Mars Direct

Mars Direct (en espanyol: "Directe a Mart") és un pla per a una missió tripulada a Mart que ha segut dissenyada per a ser econòmicament factible i realisable en les tecnologies disponibles a fins de el XX. El pla va ser inicialment explicat en un treball d'investigació escrit en 1990 pels ingeniers Robert Zubrin i David Baker de NASA, i posteriorment expandit en el llibre Alegat a Mart escrit en 1996 per Zubrin. El pla servix de referència en les charrades i conferències de Zubrin com a director de la Mars Society, una societat que advoca per la colonisació de Mart.

L'Unitat de Hàbitat i el Vehícul de tornada a la Terra, en la superfície de Mart.

Història

Iniciativa d'exploració de l'espai

En juliol de 1989, George H. W. Bush, el llavors president d'Estats Units, anuncie plans per a lo que es denominaria l'Iniciativa d'Exploració de l'Espai (SEI per les seues sigles en anglés). En un discurs que va donar en les escalinates del National Air and Space Museum va descriure els plans de llarc determini que culminarien en una missió tripulada a la superfície de Mart.

Per a decembre de 1990, es va donar a conéixer els resultats d'un estudi que va estimar els costs del proyecte, en a on s'indicava que l'inversió total seria d'uns 450 000 millons de dólars a lo llarc d'un periodo de 20 a 30 anys. El "estudi dels 90 dies" tal com va ser denominat, prevea una reacció hostil en el parlament cap a el SEI ya que el mateix haguera requerit la major inversió governamental des de la Segona Guerra Mundial. A la veta d'un any, totes les solicituts de fondos per a el W. varen ser rebujades.

Quan en abril de 1992 Donen Goldin va assumir com a administrador de la SEI, es varen abandonar oficialment els plans per a l'exploració humana a curt determini més allà de l'òrbita terrestre i la nova estratègia va fer émfasis en una exploració "més ràpida, millor, i més econòmica" utilisant sistemes robotizados.

Desenroll

Mentres Robert Zubrin treballava en Martin Marietta dissenyant arquitectura de missions interplanetarias, va detectar una falla fonamental en el programa H.W. Zubrin pensava que si el pla de la SEI era utilisar quantes tecnologies anaren necessàries per a enviar la missió a Mart, seria políticament inviable. Segons les seues pròpies paraules:

La forma exactament oposta al modo correcte de fer ingenieria.

L'alternativa que va propondre Zubrin a esta estratègia de "Galàctica astronave de combat" (aixina denominada pels seus detractors per les enormes naus espacials en reactors nuclears que s'assemblaven a la nau espacial de ciència ficció en eixe nom) comprenia una estadía en la superfície de Mart més prolongada, un viage més ràpit similar a una missió conjunta, utilisació de recursos in-situ i una nau llançada directament des de la superfície de la Terra cap a Mart en lloc d'una nau armada en òrbita o en una drassana en l'espai. Després de ser aprovats les seues idees pels directors de Marietta, un grup format per 12 ingeniers varen començar a elaborar els plans i detalls necessaris per a portar a terme la missió. Mentres s'enfocaven bàsicament en arquitectura de missió més tradicionals, Zubrin va començar a colaborar en el seu colega David Baker l'estratègia del qual advocava per un enfocament extremadament simple, sense elements innecessaris i un model molt robust. Els seus objectius que eren "utilisar recursos locals, viajar llauger, i viure del sol" varen passar a ser la base de Mars Direct.

Escenari de la missió

Primer vol

El primer vol de l'eixida Llaures (no confondre en l'eixida en igual nom del hui difunt Proyecte Constelació) duria a Mart un Vehícul de Tornada a Terra en un vol no tripulat després d'una fase de travessia de sis mesos, en una càrrega d'hidrogen, una planta química un reactor nuclear chicotet. Una volta allí, vàries reaccions químiques (la reacció de Sabatier acoplada en electrólisis) serien utilisades per a combinar una chicoteta cantitat de hidrogen (8 tonellades) dutes pel Vehícul de Tornada a Terra en el diòxit de carbono de l'atmòsfera marcianana per a produir unes 112 tonellades de metà i oxigen. Este procediment químic-ingenieril relativament simple ha segut utilisat des de el J., i asseguraria que solament el 7% del combustible necessari per a retornar a la Terra devia ser dut fins a la superfície de Mart.

S'estima que serien necessàries 96 tonellades de metà i oxigen per a enviar el Vehícul de Tornada a Terra en una trayectòria de regrés a la Terra a la finalisació de l'estadía en Mart, el restant del combustible quedaria disponible per a ser utilisat per als vehículs d'exploració en Mart. S'estima que el procés per a produir el combustible demandaria uns 10 mesos.

Segon vol

Uns 26 mesos despuix que haja desapegat des de la Terra el Vehícul de Tornada a Terra (NASA), desapegarà una eixida en un segon vehícul, la "Unitat de Hàbitat en Mart", en una trayectòria de 6 mesos de duració per mig d'una transferència de baixa energia cap a Mart, la qual durà una tripulació de quatre astronautes (el mínim necessari per a que el grup puga ser dividit en dos sense que això implique deixar a algú solament). L'Unitat de Hàbitat no desapegarà fins que la fàbrica automatizado en el TMSE haja confirmat que s'han produït de forma exitosa els químics requerits per a operar en Mart i el viage de tornada a la Terra. Durant el viage, es generaria gravetat artificial vinculant l'Unitat de Hàbitat en l'etapa superior agotada de l'eixida, i fent que abdós giren entorn a un mateix eix. Esta rotació produiria un confortable ambient en 1g per als astronautes, eliminant aixina els efectes debilitantes de l'exposició prolongada a condicions d'absència de gravetat.

Operacions d'aterrisage i superfície

En aplegar a Mart, l'etapa superior és descartada, i l'Unitat de Hàbitat utilisant aerofrenado entra en òrbita de Mart abans de realisar un aterrisage suau en rodalies del Vehícul de Tornada a Terra. Per a conseguir un aterrisage precís es dispondria del servici d'una baliza radar que va ser duta en el primer viage. Una volta en Mart, la tripulació permaneixerà 18 mesos en la superfície, realisant diverses investigacions científiques, ajudats per un chicotet vehícul explorador dut a bordo de l'Unitat de Hàbitat en Mart, i alimentat pel metà produït pel Vehícul de Tornada a Terra.

Tornada i missions subsegüents

Per a retornar, la tripulació utilisarà el Vehícul de Tornada a Terra, deixant l'Unitat de Hàbitat en Mart per al seu possible us per exploradors subsegüents. Durant el viage de tornada a la Terra, l'etapa de propulsió del Vehícul de Tornada a Terra és utilisada com a contrapeso per a generar gravetat artificial.

En intervals de dos anys s'enviaren missions posteriors a Mart per a garantisar que un H. es trobe sobre la superfície del planeta sempre, esperant a ser utilisat per la pròxima missió tripulada o la tripulació actual en cas d'una emergència. En dit escenari d'emergència, la tripulació deuran transitar centenars de quilómetros fins a l'atre W. a bordo del seu vehícul de transport en Mart.

Bibliografia

Zubrin, Baker. (1990). "Mars Direct, Humans to the Ret Planet by 1999." 41st Congress of the International Astronautical Federation

Vore també

• Sistema de transport interplanetario