Maris (mitologia)
Maris (o Mariś) era un deu etrusc a sovint descrit com un bebé o un chiquet i al que li va anar dau molts epítets, incloent Mariś Husrnana ("Maris el Chiquet"), Mariś Halna ("Maris el Jove"), i Mariś Isminthians ("Maris el que envia/advertix de les rates").
Mitologia
[editar | editar còdic]Era un deu de la fertilitat i l'agricultura, sent representat com un chiquet pastor. També era el que advertia de les plagues de rates que es menjaven les collites (i també el que les enviava). Va ser després relacionat en el deu romà Mart, relacionant-ho a la seua volta en el caràcter bèlic del deu.
Era fill d'Hercle, l'equivalent etrusc d'Heracles, i Menrva, l'equivalent de Minerva. Representat en dos espills de bronze, Maris apareix en escenes que descriuen un rito d'immersió per a assegurar la seua immortalitat, possiblement conectat a històries sobre el centauro Mars, l'antepassat dels ausones, qui va portar a terme una triple cicle de mort i resurrecció.[1] Açò ho va dur a viure 130 anys, sent Husrnana quan és fill de Menrva, Halna en el seu presumiblement esposa Amamtunia, i Isminthians estant mort en Leinth, la deesa etrusca de la mort.
Maris està immers en un ritual de tres vides (Husrnana, Halna, i finalment Isminthians). En un espill de bronze procedent de Bolsena, del 300 a. C., es veu Minerva, en el rol de kourothropos (paraula grega per a un deu que sosté a un chiquet) en la mà esquerra sostenint o traent a Maris Husrnana d'una crátera de volutos. Al seu costat, Turan, la deesa de l'amor, en un elegant mant brodat que sosté en la seua boca. Laran (la "L" s'ha borrat) observa l'escena en llança en mà. Als costats, dos figures: Turms (Hermes) en el costat esquerre i Amamtunia en el dret, sostenint atres dos chiquets: Mariś Isminthians (en el genoll de Turms) i Mariś Halna (en el braç dret de Amamtunia. En un atre espill de bronze procedent de Chiusu, es veu a Menrva donant-li pit Mariś Husrnana, sostenint-ho en abdós mans. Turan l'ajuda, mentres Leinth sosté a un atre chiquet sobre el genoll esquerre (en lloc de Turms). Abdós espills (ademés d'una cisterna palestrina) mostren a una Mnerva ajudant a un Maris adult a emergir d'una gran gerra, representant escenes autòctones. Maris, una deidad local, que segons la tradició va tindre tres vides en 130 anys. Les dos escenes han segut interpretades com una analogia al naiximent, vida i mort de Maris.
Epítets
[editar | editar còdic]Husrnana, possiblement conectat en husiur, "chiquet" (en un doble sufix, -na -na), pot referir-se al naiximent de Maris com el "chiquet bebé". Per a halna, s'han sugerit vàries conexions que es referixen al Maris en vida o Maris madur. I finalment, Maris Isminthians, epítet tal volta relacionat al d'Apolo Smintheus, podria representar la trobada de Maris en la mort: el bebé és sostingut per Trums, com un Hermes o Mercurio psicopompo, guia de les ànimes al Inframundo, en l'espill de Bolsena. Leinth, el nom del qual està conectat a lein, "mort", sosté a Maris en l'atre espill.
Alguns estudiosos pensen que va ser l'influència de la concepció romana del deu Mart, pero no és segur.[2][3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Aelian, Vària Història 9.16; Massimo Pallottino, "Religion in Pre-Roman Italy," in Roman and European Mythologies (University of Chicago Press, 1992, from the French edition of 1981), p. 29.
- ↑ Pallotino, pp. 29, 30; Hendrik Wagenvoort, "The Origin of the Ludi Saeculares," in Studies in Roman Literature, Culture and Religion (Brill, 1956), p. 219 et passim; John F. Hall III, "The Saeculum Novum of Augustus and its Etruscan Antecedents," Aufstieg und Niedergang der römischen Welt II.16.3 (1986), p. 2574.
- ↑ Larissa Bonfante, Etruscan Life and Afterlife: A Handbook of Etruscan Studies (Wayne State University Press, 1986), p. 226.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Maris (mitología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.