Marcador genètic

Un marcador genètic o marcador molecular és un segment d'ADN en una ubicació física identificable (locus) en un cromosoma i que la seua herència genètica es pot rastrejar. Un marcador pot ser un gen, o pot ser alguna secció de el ADN sense funció coneguda. Ya que els segments de el ADN que es troben contigus en un cromosoma tendixen a heretar-se junts, els marcadors s'utilisen a sovint com a formes indirectes de rastrejar el patró hereditari d'un gen que encara no ha segut identificat, pero l'ubicació aproximada del qual es coneix. Els marcadors s'usen per al mapage genètic com el primer pas per a trobar la posició i identitat d'un gen.

Són àmpliament utilisats en genètica humana, vegetal, animal i microbiana. Permeten evidenciar variacions (polimorfisme) en la seqüència de el ADN entre dos individus, modifiquen estes o no el seu fenotip. Funcionen com señaladores de diferents regions del genoma.

Tipos de marcadors genètics

Basats en proteïnes

• Isoenzimas
• Proteïnes de reserva

Basats en el ADN

• RFLP (o Polimorfisme en la llongitut de fragments de restricció)
• AFLP (o Amplified fragment length polymorphism)
• RAPD (o Random amplification of polymorphic DNA)
• VNTR (o Número variable de repeticions en tàndem)
• Microsatélites (SSR simple sequence repeat o STR short tandem repeat)
• SNP (o Single-nucleotide polymorphism)
• SFP (o Single-feature polymorphism)
• TRAPs (o Polimorfisme per a l'amplificament de regions blanc)