Anar al contingut

Mars 7

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mars 7
Per a atres usos d'este terme vore Mars 7 (desambiguació).


La Mars 7 (en rus: Марс-7), també coneguda com 3MP No.51P va ser una sonda espacial soviètica llançada per a explorar Mart. Va ser una aeronau 3MP i va supondre el fi del Programa Mars, constava d'un aterrizador i un orbitador en instruments per a estudiar Mart quan passara volant. Per un fallo, el aterrizador va errar en la maniobra necessària per a la seua introducció en l'atmòsfera marcianana, rebotant en la mateixa i quedant en òrbita heliocéntrica junt en l'etapa de costa.

La Mars 7 va portar una gran varietat d'instruments per a estudiar Mart. l'aterrizador va estar equipat en un termómetro i barómetro per a determinar les condicions en la superfície, ademés d'un accelerómetro i radioaltímetro per al descens, i instruments per a analisar el material de superfície, incloent un espectrómetro de massa.[1] El orbitador per la seua banda va dur un magnetómetro, trampes de plasma,detectors de rajos còsmics i de micrometeoritos, stereo antennae, i un instrument per a estudiar fluix de protones i electrons procedents del Sol.[1]

Construïda per Lavochkin, la Mars 7 va ser la segona de dos naus 3MP, va ser llançada a Mart en 1973, havent segut precedit pel Mars 6..

Es va contar en dos orbitadores, la Mars 4 i la Mars 5, que varen ser llançats abans, en el 1973; els quals tenien el fi de recopilar informació sobre el planeta roig que seria utilisada més vesprada per als dos aterrizadores. No obstant el Mars 4 va fallar en la seua introducció en l'òrbita marcianana, i el Mars 5 es va estropejar despuix de passar uns quants dies en òrbita.

Llançador

[editar | editar còdic]

La Mars 7 va ser llançat utilisant un eixida Protón-K carregat en un Bloc-D en la seua etapa superior, des del cosmódromo de Baikonur en el Lloc 81/24.[2] El llançament va ser a les 17:00:17 UTC el 9 d'agost de 1973, les primeres tres etapes de llançament varen colocar l'aeronau i la seua càrrega superior en una òrbita d'aparcament.

L'astronave va tindre una correcció del seu curs el 16 d'agost de 1973.[1]

El aterrizador de la Mars 7 es va separar del orbitador el 9 de març de 1974. No obstant inicialment, va haver un fallo en la separació, aixina i tot finalment el aterrizador va conseguir lliberar-se i va poder començar el seu descens en el planeta roig. A pesar de tot per un fallo en els retrocohetes, la sonda va rebotar en l'atmòsfera de Mart, i, en lloc d'aterrisar, va travessar l'atmòsfera marcianana en una aproximació màxima a la superfície de 1300 km.[3] Es pensa que el fallo va ser pels transistors de l'aeronau (també es pensa que varen ser la causa del fallo de la Mars 4).[4]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 (2002) «1973», Deep Space Chronicle: A Chronology of Deep Space and Planetary Probes 1958-2000, NASA History Office, pp. 101–106. Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre «DSC73» está definido varias veces con contenidos diferentes
  2. "Registre llançador".
  3. (2002) «1973», Deep Space Chronicle: A Chronology of Deep Space and Planetary Probes 1958-2000, UTC History Office, pp. 101–106.
  4. (2002) «1973», Deep Space Chronicle: A Chronology of Deep Space and Planetary Probes 1958-2000, MP History Office, pp. 101–106.


Referències

[editar | editar còdic]