Anar al contingut

Mas Fortificada Torre Calatrava

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Mas Fortificada Torre Calatrava

El Mas fortificada Torre de Calatrava, és un antic mas ubicat en una zona plana junt al Riu Sonella (també cridat Veig, Sec i Anna), l'est de Burriana, Plana Baixa, en la zona existent entre el riu i la carretera al Grao de la població, junt al molí de Monjonís.[1]

Catalogada de manera genèrica, per ser una construcció de caràcter militar/defensiu d'época musulmana, com Be d'Interés Cultural, presenta anotació ministerial, en número d'anotació 17685, i còdic de la Generalitat Valenciana, 12.06.032-015.[2][3][4]

Història

[editar | editar còdic]

La població de Burriana té el seu orige en una ciutat amurallada al voltant d'el IX, tenint com a documentació més antiga sobre la seua existència, la referència a ella que fa el geógrafo musulmà Al-Razi en la primera mitat d'el X.[5]

En el seu orige i per les seues característiques naturals, l'enclavament de Burriana era eminentment agrícola (beneficiant-se d'una rica planura) i comercial (aprofitant trobar-se ubicada en mig d'un antic eix comercial romà i en la frontera del nort cristià i el sur musulmà).[5]

La població amurallada era de forma ovalada i de reduïdes dimensions. I es defenia, ademés d'en les seues muralles, gràcies a l'existència d'un sistema de vigilància i defensa organisat en una série de torres atalayes (40 segons Rafael Martí de Viciana, historiador burrianense). Actualment es conserva algunes d'estes torres. Existien també dos baluarts dels quals es conserva en l'actualitat una bona part; posseïa tres o quatre portes que han desaparegut totalment.[5]

Esta necessitat de defensa és lo que explica que partix dels masos, un tant alluntades del núcleu protegit per les muralles, precisaren de certa fortificació i defensa, d'ahí la certa cantitat de masos fortificades que es poden trobar a lo llarc de la geografia de la província de Castelló. D'entre estos masos fortificades, en Burriana destaca la coneguda com a torre Calatrava, que se li va cridar aixina perque va ser donada pel rei Jaime I a l'orde de Calatrava en la persona de fra Álvaro Fernández, Comendador d'Alcanyís i representant de l'orde de Calatrava.[5] En 1391 el mas va ser cedit per l'orde, al matrimoni format per Anares Castellán i la seua dòna Sancha Giménez de Lumbiere; pels molts servicis que havien realisat a l'orde;[6] i poc a poc va perdre el seu esplendor, fins que en l'any 1973 es va procedir a la seua restauració.[7][1]

Actualment seguix sent de propietat privada.[1]

És la torre defensiva més antiga de tot el terme de Burriana, i una de les que millor s'han conservat fins als nostres dies.[8]

Descripció

[editar | editar còdic]

Es tracta d'un complex d'edificis i terrenys cultivables, que constituïxen una parcela d'al voltant de 10000 metros quadrats. Entre els edificis que cal destacar l'immoble principal, que està constituït per l'antiga alqueria, construïda en forma de L, en la que es pot observar la torre defensiva exenta en una dels cantons.[9]

La torre presenta planta quadrada (de 3.85 metros de costat) de casi 17 metros d'altura, i quatre nivells. Als dos primers s'accedix per una escala de fàbrica de mampostería en falsa volta com a coberta, mentres que la comunicació en les plantes superiors es fa en una escala de mà.[7][10]

El sistema constructiu és senzill, estant compost per mampostería, rajola i sillarejo.[1][10]

L'edifici principal presenta planta baixa i pis superior, al que s'accedix per mig d'una escala interior. La planta baixa està destinada fonamentalment a servicis, com recibidor, cuina, menjador, saló de recepcions, dependències anexes a la cuina i un porche cobert en un dels laterals de la construcció. Mentres, la planta superior està destinada a dormitoris i quartos de bany. Ademés d'este edifici principal, existixen atres construccions anexes en aspecte més de nau (en la seua típica coberta a dos aigües), que són destinades a diverses activitats com a almagasens, garajos, depòsit d'aigua…, que faciliten la vida en el mas.[7]

La parcela conta en uns amplis accessos, zona ajardinada i d'espargiment i hort de tarongers i atres arbres frutals. En l'actualitat la zona en la que s'ubica està pràcticament al costat del núcleu poblacional de Burriana, a 5 km de la plaja i a menys de 60 km de Valéncia. Es tracta d'una zona totalment consolidada en tot tipo de servicis, un àrea purament residencial i molt tranquila.

Fa poc en les afores es va descobrir, en iniciar una série de tasts abans de la construcció d'un supermercat, l'existència d'un antic cementeri musulmà.[11]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Mas fortificada Torre de Calatrava. Castells d'Espanya Consulta 25 de maig de 2017
  2. Mas Fortificada Torre Calatrava Conselleria d'Educació, Cultura i Deport Consulta 25 de maig de 2017
  3. Mas fortificada Torre Calatrava Camí del Cid Consulta 25 de maig de 2017
  4. INFRAESTRUCTURA VERDA PER Al MUNICIPI DE BURRIANA. ELEMENTS QUE L'INTEGREN PGOU Ajuntament de Burriana Consulta 25 de maig de 2017
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Història de Burriana Universitat Jaume I 5 de decembre de 2011 [1] archivat en Wayback Machine. Consulta 25 de maig de 2017
  6. Manuscrit del tom 6 de la documentació sobre Burriana, recopilada opor D. J. Peris Fonts, lliure nº 2263 de la seua biblioteca.
  7. 7,0 7,1 7,2 Mas Fortificada Torre Calatrava concejalia de Turisme. Ajuntament de Burriana. [2] archivat en Wayback Machine. Consulta 25 de maig de 2017 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; noms de paràmetros no vàlits
  8. La ruta ciclocultural recorre les torres del terme de Burriana. La Plana al Dia. Les notícies de la teua localitat al moment 7 de setembre de 2009 Consulta 25 de maig de 2017
  9. La Torre i alqueria de Calatrava Habitaclia Consulta 25 de maig de 2017
  10. 10,0 10,1 ARQUITECTURA MILITAR Ajuntament de Burriana Consulta 25 de maig de 2017
  11. Troben en Burriana una necròpolis musulmana anterior al rei Jaime I. Javier Martí. El Periódico Mediterràneu 18 de setembre de 2013 Consulta 25 de maig de 2017

Enllaços externs

[editar | editar còdic]