Mas Fortificada Torre Don Blasco

El mas fortificada Torre de Don Blasco, també coneguda com a Torre d'En Blasco o mes de Partiràs, és un edifici agrícola i residencial fortificado, situat al suroest de Villafranca del Cid, en la comarca del Alt Maestrazgo, al que s'aplega partint de Villafranca del Cid pel camí de la Barranca. Es tracta d'un altozano siti als peus de la Serra Brusca, des d'a on es té una bona panoràmica tant del pico de Peñagolosa, situat a l'oest, com d'atres masos fortificades de la zona, tals com la Torre Leandra, o la Torre Fonso. Està declarada de forma genèrica Be d'Interés Cultural (baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol), presentant anotació ministerial R-I-51-0012145, del 21 de juliol de 2008.

Història

Disperses pel terme municipal de Villafranca del Cid existixen una gran cantitat de masos fortificades. Es considera que una de les raons de la seua existència i número es deu a que la zona de Villafranca del Cid no en contava en un castell que permetera als agricultors disseminats per la zona, refugiar-se en cas de perill. Si tenim en conte que esta zona ha estat involucrada en tots els conflictes bèlics, des de la reconquista a la guerra del 36, (Guerra de Successió, Guerra d'Independència, Guerres Carlistas, disputes en la veïna Morella…), pot entendre's la necessitat de crear espais fortificados prop dels núcleus agrícoles en a on es concentrava cert número de població que vivia de les explotacions agràries del altiplano en el que se situaven.

D'este mas es dispon de documentació sobre ella des de 1866, quan es realisa una disposició a favor de Donya Magdalena Grau Gras, que hereta el mas del seu germà Don Ramón Grau Gras, veí de Benasal, que havia fallit, i que a la seua volta l'havia heretat del seu pare Don Manuel Grau i de la Viladomar, el 29 de març de 1852. Donya Magdalena, la nova ama del mas, va fundar el 7 de novembre de 1916 una fundació en fins docents i culturals, que tenia la seua sèu en Benasal. En morir, el mas és llegat en proindiviso a diversos hereus de confiança. D'esta manera, i despuix de vàries vendes va acabar en mans dels seus actuals propietaris. A lo llarc del temps, el mas ha sofrit també els efectes de la climatologia, destacant la caiguda d'un raig que va destruir la planta superior de la torre.

Descripció

Arquitectónicamente, la torre seguix la tipologia comuna en la zona: presenta planta rectangular, en murs de fàbrica de mampostería, reforçats en els cantons de sillarejo; sostre a un aigua acabat en teixixca àrap. Les característiques almenas que arremataven les torres defensives d'estos masos no s'han conservat en este cas, per l'efecte destructiu d'un raig. De la torre queda tan sol un restant que descolla de la coberta del mas. El restant de la construcció que compon el mas rodeja a la torre. Presenta planta rectangular en planta baixa i una planta alta. La techumbre és a dos aigües, que, de la mateixa manera que la torre s'arremata en teixixca àrap. En a la frontera principal s'obri la porta d'accés (que està desplaçada a l'esquerra i sobre ella se situa una menuda finestra), aixina com tres menudes finestres en la planta superior. La porta és en forma d'arc de mig punt en jambas de sillería. Existixen al voltant d'ella corrals destinats a l'explotació ganadera i inclús un d'ells s'adossa a la frontera principal.