Mar de Dirac
Es coneix com la mar de Dirac[1] o el oceà de Dirac a una construcció teòrica que considerava al buit com una «mar infinita» de partícules en energia negativa. Va ser desenrollat pel físic britànic Paul Dirac en 1930 per a tractar d'explicar els estats quàntics anómals en energia negativa predits per l'equació de Dirac para electronés relativistes. Abans del seu descobriment experimental en 1932, el positrón, l'antipartícula corresponent a l'electró, va ser concebuda originalment com un buit en la mar de Dirac.
Introducció
[editar | editar còdic]En analisar la naturalea de les partícules subatòmiques, Dirac va comprendre lo que gràcies a ell sabem hui: que hi ha una infinitat d'estats quàntics en els que dites partícules poden estar. No obstant, l'efecte les fluctuacions electromagnètiques del buit, farien que qualsevol electró poguera passar a un estat d'energia més baixa emetent fotons. Açò sugeria que sense algun element adicional, l'existència d'estats d'energia negativa qualsevol estat d'energia positiva seria inestable. La proposta de Dirac, és que devia existir alguna cosa que impedira la decaiguda dels estats d'energia positiva cap als d'energia negativa. L'idea que va tindre Dirac és que podrien existir una infinitat de partícules ocupant tots eixos possibles estats quàntics d'energia negativa, i eixe conjunt de partícules seria la «mar de Dirac», del que també es deduïx l'antimatèria ya que és possible, per mig d'acceleradors de partícules o atres mijos, convertir a una partícula en una atra i aixina «traure-la» de la mar de Dirac, la qual cosa resultaria en un estat quàntic que res ocuparia, i que Dirac va comprendre que no podia ser, aixina que va deduir que quan una partícula es convertia en una atra devia haver també alguna, en alguna part, que «baixara» i ocupara dit espai, solament que ho faria en l'energia oposta a l'atra que havia «eixit», esta és l'antimatèria.
Influència cultural
[editar | editar còdic]Hi ha una referència al concepte en l'anime Neon Genesis Evangelion. La Dra. Ritsuko Akagi denomina "Mar de Dirac" a l'atac que va usar l'àngel Leliel per a atrapar a el EVA-01 i dur-ho a una atra dimensió en el capítul 16.
Hi ha una atra referència al concepte en el videojoc Honkai Impact 3rd. La mar de Dirac s'interpreta com un espai entre univers paralels a on botar d'un a un atre, imaginant que els univers són gots sobreixents colocats en una taula cuadricular i a on el "aigua" que cau d'ells cap a l'espai entre ells és la mar de Dirac. Ademés, per açò és el nom d'una de les modalitats de lluita PvP "abisme infinit", junt a la "singularitat quàntica"
Una atra referència la trobem també en el capítul 68 de la série d'anime Sargent Keroro. Ací el Alferes Kururu, baix mandat del Sargent, aprofita una reforma en la casa dels Hinata per a aplicar dit concepte. Creant espais dimensionals teòricament infinits i inexistents dins de la casa. Para d'esta manera donar l'impressió de que les estàncies són molt més grans i disponen de més espai del que realment ocupa la vivenda per fòra en el nostre univers real de 4 dimensions.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Proc. Roy. Soc. A, vol. 126, p. 360 (1930) DOI: 10.1098/rspa.1930.0013
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mar de Dirac» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.