Mar bani

Mar bani (lliteralment "gent de ben" en sumerio) era el terme en que es coneixien en Sumer i Babilonia a un grup social aristócrata que treballava en les ciutats. Al contrari que atres grups socials podien acumular riquees, aplegant a tindre un gran pes econòmic. Eixercitaven un paper predominant en la societat, per baix de la realea, i eren funcionaris ben de l'Estat, be dels temples, administradors de les possessions d'un o uns atres. Ya que el seu treball era d'administració, tenien al seu càrrec a atres hòmens lliures i a esclaus que s'encarregaren del cultiu de les terres, la recollida de les collites i el conte de les facendes que l'Estat o el temple havia deixat al recapte de la mar bani. També podia ocórrer que este decidira delegar el seu deure en tercers, en el cas dels quals actuava de supervisor.

Història

Els Mar bani, aixina com el restant de la societat, es va mantindre sense a penes variacions en tota el història clàssica de Mesopotamia, des de Sumer fins a caiguda Neobabilonia en l'any 539 a. C. El seu poder es va destacar en vàries ocasions, com durant els tumults els anys successius a la mort de Nabucodonosor II, época d'intrigues i jocs de poders, o a la caiguda de Babilonia en el 539, quan una facció important de mar bani varen recolzar a Ciro el Gran.

En l'época babilònica varen constituir l'única aristocràcia del país, i estaven organisats en poderosos clans familiars, sent molt destacades les diferències entre estrats socials.

Bibliografia

• Joseph M. Walker; Antigues civilisacions de Mesopotamia.