Be d'Interés Cultural (Espanya)

Be d'interés cultural (també conegut per les seues sigles BIC) és una figura jurídica de reconeiximent i protecció del patrimoni històric espanyol, tant immoble com a moble. A data de 2017 hi havia 30 400 bens declarats en el registre, dels quals aproximadament la mitat eren bens immobles (majoritàriament monuments) i l'atra mitat bens mobles (majoritàriament pintures i dibuixos).

Concepte

La declaració llegal denominada «be d'interés cultural» és una figura de protecció regulada per la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol. D'acort en les distribució competències que establix la Constitució espanyola, la declaració dels bens d'interés cultural correspon a l'Estat només quan es tracta de bens adscrits a servicis públics gestionats per la Administració General de l'Estat o que formen part del Patrimoni Nacional, o situats en Ceuta o Mella. En els demés casos, la competència correspon a la comunitat autònoma.

La llegislació autonòmica sobre el patrimoni cultural en algunes comunitats autònomes no sempre utilisa el terme de be d'interés cultural per a estos bens, i moltes admeten atres categories de protecció per a bens menys rellevants.

Definició llegal

Segons preveu la pròpia llei, un be d'interés cultural és qualsevol immoble i objecte moble d'interés històric, artístic, paleontològic, arqueològic, etnogràfic, científic o tècnic, que haja segut declarat com a tal per l'administració competent. També pot ser declarat com BIC el patrimoni documental i bibliogràfic, els jaciments i zones arqueològiques, aixina com els llocs naturals, jardins i parcs, que tinguen valor artístic, històric o antropològic.

Categories

La llei estatal preveu les següents categories per a la declaració d'un be d'interés cultural:

Bens immobles

Són considerats bens immobles:

Monument

Artícul principal → Monument del patrimoni històric d'Espanya.

Jardí històric

Artícul principal → Jardí històric.

És l'espai delimitat, producte de l'ordenació per l'home d'elements naturals, a voltes complementat en estructures de fàbrica, i estimat d'interés en funció del seu orige o passat històric, o dels seus valors estètics, sensorials o botànics.

Conjunt històric

Artícul principal → Conjunt Històric.

És l'agrupació d'immobles que formen una unitat d'assentament, contínua o dispersa, condicionada per una estructura física representativa de l'evolució d'una comunitat humana per ser testimoni del seu cultura o constituir un valor d'us i fruïment per a la colectivitat. Aixina mateix és Conjunt històric qualsevol núcleu individualisat d'immobles compresos en una unitat superior de població que reunixca eixes mateixes característiques i puga ser clarament delimitat.

Lloc històric

Es denomina lloc històric alloc o parage natural, vinculat a acontenyiments o recorts del passat, a tradicions populars, creacions culturals o de la naturalea, i a obres de l'home, que posseïxen valor històric, etnològic, paleontològic o antropològic.

Zona arqueològica

És elloc o parage natural a on existixen bens mobles o immobles susceptibles de ser estudiats en metodologia arqueològica, hagen segut o no extrets i tant si es troben en la superfície, en el subsol o baix les aigües espanyoles.

Bens mobles

Es consideren bens mobles:

els susceptibles d'apropiació que no siguen considerats immobles, i en general tots els que es puguen transportar d'un punt a un atre sense decadència de la coser immoble a que estiguen units.

(Còdic Civil, artícul 335)

Els bens mobles integrants del Patrimoni Històric Espanyol podran ser declarats d'interés cultural. Tindran tal consideració, en tot cas, els bens mobles continguts en un immoble que haja segut objecte de dita declaració i que esta els reconega com a part essencial de la seua història.

(Llei de Patrimoni Històric Espanyol, artícul 27)

Codificació

Tots els BIC conten en un còdic del tipo R. I.-XX-YYYYYYY-00000, a on els dos primers dígits indiquen el tipo de be, i els sèt següents són el còdic identificatiu del mateix, sent les cinc últimes sifres, cinc zeros de forma genèrica, podent canviar per a identificar parts del mateix be. El significat dels dos primers caràcters és el següent:

• AR: Archius.
• BI: Biblioteques.
• MU: Museus.
• 51: Monument.
• 52: Jardí històric.
• 53: Conjunt històric.
• 54: Lloc històric.
• 55: Zona arqueològica.
• 56: Restauració arquitectònica. Existixen ademés bens que no disponen d'un còdic BIC pero que estan acollits per declaracions genèriques, com a castells, travessies, hórreos, etc.

Declaració de be d'interés cultural

Conforme a lo establit en la Llei 16/1985, per a que un element patrimonial passe a formar part del Registre General de Bens d'Interés Cultural, cal que s'incoe un expedient per l'administració competent, encara que pot fer-se a solicitut d'entitats o particulars. Una volta incoat l'expedient, se li aplica al ben patrimonial, en caràcter preventiu, tota la protecció jurídica prevista en les lleis. L'expedient es resol per acort, be del Consell de Govern de la comunitat autònoma, per mig de decret (quan tinga transferida esta competència), be del Consell de Ministres a proposta del Ministeri de Cultura, per mig de real decret. Tenen la condició de bens d'interés cultural per ministeri de la llei els llocs en art rupestre prehistòric, els castells i les seues ruïnes, els travessies, els hórreos o cabazos d'Astúries i Galícia i els escuts d'armes i rolls de justícia.

Tramitació de la declaració d'un ben com d'interés cultural

La declaració d'un ben com d'interés cultural exigix la tramitació d'un expedient, que deu incloure una série de documents i informació concreta sobre els bens a declarar.

Justificació dels valors

• Valors històrics-artístics. Es referix al patrimoni tradicional, marcat valor de l'Antiguetat.
• Valor artístic. Lo estètic, és lo que definix l'estil. Devem tindre un coneiximent dels estils (com l'eclecticisme, l'arquitectura tradicional).
• Valor tipològic. Com a element clasificatorio, per eixemple, iglésies (circular, llongitudinal, de saló, etc.), en el cas de les vivendes trobem la casa tradicional cristiana o mudéjar (casa-pati) d'el XVI-XIX, a partir d'ací sorgixen varis subtipos depenent de la seua organisació, en el XIX es distinguixen les vivendes colectives i les vivendes unifamiliars.
• Valor urbanístic. Influència delloc a on se situe, cerro, plaça, entre carrers estrets, etc. associat al valor d'image (afegit recentment).
• Valor d'image o paisagístic.
• Valor d'identitat. És un valor que ha segut afegit recentment, es relaciona en l'importància que té un immoble per a una societat com a element significatiu i identificatorio.

Descripció i anàlisis de l'immoble

Es tracta de la descripció física, els materials que utilisa, que tipologia té, soports, la cubrición, l'espai (ubicació de les estàncies), etc. es tracta d'una descripció lliteral. Devem tindre en conte tres parts: la volumetria, la tipologia i els materials. És necessari, ademés, especificar les parts del BIC i cuals són les accessòries si les tinguera.

Declaració de l'entorn

La declaració de l'entorn del BIC no apareixerà fins a 1985, l'entorn és un àmbit de protecció no solament del BIC, sino tot lo que li rodeja. Precisa una justificació dels següents aspectes:

1. Anàlisis de l'evolució de la zona, com ha anat funcionant i configurant.
2. Valor de l'image. Relació que s'establix entre l'immoble i els edificis adjacents, les visuals de l'entorn.
3. Descripció de l'entorn. Descripció lliteral de l'immoble. Numeració (poma, parcela, carrer i n.º postal).

Relació de bens mobles

Els criteris de valoració han anat variant a lo llarc de l'història, en un principi solament comprenia lo destacat, després va haver una posició de comprendre-ho tot pero portar-ho a terme era complicat, en l'actualitat s'ha tornat a un valor de selecció. És necessari justificar els bens que es protegixen, en l'actualitat casi tots els bens mobles estan en un inventari per lo que el treball, tant textual com a gràfic, és bàsicament bibliogràfic, eixes fiches arrepleguen l'anàlisis del material, la tècnica, cronologia, el grau de conservació, etc.

Senyes dels bens

• Senyes històriques i de la seua época. Tota la seua història i llocs històrics és una llabor bàsicament de documentació bibliogràfica.
• Estil. Diferenciar a on es donen els estils en l'immobles (ubicar-ho en un context).
• Autor. En molts casos l'autor de l'obra és desconegut.
• Bibliografia i fonts documentals. Treball científic-metodològic, els llibres consultats.
• Estat de la conservació. Ací es recorre a un arquitecte (estat de l'edifici, prioritat d'intervenció, intervencions històriques).
• L'us de l'immoble.
• Observacions.
• Anàlisis del planejament municipal territorial:
  1. Figura del planejament vigent.
  2. Anàlisis de la normativa ¿Qué establix?
  3. Propostes de millora de la normativa.
  4. Relació dels immobles afectats per l'entorn.

Conseqüències de la declaració com be d'interés cultural

La declaració no afecta a la titularitat del ben pero est queda somés a un règim jurídic especial:

• Requerix autorisacions per a qualsevol obra o modificació (tant en bens immobles —edificis— com a mobles —una pintura per eixemple—, és dir, es necessitarà autorisació per a restaurar una pintura i autorisació per a pintar la frontera d'un edifici BIC).

• Està subjecte a l'obligació de facilitar inspecció, visita pública i investigació (si el BIC és de propietat privada, l'amo deurà facilitar la seua visita determinats dies al més —normalment 4— per eixemple, un castell propietat d'un comte, est deurà obrir-ho al públic certs dies al més, prèviament acordats en l'Administració).

• Té privilegis fiscals. L'amo d'un BIC pot rebre ajudes per al seu manteniment, restauració, etc.

• És inseparable del seu entorn i inexportable. Això inclou els bens mobles (pintures, joyes).

• En el cas dels immobles, pot ser obligatori, segons la comunitat autònoma, redactar un pla especial o protegir-els en qualsevol atra figura del planejament urbanístic.
• L'incompliment dels deures de conservació és causa social per a la seua expropiació, en el cas de la qual el procediment es regirà per uns caixers específics, especialment en lo relatiu a la taxació del BIC, que haurà de fer-se en base en una metodologia específica de valoració de bens en valor històric artístic. Dita metodologia diferix de la taxació d'immobles en que inclou elements particulars dels actius culturals i permet, en conseqüència, otorgar compensació adequades als propietaris davant l'expropiació.

Bens d'interés cultural per declaració genèrica

En independència de la declaració individual d'un be d'interés cultural, existixen varis casos de declaració genèrica de bens atenent a les seues característiques definitorias pròpies, tal i com varen quedar reconeguts per la llei de 1985:

Es consideren aixina mateix d'interés cultural i queden somesos al règim previst en la present llei els bens a que es contrauen els decrets de 22 d'abril de 1949, 571/1963 i 499/1973.

• els castells d'Espanya pel Decret de 22 d'abril de 1949.
• els escuts, emblemes, pedres heràldicas, rolls de justícia, creues de terme i peces similars d'interés històric-artístic de més de 100 anys en virtut del Decret 571/1963.
• les construccions conegudes com hórreos o cabazos, existents exclusivament en els territoris d'Astúries i Galícia de més de 100 anys, en virtut del Decret 449/1973.
• Ademés, les coves, abrics i llocs que continguen manifestacions d'art rupestre, en virtut de l'artícul 40.2 de la Llei de Patrimoni Històric Espanyol.

Regió de Múrcia

La Llei 4/2007, de 16 de maig, de Patrimoni Cultural de la Regió de Múrcia, declara aixina mateix genèricament com a bens d'interés cultural, en la categoria de monument, els molins de vent situats en la regió:

Normativa autonòmica

Andalusia

En 2007 es va publicar la Llei 14/2007, de 26 de novembre, del Patrimoni Històric d'Andalusia per a la protecció del patrimoni històric andalús, inclosos els bens d'interés cultural d'Andalusia.

Aragó

La Llei 3/1999, de 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonés, la comunitat autònoma d'Aragó regula el règim jurídic dels bens d'interés cultural situats en esta regió. Una volta declarats com BIC pel Govern d'Aragó, el director general responsable de Patrimoni Cultural comunicarà al Registre General de Bens d'Interés Cultural de l'Administració Central tal declaració, indicant la categoria a la que correspon segons la llegislació del Patrimoni Històric Espanyol. Es denomina be d'interés cultural del patrimoni cultural aragonés segons indica la definició de l'artícul 12 de la llei 3/1999 de 10 de març del Patrimoni Cultural Aragonés, als bens integrants del Patrimoni Cultural Aragonés que, per la seua significació i importància, complixen les condicions pròpies dels Bens d'Interés Cultural i que seran inclosos de forma expressa en el Registre Aragonés de Bens d'Interés Cultural i formen part del Cens General del Patrimoni Cultural Aragonés.

Classificació

L'artícul 12 de la Llei 3/1999, de 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonés establix una série de categories dins dels Bens d'interés cultural molt similar als indicats en la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, encara que en alguna chicoteta variació.

En el cas dels Bens immobles, s'establixen les següents categories:

• A) Monument, que és la construcció o obra producte de l'activitat humana, de rellevant interés històric, arquitectònic, arqueològic, artístic, etnogràfic, científic o tècnic, en inclusió dels mobles, instalacions i accessoris que expressament se senyalen com partix integrant del mateix. Codificat en el 51 en la normativa estatal.
• B) Conjunt d'Interés Cultural, que comprén les següents figures:
  • a) Conjunt històric, que és l'agrupació contínua o dispersa de bens immobles, que és representativa de l'evolució d'una comunitat humana per ser testimoni de la seua cultura o de la seua història, que es constituïx en una unitat coherent i delimitable en entitat pròpia, encara que cada element per separat no posseïxca valors rellevants. Codificat en el 53 en la normativa estatal.
  • b) Jardí històric, que és l'espai delimitat que resulta de l'intervenció del ser humà sobre els elements naturals, ordenant-els, a voltes complementant-els en arquitectura i escultura o atres manufactura, sempre que posseïxca un orige, passat històric, valors estètics, botànics o pedagògics dignes de salvaguarda i conservació. Codificat en el 52 en la normativa estatal.
  • c) Lloc històric, que és elloc o parage natural vinculat a acontenyiments o recorts del passat, creacions humanes o de la naturalea, que posseïxquen valors històrics o de singularitat natural o cultural. Codificat en el 54 en la normativa estatal.
  • d) Zona paleontològica, que és elloc en que hi ha vestigis, fosilizados o no, que constituïxquen una unitat coherent i en entitat representativa pròpia. No apareix com a tal en la normativa estatal.
  • i) Zona arqueològica, que és lloc o parage a on existixen bens mobles o immobles susceptibles de ser estudiats en metodologia arqueològica, hagen segut extrets o no, tant si es troba en la superfície, en el subsol o baix la superfície de les aigües. Codificat en el 55 en la normativa estatal.
  • f) Lloc d'interés etnogràfic, que és aquell parage natural, conjunt de construccions o instalacions vinculades a formes de vida, cultura i activitats tradicionals del poble aragonés, encara que no posseïxquen particulars valors estètics ni històrics propis. En la normativa estatal apareix com a Lloc d'interés etnològic. Els bens mobles d'Interés Cultural poden ser-ho de forma singular o com a colecció. També els bens immaterials, entre ells, les activitats tradicionals que continguen especials elements constitutius del patrimoni etnològic d'Aragó podran ser declarats Bens d'Interés Cultural. Establix dos categories més; Ben catalogat del patrimoni cultural aragonés i Ben inventariat del patrimoni cultural aragonés.

Astúries

També Astúries va publicar la seua pròpia llegislació en la Llei 1/2001, de 6 de març, del Patrimoni Cultural establix dos categories més; bens inclosos en l'inventari del Patrimoni Cultural d'Astúries i Bens inclosos en els catàlecs urbanístics de protecció, aixina com per mig de l'aplicació de les mides contemplades en els règims específics relatius al patrimoni arqueològic, etnogràfic, històric-industrial, documental i bibliogràfic d'Astúries.

Canàries

La Llei 4/1999, de 15 de març, de Patrimoni Històric de Canàries, modificada per la Llei 11/ 2002, de 21 de novembre, de modificació de la Llei 4/1999, de 15 de març, de Patrimoni Històric de Canàries, legisla en les Illes Canàries la declaració dels Bens d'Interés Cultural i establix que els jaciments arqueològics més importants de l'archipèlec es declararan be d'interés cultural en la categoria de zona arqueològica, aixina com tots els llocs, llocs, coves, abrics o soports que continguen manifestacions rupestres (artícul 62, 2 a). Per la seua banda, es declararan be d'interés cultural en la categoria de Be Moble: Totes les mòmies, bals i mortajas funeràries pertanyents a les poblacions prehispánicas de les illes Canàries, qualssevol que siguen la seua actual ubicació i estat de conservació; aixina com totes les coleccions de ceràmiques, inclosos ídols i pintaderas, existents en Canàries, i els utensilis líticos, objectes de pell i fusta o os, malacològics, els derelictes i aquells atres fabricats en matèria vegetal (artícul 62, 2 b).

Cantàbria

Cantàbria va publicar en 1998 la Llei 11/1998, de 13 d'octubre, de Patrimoni Cultural de Cantàbria. Crea la categoria de Bens Culturals Catalogats o d'Interés Local i la de Ben inventariat de Cantàbria que s'inscriuen en el Inventari General del Patrimoni Cultural de Cantàbria.

Castella i Lleó

Castella i Lleó va promulgar la Llei 12/2002, d'11 de juliol, de Patrimoni Cultural de Castella i Lleó per a legislar lo relatiu a bens d'interés cultural. Crea també el Inventari de Bens del Patrimoni Cultural de Castella i Lleó.

Castella-la Mancha

Vore també: Patrimoni cultural de Castella-la Mancha

En Castella-la Mancha es rigen per la Llei 4/2013, de 16 de maig, de Patrimoni Cultural de Castella-la Mancha.

Catalunya

Vore també: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

En Catalunya la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català rig tot lo relatiu a Bens d'interés cultural.

L'equivalent autonòmic als Bens d'Interés Cultural en dita Llei són els Bens Culturals d'Interés Nacional (BCIN). Crea també la categoria de Ben Cultural d'Interés Local (BCIL).

Ben Cultural d'Interés Nacional, abreviat BCIN, és una categoria de protecció llegal dels bens més rellevants del patrimoni cultural català, tant de mobles com a immobles, otorgada per l'Administració de la Generalitat de Catalunya, que ho ha inscrit en el Registre de Bens Culturals d'Interés Nacional. La majoria d'estos bens estan reconeguts com be d'interés cultural en l'administració d'Espanya. Constituïx la categoria superior de protecció, les atres dos són el Ben Cultural d'Interés Local (BCIL) i el Espai de Protecció Arqueològica (EPA).

Classificació i definició

Els bens immobles es classifiquen en:

a) Monument Històric: Construcció o una atra obra material produïda per l'activitat humana que configura una unitat singular. b) Conjunt Històric: Agrupació de bens immobles, contínua o dispersa, que constituïx una unitat coherent i delimitable, en entitat pròpia, encara que cada u individualment no tinga valors rellevants. c) Jardí Històric: Espai delimitat que és frut de l'ordenació per part de l'home d'elements naturals i que pot incloure estructures de fàbrica. d) Lloc Històric: Parage natural a on es produïx una agrupació de bens immobles que formen part d'una unitat coherent per raons històriques i culturals a la que es vinculen acontenyiments o recorts del passat o que contenen obres de l'home en valors històrics o tècnics. i) Zona d'interés etnològic: Conjunt de vestigis, que poden incloure intervencions en el paisage natural, edificis i instalacions, que contenen en el seu sen elements constitutius del patrimoni etnològic de Catalunya. f) Zona arqueològica: Lloc a on hi ha restants de l'intervenció humana que solament és susceptible de ser estudiat en profunditat en la metodologia arqueològica, tant si es troba en la superfície com si es troba en el subsol o baixos les aigües. En cas que els bens culturals immobles definits per les lletres a), b), c), d) i i) tinguen en el subsol restants que solament siguen susceptibles de ser estudiats arqueológicamente, tindran també la condició de zona arqueològica. g) Zona paleontològica: Lloc a on hi ha vestigis fosilizados que constituïxen una unitat coherent i en entitat pròpia, encara que cada u individualment no tinga valors rellevants. Els bens mobles poden ser declarats d'interés nacional singularment o com a colecció.

Procediment de declaració

El procediment necessari per a declarar un be en Catalunya requerix de certs passos:

1. La declaració de bens culturals d'interés nacional requerix l'incoació prèvia d'un expedient, iniciat d'ofici per l'Administració de la Generalitat o be a instancia d'una atra Administració pública o de qualsevol persona física o jurídica. Els acorts de no incoació seran motivats.
2. En l'instrucció de l'expedient citat en l'apartat 1 és necessari donar audiència als interessats. Si l'expedient es referix a bens immobles, és necessari donar audiència també a l'ajuntament corresponent i obrir un periodo d'informació pública.
3. En l'expedient al que es referix l'apartat 1 constarà l'informe favorable del Consell Assessor del Patrimoni Cultural de Catalunya i també de l'Institut d'Estudis Catalans o d'una de les institucions científiques, tècniques o universitàries de prestigi o competència reconeguts que es determinen per reglament.
4. L'expedient al que es referix l'apartat 1 contindrà informes històrics, arquitectònics, arqueològics i artístics, acompanyats d'una completa documentació gràfica, ademés d'un informe detallat sobre l'estat de conservació del ben.

Ciutat autònoma de Ceuta

Ceuta es rig per la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, en lo que la ciutat autònoma de Ceuta no pot declarar be d'interés cultural, sino que seguix sent competència de la divisió de Patrimoni històric del govern nacional, que actua negativament, reduint al mínim el número de BICs i negant-se a inscriure bens des del 2004.^{cita requerida}

Comunitat Valenciana

La llegislació aplicable en la Comunitat Valenciana respecte als Bens d'Interés Cultural és la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.

Extremadura

En Extremadura és aplicable la Llei 2/1999, de 29 de març, de Patrimoni Històric i Cultural d'Extremadura, la qual establix una segona categoria a la que denomina Ben inventariat del patrimoni històric i cultural extremeny.

Galícia

La llegislació aplicable en Galícia és la Llei 5/2016, de 4 de maig, del patrimoni cultural de Galícia establix la categoria Bens catalogats del patrimoni cultural de Galícia.

Illes Balears

En les illes Balears s'aplica la Llei 12/1998, de 21 de decembre, del Patrimoni Històric de les Illes Balears.

La Rioja

La Rioja té la Llei 7/2004, de 18 d'octubre, de Patrimoni Cultural, Històric i Artístic de la Rioja. Ademés de be d'interés cultural, establix dos categories més: Ben Cultural d'Interés Regional i Ben Cultural Inventariable.

Comunitat de Madrit

Per la seua banda Madrit conta en la Llei 3/2013, de 18 de juny, de Patrimoni Històric de la Comunitat de Madrit. Establix una segona categoria denominada Be d'interés patrimonial.

Ciutat autònoma de Mella

Mella es rig per la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, en lo que la ciutat autònoma de Mella no pot declarar be d'interés cultural, sino que seguix sent competència de la divisió de Patrimoni històric del govern nacional, que actua negativament, reduint al mínim el número de BICs i negant-se a inscriure bens des del 2004.

Regió de Múrcia

És aplicable en la Regió de Múrcia la Llei 3/1992, de 30 de juliol, de Patrimoni de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia. Més recentment la Llei 4/2007 de Patrimoni Històric Cultural de la Regió de Múrcia.

Navarra

En Navarra s'aplica la Llei Foral 14/2005, de 22 de novembre, del Patrimoni Cultural de Navarra.

D'acort en el art. 13 de la llei, els bens del Patrimoni Cultural de Navarra s'inclouen en les següents classes:

• Bens d'Interés Cultural, la seua declaració correspon al Govern de Navarra.
• Bines Inventariats, són declarats per l'orgue que corresponga del departament competent.
• Bens de Rellevància Local, la seua declaració es produïx per la seua inclusió en els catàlecs de planejament urbanístic.
• Bens integrants de la cultural popular i tradicional navarresa, que constituïxen el patrimoni immaterial. Tots estos bens són inclosos en el Registre de Bens del Patrimoni Cultural de Navarra, donant-se trasllat en el cas dels bens d'interés cultural i dels bens inventariats a l'Administració General de l'Estat.

País Vasc

Lo relatiu a bens d'interés cultural en el País Vasc es rig per la Llei 6/2019, de 9 de maig, de Patrimoni Cultural Vasc, la qual va substituir a l'anterior de 1990.

D'acort en el art. 8 d'esta llei els bens que componen el patrimoni cultural vasc es classifiquen segons el nivell en que queden protegits:

• Bens culturals de protecció especial s'aplica als immobles, mobles i immaterials més sobreixents, es declaren per mig de Decret del Consell de Govern.
• Bens culturals de protecció mija s'aplica als immobles i mobles rellevants, es declaren per mig d'Orde del Conseller del departament del Govern Vasc competent en la matèria.
• Bens culturals de protecció bàsica s'aplica als immobles d'interés cultural, la seua declaració es realisa per mig de la seua inclusió en el Catàlec de Protecció dels instruments de planejament urbanístic. Els bens culturals de protecció especial i mija, s'inscriuen en el Registre de la CAPV del Patrimoni Cultural Vasc, mentres que els bens culturals de protecció bàsica s'inscriuen en un registre específic denominat Registre de la CAPV de Bens Culturals de Protecció Bàsica. Les funcions administratives derivades de les competències que la llei atribuïx al Govern Vasc es realisen a través del Centre del Patrimoni Cultural Vasc.

Vore també

• Anex:Patrimoni Industrial d'Espanya
• Anex:Monuments històric-artístics d'Espanya declarats abans del decret de 3 de juny de 1931
• Anex:Monuments històric-artístics d'Espanya declarats en 1931
• Registre General de Bens d'Interés Cultural
• Categoria:Bens d'Interés Cultural d'Espanya

Bibliografia

• Juan Carlos Cassagne i Beltrán Gambier, Protecció d'un be d'interés cultural, La Llei, Buenos Aires, 27/10/2011, comentari al fallo del Tribunal Superior de Madrit, Sala Contenciós Administratiu, del 15 de juny de 2011, que va fer lloc a un recurs contenciós administratiu contra un acte administratiu que denegava l'incoació de l'expedient per a declarar be d'interés cultural al Teatre Albéniz.
• Beltrán Gambier i Clia Pesce, Acció pública, preservació del patrimoni cultural i mides cautelars, publicat en Ajuntament XXI, n.º 33, Madrit, 2009.
• Jesús Prieto de Pedro, El teatre com a patrimoni cultural: de l'edifici al fet cultural. Anàlisis de la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrit, de 15 de juny de 2011 (Case Teatre Albéniz), en ellibre homenage al professor Tomás Ramón Fernández titulat «Administració i Justícia. Un anàlisis jurisprudencial», Editorial Civitas, Madrit, 2012.

Enllaços externs

Commons

• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Be d'Interés Cultural (Espanya).
• culturaydeporte. gob. es/cultura/patrimonio/bienes-culturals-protegidos. html Ministeri de Cultura d'Espanya: bens culturals protegits
• boe. es/eli/es/l/1985/06/25/16/con Llei 16/1985, de 25 de juny, de Patrimoni Històric Espanyol
• archive. org/web/20141201084735/http://cultura. gencat. net/invarquit/cerca. asp Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya del Departament de Cultura de Catalunya.
• poblesdecatalunya. cat/ Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels Municipis Catalans, una iniciativa del Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), per a divulgar el patrimoni històric i artístic dels municipis de Catalunya.