Anar al contingut

Mashrabiya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mashrabiya
Mashrabiya d'estil egipcíac.

Una mashrabiya, també cridada shanshūl (شنشول) o rūshān (روشان), és un element arquitectònic característic de les residències tradicionals àraps. És un tipo de finestra mirador proyectada a l'exterior tancada en celosías i localisada en el segon pis d'un edifici o més alt, a sovint revestides en menuts vitrales. La mashrabiya és un element de l'arquitectura àrap tradicional utilisada des de l'Edat Mija fins a mediats de el XX. És més generalment utilisada en el costat del carrer de l'edifici; no obstant, també podia ser utilisada internament en el costat del sahn (pati interior) .[1] L'estil és informalment conegut en anglés com harem window (en espanyol, "finestra de harem").

Etimologia

[editar | editar còdic]

Mashrabiya deriva de la raïl triliteral Š-R-B, la qual generalment denota beure o absorbir. Hi ha dos teories per al seu nom:

La teoria més comuna és que el terme es deriva de la paraula àrap, sharaba (que significa beure) perque l'espai s'utilisava per a una balda de fusta chicoteta a on els cànters d'aigua s'almagasenaven. L'estant estava tancat per panels de fusta i ubicat en la finestra per a mantindre l'aigua fresca. Més vesprada, esta alacena va evolucionar fins que es va convertir de part de l'habitació a tot el recint i va retindre el nom a pesar del canvi radical en l'us.[2]
La teoria menys comuna és que el nom era originalment mashrafiya, derivat del verp shrafa, que significa passar per alt o observar. En els sigles, el nom va canviar llentament pel canvi de sò i l'influència d'atres llengües.[2]

En algunes parts del món àrap, una mashrabiya pot ser coneguda com a tarima, rūshān o shanasheel.[3]

Història

[editar | editar còdic]
Bayt al-Razzaz, El Caire a finals de el XIX.

La data del seu orige és desconeguda; no obstant, l'evidència més primerenca de la presència de la mashrabiya en la seua forma actual es remonta a el XII en Bagdad, durant el periodo abasí.[4] Les mashrabiyas que encara es conserven en ciutats àraps es varen construir en la seua majoria a finals de el XIX i primers anys de el XX, pero algunes mashrabiyas tenen de trescents a quatrecents anys. Un eixemple conservat de residència antiga que incorpora mashrabiyas és la Bayt al-Razzaz, una mansió de dos pisos que data de l'época mameluca en El Caire.[5]


En Iraq durant els anys 1920 i 1930, els dissenys de les celosías varen ser influenciats pel art déco i l'Art Nouveau de l'época.

Les mashrabiyas, junt en atres característiques distintives de l'arquitectura tradicional àrap, varen ser demolides com a part d'un programa de modernisació que va afectar al món àrap durant les décades centrals de el XX en adoptar massivament l'arquitectura internacional occidental.[6] En Bagdad, els membres de la comunitat artística varen témer que l'arquitectura popular es perdria permanentment i varen donar passos per a preservar-la.[7] L'arquitecte, Rifat Chadirji i el seu pare, Kamil, varen fotografiar estructures i monuments per tot Iraq i la regió saudí, i varen publicar un llibre de fotografies.[8] L'artista i educadora, Lorna Selim, va dibuixar estos edificis en les seues decoratives mashrabiyas, i va dur als seus alumnes de l'institut d'Arquitectura de Bagdad als carrerons i fronts davant el riu de la zona antiga per a que dibuixaren eixes estructures populars i apreciaren la seua importància.[9] Tals iniciatives han contribuït a un interés renovat en les pràctiques tradicionals com un mig per a construir residències sostenibles en condicions climàtiques dures.[10]

Vore també

[editar | editar còdic]
  • Edifici Al-Mashrabiya.
  • Jharokha.
  • Brise soleil.
  • Institut del Món Àrap.
  • Celosía.
  • Lorna Selim - artiste que va realisar centenars d'esbossos de les mashrabiyas de l'antic Bagdad.
  • Rifat Chadirji - Arquitecte que va buscar integrar les característiques iraquí tradicionals en el disseny modern d'edificis.
  • Samta Benyahia.
  • Arquitectura popular.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Rutgers.In partial fulfillment of M.A.
    1–33.
  2. 2,0 2,1 Vigile.Din l-Art Helwa.Valletta:(41)
    26–33.ISSN 1026-132X.
  3. Saeed, M., A Portal in Space, University of Texas Press, 2016, p. 23
  4. Abdullah, R.A.J. andc Abadi, E., Merchants, Mamluks, and Murder: The Political Economy of Trade in Eighteenth-Century Basra, SUNY Press, 2001, p. 23
  5. Williams, C., Islamic Monuments in Cairo: The Practical Guide, American University in Cairo Press, 2008, p. 89
  6. Pieri, C., "Baghdad 1921-1958. Reflections on History as a ”strategy of vigilance”," Mono Deeb, World Congress for Middle-Eastern Studies, June, 2005, Amman, Jordan. Al-Nashra, vol. 8, no 1-2, pp.69-93, 2006
  7. Al-Khalil, S. and Makiya, K., The Monument: Art, Vulgarity, and Responsibility in Iraq, University of Califòrnia Press, 1991, p. 95
  8. Chadirji, R., The Photographs of Kamil Chadirji: Social Life in the Middle East, 1920-1940, London, I.B. Tauris, 1995
  9. Selim, L., in correspondence with website by author of Memories of Eden, Online:
  10. Edwards, B., Sibley, M., Land, P. and Hakmi, M. (eds), Courtyard Housing: Past, Present and Future, Taylor & Francis, 2006, p. 242


Referències

[editar | editar còdic]