Charles Depéret va descriure els primers restants de terópodo provinents del noroest de Madagascar en 1896. Estos incloïen dos dents, una garra, i algunes vèrtebres, sent descobertes a lo llarc del Riu Betsiboka per un oficial de l'eixèrcit francés i depositats en la colecció de la que és hui l'Université Claude Bernard Lió 1. Depéret va referir estos fòssils al gènero Megalosaurus, que en eixe temps era un tàxon caixó de sastre contenint un número de terópodos pocs coneguts, creant una nova espècie, Megalosaurus crenatissimus.[11] Este nom de l'espècie deriva del llatí crenatus, "muescas" i el sufix -issimus,"moltes", en referència a les numeroses endentaduras en les vores anterior i posterior de la dent.[1] Depéret posteriorment reasignó l'espècie al gènero nortamericà Dryptosaurus, un atre tàxon pobremente conegut.[12]
Numerosos fragments provinents de la Província de Mahajanga en el noroest de Madagascar a on varen ser recobrats per coleccionistes francesos per més de 100 anys, molts d'ells depositats en el Muséum National d'Histoire Naturelle en París.[1] En 1955, René Lavocat va descriure un dentario en dents de la Formació Maevarano en la mateixa regió dels descobriment originals. Les dents coincidien en els descrits per Depéret, pero l'os fortament curvat, era diferent als de Megalosaurus i Dryptosaurus. Lavocat renombró al gènero Majungasaurus, usant un antic nom de Mahajanga i la coneguda paraula grega σαυρος, sauros, fent de l'os de la mandíbula, MNHN.MAJ 1 l'espècimen tipo.[13] Hans-Dieter Sues i Philippe Taquet varen descriure un domo craneal, MNHN. MAJ 4 com un paquicefalosauriano al que varen cridar Majungatholus atopus, en 1979. Est va ser el primer reporte d'un supost paquicefalosáurido en el Hemisferi Sur.[14]
En 1993, científics de la State University of New York at Stony Brook i de l'Université d’Antananarivo varen començar en el Proyecte del Llit Mahajanga, una série d'expedicions per a examinar els fòssils i la geologia dels sediment del Cretácico Superior prop de la Vila de Berivotra, en la Província de Mahajanga.[1] La primera expedició es va topar en centenars de dents del terópodos idèntic als de Majungasaurus, alguns insertats a un premaxilar aïllat que va ser descrit en 1996.[15] Les sèt expedicions següents varen trobar prop de dèu mil fòssils, molts pertanyents a espècies noves per a la ciència. Al Proyecte del Llit de Mahajanga se li acredita el fet d'haver quintuplicat la diversitat coneguda de tàxons fòssils en la regió.[1] El treball de camp realisat en 1996 va supondre la troballa d'un cràneu exquisitament conservat, FMNH PR 2100. En el sostre del cràneu es trobava un domo idèntic al descrit per Sues i Taquet per al seu Majungatholus atopus. Majungatholus va ser redescrito com un abelisáurido, no com un paquicefalosáurido en 1998. No obstant, aun cuando el nom Majungasaurus crenatissimus era més antic que Majungatholus atopus, els autors varen jujar que el dentario tipo de Majungasaurus era molt fragmentario per a asseverar que pertanyia al mateix gènero del cràneu.[16] El treball adicional en el terreny durant la década següent va donar en una série de cràneus menys complets, aixina com dotzenes d'esquelets parcials d'individus que s'estenien de jóvens als adults.
Membres del proyecte, també varen arreplegar centenars de dents de Majungasaurus. Prenent-los junts, estos restants representen casi la totalitat de l'esquelet; no obstant, la major part dels braços, la majoria de la pelvis i l'extrem de la coa seguixen sense conéixer-se.[1] Este treball de camp va culminar en 2007 en una monografia consistent en sèt treballs científics que comprenen tots els aspectes de la biologia de l'animal, publicada en les Memòries de la Society of Vertebrate Paleontology. Els treballs estan escrits en anglés en un resum en malgache.[17] En este volum, el dentario descrit per Lavocat és revaluado i considerat diagnòstic per a l'espècie. Per açò, el nom Majungatholus és remplazado per l'anterior Majungasaurus.[1] Encara que la monografia és molt completa, els editors apunten que solament es va descriure el material trobat entre 1993 i 2001. Un significatiu número de espècimen en molt bon estat, varen ser excavats entre 2003 i 2005 i aguarden la seua preparació, descripció i publicació en futurs treballs.[1] El treball de camp adicional durant la pròxima década va tirar una série de cràneus menys complets, aixina com dotzenes d'esquelets parcials d'individus que van des de jovenils fins a adults. Els membres del proyecte també varen recolectar centenars d'ossos aïllats i mils de dents Majungasaurus mudats. Presos en conjunt, estos restants representen casi tots els ossos de l'esquelet, encara que la majoria de les extremitats anteriors, la major part de la pelvis i la punta de la coa encara es desconeixen. El dentario es va convertir en l'espècimen de neotipo despuix d'una petició de 2009 a l'ICZN.[18][19]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Krause, David W. (2007). «Overview of the history of discovery, taxonomy, phylogeny, and biogeography of Majungasaurus crenatissimus (Theropoda: Abelisauridae) from the Clapix Cretaceous of Madagascar», Sampson, Scott D.; & Krause, David W. (eds.) (ed.). Majungasaurus crenatissimus (Theropoda: Abelisauridae) from the Clapix Cretaceous of Madagascar, pp. 1-20.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Sampson, Scott D. (2007). «Cranofacial anatomy of Majungasaurus crenatissimus (Theropoda: Abelisauridae) from the Clapix Cretaceous of Madagascar», Sampson, Scott D.; & Krause, David W. (eds.) (ed.). Majungasaurus crenatissimus (Theropoda: Abelisauridae) from the Clapix Cretaceous of Madagascar, pp. 32-102.
- ↑ “Allometry and body length of abelisauroid theropods: Pycnonemosaurus nevesi is the new king” . Cretaceous Research 69: 71–89. doi:.
- ↑ Mazzetta, Gerardo V. (1998). “On the paleobiology of the South American horned theropod Carnotaurus sastrei Bonaparte”. Gaia 15: 185–192.
- ↑ Smith, Joshua B. (2007). «Dental morphology and variation in Majungasaurus crenatissimus (Theropoda: Abelisauridae) from the Clapix Cretaceous of Madagascar», Sampson, Scott D.; & Krause, David W. (eds.) (ed.). Majungasaurus crenatissimus (Theropoda: Abelisauridae) from the Clapix Cretaceous of Madagascar, pp. 103-126.
- ↑ O'Connor, Patrick M. (2007). «The postcranial axial skeleton of Majungasaurus crenatissimus (Theropoda: Abelisauridae) from the Clapix Cretaceous of Madagascar», Sampson, Scott D.; & Krause, David W. (eds.) (ed.). Majungasaurus crenatissimus (Theropoda: Abelisauridae) from the Clapix Cretaceous of Madagascar, pp. 127-162.
- ↑ “Abelisaurid forelimb evolution: New evidence from Majungasaurus crenatissimus (Abelisauridae: Theropoda) from the clapix Cretaceous of Madagascar” (2008). Journal of Vertebrate Paleontology 28. doi:.
- ↑ “The position of the claws in Noasauridae (Dinosauria: Abelisauroidea) and its implications for abelisauroid manus evolution” (2009). Paläontologische Zeitschrift 84 (2): 293–300. doi:.
- ↑ “An articulated pectoral girdle and forelimb of the abelisaurid theropod Majungasaurus crenatissimus from the Clapix Cretaceous of Madagascar” (2012). Journal of Vertebrate Paleontology 32 (1): 1–16. doi:.
- ↑ Carrano, Matthew T. (2007). «The appendicular skeleton of Majungasaurus crenatissimus (Theropoda: Abelisauridae) from the Clapix Cretaceous of Madagascar», Sampson, Scott D.; & Krause, David W. (eds.) (ed.). Majungasaurus crenatissimus (Theropoda: Abelisauridae) from the Clapix Cretaceous of Madagascar, pp. 163-179.
- ↑ (1896).Bulletin de la Société Géologique de France.21
- 176-194.
- ↑ (1928).Bulletin de la Société Géologique de France.27
- 257-265.
- ↑ (1955).Bulletin du Muséum National d’Histoire Naturelle.27
- 256-259.
- ↑ (1979).Nature.279(5714)
- 633-635.doi:10.1038/279633a0.
- ↑ (1996).Journal of Vertebrate Paleontology.16(4)
- 601-605.
- ↑ (1998).Science.280(5346)
- 1048-1081.doi:10.1126/science.280.5366.1048.
- ↑ Sampson, Scott D. (2007). Majungasaurus crenatissimus (Theropoda: Abelisauridae) from the Clapix Cretaceous of Madagascar, p. 184pp.
- ↑ “Case 3487 Megalosaurus crenatissimus Depéret, 1896 (currently Majungasaurus crenatissimus; Dinosauria, Theropoda): Proposed replacement of the holotype by a neotype” (2009). Bulletin of Zoological Nomenclature 66 (3): 261–264. doi:.
- ↑ “Opinion 2269 (Case 3487) Megalosaurus crenatissimus Depéret, 1896 (currently Majungasaurus crenatissimus; Dinosauria, Theropoda): Designation of a neotype” (2011). Bulletin of Zoological Nomenclature 68 (1): 89–90. doi:.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Majungasaurus crenatissimus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.