Malva moschata
Malva moschata és una planta herbácea del gènero Malva, dins de la Subfamília de les Malvoideae pertanyent a la família Malvaceae, es troba en gran part d'Europa en vores de camins i en terrenys tant cultivats com a incults, comunament cridada malva.
Descripció
[editar | editar còdic]Malva moschata és una planta herbácea perenne que es desenrolla en la zona 3 (no aguanta les gelades, ni les condicions de sequia). Esta planta alcança una altura de 20 a 60 cm i els seus fulls superiors són palmitiformes. Florix de juliol a agost, i les llavors maduren entre agost i setembre.
Les flors són hermafroditas (tenen òrguens masculins i femenins) Té d'un a tres #floració. Les florés són blanques o rosa suau i oloren com a anou moscada. Els cinc pétals són de 2 a 2,5 cm de llongitut i en sàpia-hos senzills o dobles, presenten bracteolas lanceoladas. Són polinizadas per abellas, encara que també es poden autopolinizar.
El frut és una càpsula (esquizocarpo) formada per varis mericarpos (parts que se separen en madurar i que contenen una única llavor). El frut es dissemina per la gravetat, caent al sol quan madura.
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]Malva moschata preferix sols llaugers (arenencs), mijos (margosos) i pesats (d'argila) i requerix el sol ben drenado. La planta preferix sols alcalinos (i no els #àcit), neutrófilos i bàsics. Pot créixer en la semi ombra (arborat llauger) o a ple sol, pero requerix sol humit. La planta tolera be els vents forts pero no la rodalia de l'mar.
Planta molt abundant en terrenys d'herbars, praderies de pastures, vores de camins etc. Europa és el seu lloc d'orige, i es troba des del sur d'Anglaterra fins al Nort d'Àfrica.
Usos
[editar | editar còdic]Use en la cuina
[editar | editar còdic]- Les fulls tant crues com cuinades tenen un sabor agradable suau. Els fulls són mucilaginosas lo que els dona el sabor suau, s'utilisen abundants en les ensalades de l'estiu. Fan un substitut molt bo de la lletuga en una ensalada, utilisant-se els fulls frescs que es poden recolectar des de la primavera fins a mediats de l'estiu, o fins a l'autumne en les plantes que han germinat en primavera.
- Les florés també s'afigen a les ensalades a on produïxen un efecte molt decoratiu, ademés d'un sabor molt suau.
- Les llavors tenen un gust d'anou agradable pero són menudes i molt entretingudes de recolectar.
Usos medicinals populars
[editar | editar còdic]Totes les parts de la planta són antiflogistica, astringente, emoliente, diurético, emoliente, expectorante, laxante, estes característiques han fet que la Malva moschata tinga un gran paper en la medicina tradicional popular.
Els fulls i les flors són la part principal que s'utilisa, les seues característiques emolientes els fan l'objecte de valor com un emplasto per a les contusions, inflamacions, picadures d'insectes etc, o presa internament en el tractament de les malalties del sistema respiratori o l'inflamació del sistema digestiu i urinari. Els fulls i les flors es poden menjar com a part de la dieta, o es pot fer un té en els seus fulls, les flors o en les seues raïls.
La Malva moschata té unes característiques similars, pero es consideren que poden ser inferiors, a la malva comuna (Malva sylvestris) i a la malva del pantà (Althaea officinalis) i s'usen en rares ocasions internament. La planta és un laxante excelent per a chiquets.
Atres usos
[editar | editar còdic]Els tintes color crema, del groc i del vert es poden obtindre de la planta de Malva moschata i dels seus caps de llavors.
Una fibra obtinguda dels refillols, s'utilisa per a l'elaboració de cuerdos, textils, i per a fer paper.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Malva moschatus va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 690. 1753.[1][2]
Malva: nom genèric que deriva del Llatí malva, -ae, vocablo amprat en la Antiga Roma para diversos tipos de malves, principalment la malva comuna (Malva sylvestris), pero també el "malvavisco" o "altea" (Althaea officinalis) i la "malva arbòrea" (Lavatera arborea). Àmpliament descrites, en les seues numeroses virtuts i propietats, per Plinio el Vell en el seu Història naturalis (20, LXXXIV).[3][4]
moschata: epítet llatío que significa "tindre una olor almizclado"[5]
- Malva laciniata Desr. in Lam., Encycl. 3: 750 (1792)
- Malva moschata var. heterophylla Lej. & Courtois, Comp. Fl. Belg. 3: 14 (1836)
- Malva moschata var. intermija Godr. in Gren. & Godr., Fl. France 1: 289 (1848)
- Malva moschata var. laciniata (Desr.) Godr. in Gren. & Godr., Fl. France 1: 289 (1848)
- Malva moschata var. ramondiana Godr. in Gren. & Godr., Fl. France 1: 289 (1848)[6]
Nom comú
[editar | editar còdic]- Castellà: flor de malva, malva, pans,[7] malva moschata, malva moscada
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Malva moschata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 de decembre de 2014.
- ↑ http://linnaeus.nrm.se/botany/fbo/m/malva/malvsyl1.html.en
- ↑ B. Thayer, Pliny the Elder: the Natural History, Liber XX
- ↑ Pline l'Ancien, Histoire naturelle, Liber XX, Traitant dones remèdes fournis parell els plantes de jardin. Texte français, Edition d'Émile Littré, Durocher, Paris 1848-1850
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Malva moschata». Real Jardí Botànic: Flora Ibèrica. Consultat el 4 de novembre de 2010.
- ↑ «Malva moschata». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 1 de giner de 2015.
Bibliografia i publicacions
[editar | editar còdic]- Flora ibèrica: Plantes vasculars de la Península Ibèrica i Illes Balears/editors, S. Castroviejo ... ( et al.).-
Madrit: Real Jardí Botànic, 1989 - v. : il. ;24 cm. Índex Conté: v. III. Plumbaginaceae (partium)- Capparaceae. C.S.I.C
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Malva moschata.- www.floraweb.de Fotos de Malva moschata
- Nomenclatural Data Base
- Pàgina de fitoterapia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Malva moschata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.