Maneig de conques hidrogràfiques

El terme manege de conques comença a aplicar-se en forma relativament estesa en Amèrica Llatina i El Carib a finals de la década de 1960. Prové d'una traducció lliure i lliteral del terme falcat en els Estats Units de Watershed Management que, segons la lliteratura, s'inicia en els anys 1930.

L'objectiu inicial que es buscava en els programes de maneig de conques era controlar la descàrrega del aigua captada per les conques en cantitat, calitat i temps d'ocurrència. En els Estats Units les tècniques de maneig de conques s'aplicaven majorment en les conques de montanya, zones dedicades a boscs i pastures poc habitades i en precipitació nival.

La gestió de conques hidrogràfiques s'ocupa de l'administració, investigació, anàlisis, diagnòstic i eixecució de mides multidisciplinario dins d'una conca hidrogràfica d'un cos d'aigua delimitat per conques hidrogràfiques naturals.

Gestió integrada de conques hidrogràfiques, gestió òptima dels recursos naturals, inclosos l'aigua, l'agricultura i la silvicultura, la conservació de la naturalea, la planificació urbana, l'infraestructura, la planificació i el desenroll regionals, les interaccions a través dels fenomens microclimáticos locals i el canvi climàtic global previst. també analisa les condicions econòmiques i socials, incloent els diversos actors que tenen un impacte en els diversos recursos naturals dins de l'àrea d'influència. Inclou la Gestió integrada de recursos hídrics (GIRH), en anglés Integrated Water Resources Management (IWRM)

Per a poder portar a terme una gestió exitosa de la conca, són necessaris grups de treball multidisciplinar dins de la conca, en experts de les més variades disciplines, els quals capten i analisen les relacions internes i desenrollen i implementen estratègies per a conseguir un desenroll regional òptim a llarc determini. Es requerix cooperació multidisciplinario per a una gestió i processament eficients dins de l'unitat territorial, a on estan ocorrent i interactuant els més diversos fenomens naturals, socials i econòmiques, en una ret de interdependencias en múltiples interaccions entre tots

Este principi bàsic també s'exigix en la Directiva marque europea sobre l'aigua 2000/60 / CE de 2000

Història

Les tècniques eren vinculades al maneig forestal, maneig de pastures, maneig de neu, control de freatofitas i en general tot lo que permetia tindre cert control sobre l'escorrentía. Lo usual era buscar retardar la escorrentía en la qual cosa es controlava també l'erosió de sols. No obstant, les tècniques de maneig de conques poden aplicar-se per a qualsevol objectiu vinculat a obtindre efectes desijats sobre la descàrrega d'aigua, la seua calitat i el temps o moment en que ocorre.

El fet que es manejaven conques d'alta montanya en els Estats Units (Rocoses, Apalaches principalment en un inici) origina que esta especialitat es desenrolle en les escoles forestals i es vinculava casi exclusivament a hidrologia forestal. Quan esta especialitat aplega a Amèrica Llatina era poc lo que es podia aplicar de les tècniques importades. Les zones d'alta montanya de la regió Llatí Americana i del Carib, llevat les ubicades molt al sur en Chile i Argentina, es troben altament poblades i cultivades. Això implica que el concepte de maneig de conques evoluciona a un enfocament més complex. Primer s'orienta al maneig agro silvo pastoril, és dir en fins de conservació i producció, i es recorre a l'us de tècniques de conservació de sols. En atres casos hi ha programes molt enfocats a la protecció i el control de l'efecte de fenomens extrems i, més recentment, a la millora de la calitat de l'aigua. En alguns països, com en el Perú i Bolívia, es reconeix que les tècniques de maneig de conques ya eren àmpliament aplicades des de periodos pre incaicos.

Principis del maneig multidisciplinario de conques hidrològiques

La gestió multidisciplinar de conques fluvials es basa en els següents 6 principis.

- (1) Enfocament multidisciplinario: Les interaccions entre els diversos recursos naturals (clima, aire, aigua, coberta vegetal, sol, topografia, subsol geològic) i els impactes humans (aigua i sistemes d'us de la terra, assentaments, infraestructura, mineria, rebujos, contaminants, marc social, econòmic i llegal, grups d'interés, usuaris de diferents recursos naturals interessades) deuen ser identificats, analisats i reconciliats.

- (2) Administració i Maneig segons conques naturals de rius o rieres: Els llímits són els parteaguas naturals, sense considerar llímits polític-administratius artificials

Esta complicada ret d'interaccions mútues i enllaços múltiples té lloc dins de les conques naturals, en totes les escales. Per lo tant, estos no deuen estar separats per fronteres polítiques artificials. Tenen que ser estudiats, digitalisats, analisats, processats i gestionats en la seua totalitat (com ho fa el mege en tot el cos humà). Les múltiples interaccions mútues entre el clima, l'agricultura, la silvicultura i la gestió de l'aigua, la conservació de la naturalea, la gestió de contaminants, la mineria, la planificació urbana i regional, el desenroll social i econòmic són una realitat i ocorren dins de les conques naturals. I tenen que ser administrat i manejat independent de les fronteres polítiques de tot tipo i categoria, siga per forma de tinença de terra, comunals, municipals, estatals o nacionals, els quals per lo general formen un obstàcul en la busca de solucions òptimes.

- (3) Adaptació a les condicions locals: Per a cada subárea de captació, per menuda que siga, i ací dins d'esta cada unitat ambiental (territori en la mateixa cobertura vegetal o us del sol, el mateix tipo de sol, la mateixa pendent), l'El "trage a mida" deu dissenyar-se i adaptar-se a les condicions locals precises, i pot ser molt variable dins d'una microcuenca menuda, depenent a les condicions locals naturals, socials, llegals i factibilidades econòmiques presents.

- (4) Treball i presència permanent de l'equip d'experts multidisciplinario en el maneig de recursos naturals en totes les conques hidrològiques majors, depenent de les necessitats també en subcuencas de menor tamany, fins a en microcuencas prioritàries, com a eixemple en la conca de l'assut Valle de Bravo, que abastix la Ciutat de Mèxic en aigua a través del sistema Cutzamala.

- (5) Sensibilisació, participació i cooperació de la població

És necessari sensibilisar als diferents grups de població, especialment als agricultors, professionals regionals que treballen en els recursos naturals, organisacions governamentals i no governamentals de la protecció del mig ambient, ademés propietaris de terres, empreses, municipis, tots els diversos grups que manegen els recursos naturals. Per a establir polítiques sobre l'agricultura, silvicultura, maneig dels recursos hidràulics i aixina la conservació de la naturalea. Inclou també la mineria, el desenroll industrial, infraestructura i urbanisació. Tots estos diversos grups d'interés que utilisen els recursos naturals; per a que participen activament en tots els processos de gestió. Deuen ser organisats en comissiones de conca especialment formades, per a activament en l'administració, rehabilitació, distribució i gestió de la conca dels rius i rieres. També és important sensibilisar a la població local, específicament als chiquets i jóvens, per a que coneguen i s'identifiquen en la seua “conca”, per a que també s'involucren en els processos de planificació i presa de decisions. Ells són els beneficiaris directes, els que mantindran vixca la gestió dels recursos naturals a llarc determini. Açò s'aplica en particular als jóvens: “La gestió dels recursos naturals en les conques dels rius” deuria ser una matèria obligatòria per als futurs graduats de l'escola secundària, junt en “Fonaments de meteorologia i canvi climàtic”, ya que els dos estan entrellaçats. Perque el maneig d'multidisciplinario de conques hidrològiques forma un dels varis pilars en l'estratègia d'adaptació i mitigació del canvi climàtic.

- (6) Formació de comissions federals de conques fluvials

Organisació dels distints actors i beneficiaris dels recursos naturals en Comissions i Organismes de Conca, independents de les fronteres polítiques pero dins de la conca natural, que junt en el grup d'experts participen activament en la gestió; distribució ordenada i gestió sostenible. Açò s'aplica a totes les conques hidrogràfiques o seccions de conques hidrogràfiques independents de l'escala, depenent de les necessitats i problemes específiques, de la densitat de població.

Enfocament actual

En el temps l'enfocament de maneig de conques s'associa a temes de [gestió ambiental], d'ordenació del territori, de desenroll regional i de gestió ambiental integrada i, per últim, de totes les accions orientades al mejoramiento de la calitat de vida dels habitants d'una conca. cal recordar que lo que es deu “manejar” primer no és la conca en sí, sino les intervencions que el ser humà realisa en la mateixa, considerant l'efecte que dites intervencions ocasionen en la dinàmica de la conca.

Hui en dia el terme manege de conques té un ampli ranc d'accepcions per lo que és necessari informar-se en cada cas sobre els objectius dels programes que es desenrollen baix esta denominació. En els Estats Units i en molts atres països les tècniques de maneig de conques estan ara fortament orientades a protegir la calitat de l'aigua. En la regió la primera reunió sobre maneig de conques va ser favorida per la FAO i es va realisar en Argentina en 1970. La FAO també va fomentar l'organisació de la Ret Llatinoamericana de Maneig de Conques. La CEPAL també va contribuir a debatre el tema. Hui en dia hi ha una gran cantitat de programes universitaris aixina com proyectes i programes denominats de maneig de conques, que es porten a terme en la regió favorides per diferents organisacions, cada cual fixant els seus objectius i alcanç. Serà convenient que sistemes com la ret Llatinoamericana adoptaren una terminologia i definicions consensuades sobre el tema.

Comunitat Europea

Des del 23 d'octubre de l'any 2000 es va crear la Directiva Marque de l'Aigua (DMA) de la Comunitat Europea, una norma del Parlament Europeu i del Consell de l'Unió Europea per a la política del maneig d'aigua, promovent la seua us sostenible que garantise la disponibilitat del recurs natural a llarc determini. En esta es repren/reprén la necessitat del maneig de conques hidrogràfic com a principi bàsic en la política adequada del maneig de recursos naturals (Artícul 3 de el DMA). ..

Mèxic

En l'Artícul 5 la Llei d'Aigües Nacionals (LAN) del 06-01-2020 de Mèxic es determina " ...la coordinació de la planeación, realisació i administració de les accions de gestió dels recursos hídrics per conca hidrològica o per regió hidrològica serà a través dels Consells de Conca,.." , lo que s'inclou l'enfocament del maneig del recurs hídric per conques en Mèxic. Els "consells de conques són òrguens mixts entre (a) usuaris de l'aigua, (b) els tres nivells de govern: federal, estatal i municipal. i (c) els ciutadans en general. La conca, conjuntament en els aqüífers són l'unitat territorial bàsica per a la gestió dels recursos hídrics.